dimarts, 16 de juliol de 2013

Qui més hi ha a 28 i mig?

He volgut escriure sobre 28 i mig però he fet abans l’exercici de llegir les crítiques que s’han publicat i ja m’han esbravat totes les observacions i tots els elogis.  Però intueixo que hi ha molt més a l’obra que el que hi és explícit, i vull provar de trobar-ho i de dir-ho:
Torno a veure-la, a deixar-me portar per aquesta festa sorprenent i  després vaig a escoltar Jeroni Rubió a la sessió oberta del dia 12 on, amb una proximitat i una sinceritat molt generoses ens comenta com ha treballat  l’adaptació  i ens lliura una cronologia dels textos de l’obra i de les creacions que els relliguen.

I és després d’escoltar-lo, o potser mentre l’escolto que se m’apareix  qui  hi ha també a 28 i mig . És Pere Calders com a referent  subliminal en la inspiració i  la forma.
I em pregunto si l’Oriol  s’ha adonat que el Pere Calders que potser va llegir a l’escola,  pica l’ullet, murri,  sota aquest 28 i mig gairebé autobiogràfic.












El Pere Calders de les veritats ocultes hi és omnipresent, claríssim en la gosadia del joc, en el to, en l’amalgama escènica i en el fons de les intencions.

Jo el veig – i ho deixo obert- amb l’Antonella buscant i trobant la tòrtora al finestral –la veiem i la sentim la tòrtora-.
- A l’larbre que en Marc retira corrents de l’escenari mentre en Xavier crida  -Voglio una donna!  hi ha l’arbre de l’Hedera Helix
- En la fugida del pintor Notxa i  després Antonietta i Federico cap al món de la infantesa com fa Pere Calders que retorna a la franquesa dels infants –Un gos és com un rei-  el més emblemàtic, després d’una dramàtica Unitats de xoc, realisme autobiogràfic sobre la guerra.
- En el discurs sobre la veritat, la fantasia i la bogeria: Calders en Contes de la veritat oculta.Oculta, subliminal, només viscuda en un món oníric, desbocat i per això sincer.
- El veig quan els actors aixequen la boca d’un antic teatre tot invocant la imaginació i entenc com  Calders superà l’exil·li i el mal gust del feixisme instal.lant el seus personatges en un món imaginari, dolç lliure,feliç.
- Hi és a l’escena dels pollastres: l’insòlit, l’imaginable però desitjat: la felicitat del grup i la crítica subtil  i carinyosa al gall/ al cap de taula del conte de Nadal d’Antaviana.
- També quan els actors miren d’enllaminar Guido Anselmi parlant del que desvetlla el joc escènic. Com ells, Calders insisteix enfilat en la subtilesa de la imaginació, ens envaeixeix de contes subtils, insisteix.
- Els textos sobre la mort. La resistència en acceptar que tots morirem. A Mig d’amagat Calders treu un mort que no sap que ho és o que dissimula, i la família  que tampoc se n’adona, i l’asseuen a taula fins que...(no ho dic).
-  I al final, tots els actors tocats i enduts per la mateixa música/ tots els personatges de Calders s’assemblen, són inconfusibles, innocents, pallassos, infants lúcids i dansen enllaçats en el món feliç que l’autor ha triat per a ell mateix. A Tots els contes els trobem.

I, com en Calders, en el collage de 28 i mig sorprenen els contrastos. Ben aviat t’hi enllamines  i et preguntes mentre ets a dins – I amb què ens sortiran ara?

I amb què ens sortirà a partir d’ara aquest Oriol Broggi que podria ser el nen  de Raspall  que s’ha fet gran?. Ben segur que seguirà amb la veritat  subtil o desbocada de l’altra banda del llençol blanc dels muntatges de la Perla 29, segur. I farà un tres mil?,una altra cabriola extraordinària amb actors en estat de gràcia?

Tant de bo, i ja ho esperem. Mentrestant potser tornaré a veure 28 i mig. perquè sospito que encara no he vist tot el que hi ha a dins. 

Mercè Voltas
Filòloga

Membre d'#AsSocPerla











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada