dimecres, 25 d’abril de 2012

dimarts, 24 d’abril de 2012

Les vostres crítiques (VII)




I finalment (snif, snif) el darrer recull de crítiques d’Incendis que heu anat penjant a les xarxes. Gràcies per la vostra entrega!



Clara Altarriba Lucas
Quina passada ahir a la nit. Vaig viure una cosa excepcional, mai m'havia passat això en teatre. No podia parar de plorar. Vaig arribar a casa i encara plorava. Gràcies per aquesta feina tant ben feta, per ser tant generosos sobre l'escenari.

Manal Kahi
Uno sabe que ha asistido a una obra excepcional cuando, más de una semana después de haberla visto, sigue viendo a Jeanne, a Simon, a Nihad, a Sawda y a Nawal en toda parte y en tanta gente… INCENDIS obsesiona!

@uri_mora
Encara sense paraules per descriure la meravella de #incendisRomea @Larsgez @clara_segura @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@aliciaribor
@cia_laperla29 encara tinc el cor i l'ànima encongits, només una paraula pot trencar el meu silenci. Gràcies. #IncendisRomea, sou enormes!

@roviramuntada
@cia_laperla29 #IncendisRomea obra colpidora i magnífica del reflex d'una família, d'una societat perduda. Magistral Manrique i Segura.

@laiafs
Encara tremolo! #incendisromea és l'infern més bell que us pugueu imaginar... L'elogi més gran els hi va petit. Gràcies, @cia_laperla29! #fb

@xaviadler
Bravo @cia_laperla29 Sortint d' #IncendisRomea angoixat però content. Espectaculars tots, del primer a l'últim que ho han fet possible!

@Blanca_gllado
@Larsgez , @clara_segura , @cia_laperla29; esteu creant escola, sens dubte!! avui he vingut a #incendis... encara ho estic paint! :D gràcies.

@annabrullet
"Mai és bona senyal q els joves marxin corrent" el 5è incendi te l'endus a casa. Enorme #incendisromea gràcies @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@clara_segura és genial que torneu amb #IncendisRomea al Nadal, però se'm farà etern...


Moltes, moltes gràcies a tots!!

dimecres, 18 d’abril de 2012

Dilluns 16 d'abril de 2012

Dilluns 16 d'abril vam fer una celebració a la Biblioteca de Catalunya. El motiu era brindar junts per la nova etapa que comencem a la Biblioteca i que ens permetrà ser-hi de manera estable, almenys durant un any i mig. En aquest ambient general de tristor, de crisi i de depressió es fa estrany reunir-se per brindar, però alhora és del tot necessari per poder seguir treballant amb força i amb ànims!

Gràcies a tots els qui vau venir i als qui no vau poder-vos-hi arribar. Gràcies i fins la propera!

Us deixem a continuació el discurs que va fer l'Oriol per donar inici a la celebració!


Bona nit.

En primer lloc, moltes gràcies per venir, benvinguts a tots!

Hi ha un personatge a  Els Dublinesos (la pel·lícula de Huston i el llibre de Joyce, que un dia hem de fer en teatre) el pobre Gabriel, que es passa tot el sopar de Nadal a casa les tietes, repassant el paper que té a la butxaca on ha escrit el seu discurset. I està nerviós, per allò que ha de dir, que és simple... Jo m’he sentit aquesta nit igual. Començo... Llegiré les paraules  que he preparat.

Unes paraules són el que tots considerem necessari per segellar el motiu i l’emotivitat que ens porta a trobar-nos avui. Estic content i orgullós de ser el qui li toca de parlar i llegir el meu paperet aquest vespre, davant vostre, aquí a la Nau Gòtica de la Biblioteca de Catalunya.

El 8 de març de 2006 una colla d’il·lusos, de somniadors i de temeraris, agrupats sota la bandera de La Perla 29, vam estrenar Antígona. Vam arribar a aquest espai per atzar, una peripècia teatral. Quan la Dolors Lamarca, amb la seva visió i valentia ens va obrir les portes, crec que no podíem imaginar que avui estaríem aquí celebrant aquesta festa, i celebrant que a partir d’ara podrem romandre d’una manera més estable en aquest bonic espai.   

