Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

La força de la veritat interna

Ens estan agradant, cada vegada més, les biografies, les autobiografies i els autoretrats, si són sincers.  I és que la veritat interna dels fets que coneixem superficialment, pot ser tan sorpresiva, tan insòlita i al mateix temps reveladora que ens aclareix molts interrogants no confessats, i ens posa en la situació superior de conèixer, per damunt de suposar o de sobreentendre. Baixar a la veritat del que va inspirar la formació i l’esperit del Teatre Lliure  i arribar a la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, és tocar paret.

La Perla 29 ho havia de fer. En la seva primera col•laboració amb el Teatre Lliure de Gràcia havia de fer visibles els fonaments i desvetllar vivències de la primera veritat. Entrem al local remodelat i pugem l’escala amb al•legoria de la sang de vida que hi va deixar la creació de Fabià Puigserver i, en entrar a la sala ens immergeixen en  La Lleialtat de debò, sense disseny:  l’orquestrina de la Cooperativa, un veu melosa i familiar ens insinua, sense dir-ho - …

Adiós a la infancia, presentació de la proposta

1/  No sempre és fàcil definir de què es parla o bé, de què es vol parlar, quan s’engega un projecte. Potser, amb una mica de sort, es va precisant durant el procés; a vegades, amb prou feines s’aconsegueix explicar-ho durant les funcions. Penso que és important tenir bones idees al principi per recollir elements que puguin disparar ben lluny, com és important confiar en aquesta força subterrània que sovint et va empenyent, que va col•locant les coses a un cert lloc que semblaria el propi. Potser ha estat així en aquest curiós encreuament de carrers on hem confluït La Perla 29 i el Teatre Lliure, en Marsé i en Sisa, en Pau Miró i jo mateix, la resta d’equip i, sobretot, els actors....oh benvinguts passeu, passeu.!!
2/  La nostra història va de hombres de hierro, forjados en tantas batallas, soñando como niños... La nostra història va, doncs, si traiem el hierro i les batallas per als més joves, de persones que, des del seu patiment, troben consol i camí en el fabular. Poden sortir de la …

Adiós a la infancia, metodologia de treball

Andreu Jaume, expert en Juan Marsé, ens va proposar vuit novel·les de l’escriptor. D'aquestes novel·les ens va assenyalar els temes més recurrents, les obsessions que es repetien en Juan Marsé: l’absent figura del pare, el cinema com a sublimació de la misèria, la brutalitat del poder franquista, la memòria estafada, la derrota i l'erotisme barrejat amb la sordidesa.
D'aquestes vuit novel·les nosaltres ens quedem bàsicament amb cinc: Caligrafía de los Sueños, Si te dicen que caí, El Embrujo de Shanghai, Un día volveré i Rabos de lagartija. També hem inclòs un breu i fugaç homenatge al Pijoaparte de Últimas tardes con Teresa.
A partir d'aquí hem seleccionat els fragments i els personatges més susceptibles de ser teatralitzats. Un cop hem tingut tots els ingredients, hem embastat una història que uneix tot el material escollit.
Per explicar-ho en una frase: ens inventem una història a l'estil Marsé, on coincideixen diferents personatges, de diferents novel·les, en un ma…

L'honor és nostre, Sr. Espriu

Text de Josep Maria Benet i Jornet a propòsit de "L'honor és nostre, Sr. Espriu" que es podrà veure a la Biblioteca de Catalunya el proper 25, 26 i 27 d'octubre. 
A càrrec dels antics alumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. 