Avui, doncs, volem celebrar que podem estar aquí. I també, volem celebrar que estem contents per tot allò que hi hem fet i per tot allò que hi farem, en un futur proper. Crec que hem d’estar orgullosos perquè entre tots nosaltres, hem aconseguit convertir-lo en un referent teatral de la nostra ciutat, del nostre país. És mèrit de tots. El nostre projecte ha tingut i té sentit, i de manera natural s’ha anat fent gran.

La Perla 29 no és altra cosa que un equip de gent, i la nostra aventura ha estat possible gràcies a això. Aquest equip que formem tots nosaltres: som uns noms i uns cognoms i junts formem un equip. Com el públic d’una obra de teatre. Jo us vull donar les gràcies i l’enhorabona a tots. Si fóssim a missa ara diria: donem-nos la pau. Però com que som en un altre tipus de cerimònia, m’agradaria donar especialment les gràcies a l’equip més petit, que fa possible tot això.

Perquè als actors, ja se’ls aplaudeix cada dia. I als directors, i als dissenyadors de llum, de so, d’espai, de vestuari.... els importantíssims ajudants de direcció, com el Ferran, ja rebemel reconeixament més sovint. Ells no. Aquest equip més petit al qual em refereixo, no. I en canvi el seu compromís és igual d’enorme. La Perla 29 crec que és un bon exemple d’això.

Jo avui vull i he de donar les gràcies al Guillem, al Marc Serra, a la Blanca, a l’Anna Madueño, a la Bet, i també al Juli, la Susana, la Maria José i tot l’equip de Pas 29, amb històrics com la Sònia, la Núria, el Marc, el Jordi, el Xavi, la Carlota etc. Ells són els veritables tresors i són el secret.  Són “les perles” d’aquest lloc i d’aquest projecte.

M’agradaria pensar que La Perla 29 i la Biblioteca, és com la llegendària isla tortuga... Un espai de... de pirates. Un espai lliure.
Un espai de somni. On tot és possible. Com en el conte - em sembla que xinès-  de Notxca, un pintor a qui el rei empresona perquè pinti per ell, i ell està trist, i aleshores pinta un quadre tan bonic que li permet escapar-se a través d’ell, fugint a través del quadre que ha pintat. I nosaltres, a través del quadre obert al mig de la ciutat passegem per espais de somni, perquè vam decidir un dia engegar una lluita contra l’avorriment, contra la indiferència. Estar pendents del que ens envolta i voler-hi donar una resposta.

Per fer-ho, per fer tot això, hem rebut en primer lloc la complicitat i l’esforç de l’equip de la Biblioteca de Catalunya. Hem tingut també la complicitat dels governants i les institucions, que ens han ajudat. I hem  tingut la complicitat del públic, dels espectadors. A tots ells també els vull donar les gràcies.

Hem fet un esforç per fer alguna cosa més. Per dir alguna cosa. Amb compromís, amb el nostre risc i el nostre treball. Des de la nostra isla Tortuga ens hem estimat més cantar...

entrar, sortir, ballar, ser sol, sentir-se viure,
mirar amb el cap ben alt, parlar fort, i ser lliure;
anar amb el barret tort, contemplar l’univers,
per un sí o per un no, barallar-se... o fer un vers!

Com diria Cyrano...

No tenir gens en compte la fama i la fortuna,
poder, amb el pensament, enfilar-se a la lluna!
No haver d’escriure un mot si de mi no ha sortit,
i molt modestament poder-se dir: Petit,
estigues satisfet de flors i fruits i fulles
si és al teu jardí que en culls o bé n’esbulles!