Eren els primers anys seixanta. A la Cúpula del teatre /cine Coliseum de la Gran Via de Barcelona hi havia instal·lat el FAD (Foment de les Arts Decoratives), que es composava de diverses seccions. Però, de molt, la més activa va ser una escola d’Art Dramàtic que presidia un director teatral jove, Ricard Salvat, amb l’ajut indispensable de la novel·lista Maria Aurèlia Capmany. I el de la senyora Carme Serrallonga. I encara amb d’altres. Però no tan inoblidables, cadascun a la seva manera, com els tres pilars que acabo de dir. Pel jovent que volia aprendre a fer teatre, principalment com a actors / actrius, però no únicament, a Barcelona ja existia un Institut del Teatre, aleshores, amb perdó, tan ple de teranyines com ho estaven ales…

Tirano Banderas, de Valle-Inclán / Teatro Español

Text de presentació de Tirano Banderas de Valle-Inclán, l'espectacle que l'Oriol estrena el proper 10 d'octubre al Teatro Español de Madrid. 

Leí en un texto que nos dejó Emilio Echevarria el primer día de ensayos: “Una función importante del intelectual es velar, ser la conciencia crítica de un gobierno, de un pueblo inclusive mediante su única posesión y su única fuerza: la palabra. Valle-Inclán como Unamuno, aunque de modo menos austero y profético… cuanto más maduro más rebelde se hace…. y apunta sistemáticamente contra todos….”(Arturo Souto) Ese primer día, yo había dicho a los actores,  que una forma de acercarnos a Valle, a Tirano, era no queriendo saber demasiado, porque si no, su fuerza nos iba a tumbar. Son demasiado grandes a veces las figuras, los autores, sus historias. Querer abarcar todo es difícil, y hay que procurar no morir en el intento. Creo que vamos a estar de acuerdo al decir que el oficio de la gente de teatro es jugar con los ritmos, las palabras, l…

La càndida adolescència

(Una reflexió en iniciar la tardor i començar una nova temporada teatral)

Fa anys un amic molt compromès amb el teatre, no en va era nét d’en Pous i Pagès, em va recomanar: “Acosta’t a la Cooperativa de la Lleialtat de Gràcia que hi ha una companyia de la qual en sentirem a parlar”. Ho vaig fer i hi vaig veure Camí de nit, el cos se’m va omplir de papallones. A partir d’aquella obra em vaig tornar una fidel seguidora del Teatre Lliure. Al cap d’un temps es va fundar l’Associació d’Espectadors i jo a primera fila. L’Associació tenia tots els trets que l’escriptora Isak Dinesen definia com La càndida adolescència: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Però el temps passa i tot canvia. I l’Associació també ho va fer, no qüestiono la transformació, simplement crec que va perdre part dels estímuls de la Dinesen, i a mi em va deixar d’interessar. Em vaig mantenir fidel, però, al teatre, sempre vaig ser i sóc Lliure.

            Ara fa un temps em va arribar una sego…

Reblar el clau

(Reflexions després de llegir: Qui més hi ha a 28 i mig?)
Amiga Mercè,
He llegit amb gran interès la teva anàlisi calderiana de l’obra 28 i mig. Quin encert! Jo no li vaig saber veure, però llegint-te, m’hi has fet pensar i hi estic força d’acord,  però no en tot,  ja que 28 i mig està molt mediatitzada per la cultura italiana, sinó a què ve “El viatge a Itàlia” del gran malabarista de Burjassot en veu del plorat Ovidi Montllor? Algú, intel·ligent per cert i sàvia ja que em sembla que va ser una poetessa, no dic noms per por d’equivocar-me, va dir que no som el que mengem, sinó el que llegim! I l’Oriol Broggi, en Jeroni Rubió, i tot l’equip de La Perla així ens ho demostren en aquesta obra. Com també ho deuen fer molts espectadors i tu i jo, ara, en aquests escrits.













A part del que dius, i de tot el que es viu en veure l’obra, jo hi vaig trobar l’Ítalo Calvino, aquell gran escriptor que ens va proposar de viure a dalt d’un arbre per tal de mirar-nos la vida d’una altra manera. I això, pe…

Qui més hi ha a 28 i mig?

He volgut escriure sobre 28 i mig però he fet abans l’exercici de llegir les crítiques que s’han publicat i ja m’han esbravat totes les observacions i tots els elogis. Però intueixo que hi ha molt més a l’obra que el que hi és explícit, i vull provar de trobar-ho i de dir-ho: Torno a veure-la, a deixar-me portar per aquesta festa sorprenent i  després vaig a escoltar Jeroni Rubió a la sessió oberta del dia 12 on, amb una proximitat i una sinceritat molt generoses ens comenta com ha treballat  l’adaptació  i ens lliura una cronologia dels textos de l’obra i de les creacions que els relliguen.
I és després d’escoltar-lo, o potser mentre l’escolto que se m’apareix qui hi ha també a 28 i mig . És Pere Calders com a referent subliminal en la inspiració ila forma. I em pregunto si l’Oriol  s’ha adonat que el Pere Calders que potser va llegir a l’escola,  pica l’ullet, murri,  sota aquest 28 i mig gairebé autobiogràfic.











El Pere Calders de les veritats ocultes hi és omnipresent, claríssim en la g…

Per seguir 28 i mig

La companyia La Perla 29 hem volgut fer un espectacle que d'alguna manera signifiqui un punt i a part en la nostra trajectòria i que alhora ens permeti revisitar tots els nostres referents. En aquesta mena de psicoanàlisi col·lectiva entre nosaltres mateixos i els nostres espectadors, homenatgem el món de la ficció, del teatre, del cine i de l'art en general, i ho fem a través de la fascinació per Itàlia i de la mirada sempre lúcida de Federico Fellini.
Partint d’això, hem articulat un espectacle amb molts referents però que sobretot s’adreça a l'espectador que simplement té ganes de deixar-se portar per la màgia i la imaginació. Grosso modo, el muntatge en qüestió es basa en un 30% d’escenes de Fellini, un 30% d’imatges dels nostres 10 anys d'història -els nostres propis fantasmes-, un 30% d’idees sorgides del treball d’improvisació amb els actors i un 10 % de relligats de tota mena.
A 28 i mig, doncs, mitjançant l’imaginari fellinià i el nostre propi món, parlem de tem…

#AsSocPerla / cinquena trobada

LLOC: Seu de laperla29, c/ Torrent d’en Vidalet 21, de Barcelona
DATA: 22 d’abril de 2013, de les 19h a les 20.50h
ASSISTENTS: Lara Alonso, Georgina Barnils, Montserrat Castillo, Eulàlia Comas, Sergi Corbera, Imma Díaz, Laura Farrés, Gemma Llort, Agustí Martí, Pepa Martínez, Miquel Mochales, Òscar Montserrat, Lali Palau, Toni Trallero, Francesc Vila (Com espectadors) Oriol Broggi, Bet Orfila i Anna Madueño (Per laperla29)

Presentació d’un llibre sobre la història de laperla29
Oriol Broggi explica que està ja maquetat un llibre sobre la història de laperla29, que es vol presentar a la Biblioteca de Catalunya el proper 13 de maig. I proposa aprofitar la convocatòria per presentar l’associació d’espectadors que estem gestant.

Temes a tractar acordats a la darrera reunió
Toni Trallero exposa els 4 temes que es va acordar tractar a la reunió d’avui:
-Establir el nom definitiu de l’associació
-Definir el programa d’activitats i continguts de l’associació
-Determinar la quota anual que es proposarà a…

#AsSocPerla / quarta trobada

LLOC: Biblioteca de Catalunya
DATA: 15 d’abril de 2013, de les  18.30h a les 20.50h
ASSISTENTS: (laperla29) Bet Orfila i Anna Madueño (espectadors) Lara Alonso, Georgina Barnils, Montserrat Castillo, Eulàlia Comas, Imma Díaz, Laura Farrés, Gemma Llort, Anna Marcó, Gemma Marcó, Agustí Martí, Pepa Martínez, Miquel Mochales, Carla Montané, Òscar Montserrat, Dulce Núñez, Lali Palau, Pere Riera, Toni Trallero, Francesc Vila.















Benvinguda i ressenya d’activitats dutes a terme
En Toni Trallero ressenya la participació i les activitats que hi ha hagut des de la reunió del passat 25 de març, en què un grup reduït d’espectadors es va reunir a la seu de laperla29 per redactar una proposta d’estatuts per a la futura Associació d’espectadors. Durant aquest temps:
-Només hi ha hagut una proposta de canvis als estatuts (en qüestions formals, no de fons);
-Una vintena d’espectadors afins a laperla29 ha omplert el formulari que es va enviar des del mail de l’AsSocPerla (l’Anna Madueño reparteix còpia dels for…

ESPRIU!

Arrel de la primera trobada amb els interessats en l'Associació d'espectadors de La Perla 29, AsSocPerla, va sorgir aquesta proposta sobre la figura de Salvador Espriu. 

El que el passat mes de març va ser un recital improvisat i sobtat avui esdevé un espectacle de petit format per a tots aquells que vugluin revisar o sentir per primera vegada els versos del poeta. 


Una proposta dirigida per Oriol Broggi i interpretada per Clara Segura, Màrcia Cisteró i el mateix Broggi. Amb acompanyament de Marc Serra. 

Aquest espectacle farà gira, quan sapiguem per on passarà us informarem!



* * *

Un espectacle per a tres veus, i una guitarra.
A mig camí entre la lectura i la dramatització.
Catalunya vista pel poeta. La creació d’un mite, quasi tràgic, des de Sinera fins arribar a les fonts gregues. La creació d’un univers propi. A falta de tenir-lo, Espriu sent la necessitat de crear-lo. És això el que el diferencia, per a mi, d’altres escriptors catalans. Que detecta aquesta necessitat i s’hi posa…

#AsSocPerla / tercera trobada

LLOC: seu de laperla29, Torrent d’en Vidalet 21, Barcelona DATA: 25 de març de 2013, de les  17h a les 19.30h ASSISTENTS: (laperla29) Bet Orfila i Anna Madueño (espectadors) Lara Alonso, Montserrat Castillo, Eulàlia Comas, Imma Díaz, Gemma Marcó, Miquel Mochales, Òscar Montserrat, Dulce Núñez, Lali Palau, Toni Trallero, Francesc Vila.













El nom Es planteja si el nom hauria de ser “Associació d’Espectadors de la perla29” o bé “Associació d’Amics de laperla29”, o bé si caldria incloure tots dos termes, amics i espectadors. S’opta per utilitzar només un dels dos termes, i acabar-ho de decidir a la següent reunió que es convoqui. Hi ha consens pel que fa a l’acrònim: AsSocPerla.
Els estatuts A partir d’una fórmula estàndard d’estatuts per a associacions, de la Generalitat de Catalunya, es repassen, un per un, els articles i s’hi introdueixen esmenes o especificacions. Tot i que es pot consultar la proposta d’estatuts que es tramet juntament amb l’acta, es ressenyen els canvis més rellevants o que ha…

#AsSocPerla / segona trobada

Lloc: Biblioteca de CatalunyaData: 18 de març de 2013, 19h
Assistents: 35-40 espectadors i membres de laperla29 (Oriol Broggi i Anna Madueño)


BenvingudaA càrrec d’Oriol Broggi, tot enllaçant aquesta trobada amb la del passat 6/3/2013, en què alguns dels espectadors afins a laperla29 van apuntar-se a una llista per ser membres actius d’una futura agrupació d’espectadors.
Es reparteix un document que conté, resumits, objectius, les idees generals, els tipus d’activitats, i les implicacions (per part dels espectadors i de laperla) de crear una associació.
Intervenen els espectadors ...Es planteja, com a qüestió de fons, si convé crear ja de partida i formalment una associació d’espectadors o si, per contra, es pot anar fent sense tenir una estructura definida. Seria convenient que laperla29 i els espectadors ‘visquin un temps junts abans de casar-se’? La qüestió no es reprèn fins al final de la trobada.
A continuació intervenen molts dels assistents, bàsicament en el sentit d’explicar com s’i…