I si arriba el triomf, quan l’atzar ho ha dispost,
no haver d’estar obligats a satisfer un impost,
davant nosaltres mateixos reconèixe’ns els mèrits,
no haver de pagar mai per uns favors pretèrits,
i, encara que no sigui poderós el nostre vol,
que no arribi gens lluny, saber que hi hem‘nat sols!

Hem volgut fer parlar aquest espai. L’espai que ens acull i amb el qual lluitem a cada obra per transformar-lo. Perquè deixi de ser ell mateix, com deia Fabià Puigserver. Perquè es deixi transformar en un espai ficcional. Lliure. Un espai que voldríem que fos com un quadre pintat al mig de la ciutat i d’alguna manera sempre obert.

El Fabià, a qui no vaig conèixer, i a qui m’hauria agradat molt conèixer, va escriure:

Un teatre serà sempre, un combat entre la realitat i la ficció.
El mateix edifici teatral serà sotmès a les tensions d’aquesta lluita, d’aquesta dialèctica física i emocional. Un espai teatral no és només un àmbit arquitectònic estructurat i fàcilment definible en metres, superfícies, alçades i capacitats. Es també i per damunt de tot un espai de somni indefinit, perdut en el temps.

Deia també : ...Cal aconseguir dominar-lo, aquest teatre, fer-lo desaparèixer i convertir-lo per un moment, en un món de ficció adequat a cada nova circumstància dramàtica. Una lluita en la que les lleis deixen de ser pròpiament físiques, on allò real es converteix pròpiament en versemblant. On la intuïció, el miratge són més convincents més creïbles que la pròpia realitat.

A mi em queda donar les gràcies, doncs, a aquest espai, a aquestes pedres, a aquestes voltes, la sorra... i també al fantasma Francesc, si està per aquí. I al fantasma del pare de Hamlet, l’espectre, però també al propi Hamlet, i a l’espectre d’Antígona, Cordèlia, del vell Lear, de Vània, Sònia, la Cunché, en Lucarié, la Sawda, La Nawal Marwan... i tots els fantasmes i personatges i coses semblants que han anat quedant pels racons, amagats i ja per sempre habitant l’espai. Aquests fantasmes són bons. Acompanyen, mereixen un súper respecte i tenen moltes coses a dir. Fer-los parlar ha estat, i és, el nostre objectiu, la nostra il·lusió. És el nostre ofici.

Com diu el poeta Estellés...
Vet aquí el meu ofici.
Una ocupació tinc, des d'ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria.
L'alegria és el mot que em resistesc a escriure.
Ha arribat el moment de dir -no de cantar-
l'alegria, potser.
De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps.
I tampoc no és així. No es pot formular.
Car no és una alegria. És...
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana,
cosa de cada dia i d'anar i tornar:
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser,
de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot
o ho puc, en un moment, tenir tot, o pensar-m'ho.
Vet aquí el meu ofici.

I bé. Tot això que he intentat dir pretén ser aquest espai i La Perla 29.
I amb vosaltres, i gràcies a vosaltres, ho volíem celebrar.

Gràcies a tots.
Gràcies per venir i molta sort.

dimarts, 17 d’abril de 2012

Els dimecres compra nespres!!


Bon dia a tots. Passada la súper festa de La Perla que vam fer dilluns, i encara amb una ressaca de moltes coses a flor de pell, us proposem avui una bonica música que incita el bon humor. I la sensació que arriba aquests dies amb la primavera.
Seria ideal per acabar una escena final d'una obra amb happy end.
A veure si algú sap trobar el text que podria acabar amb aquest tema:
video



Oriol Broggi

Les vostres crítiques (VI)

Aquesta és la penúltima entrada amb les vostres “crítiques”. Última setmana d’”Incendis” i ja ens envaeix la nostàlgia. Per sort sabem que tindrem una gira intensa que podeu consultar a la nostra web: www.laperla29.cat.  
 


 
 
 
Susana Justribó
Incendis: sublim, brutalment desgarradora, magnífica, apassionant... tots els actors de luxe, però Manrique i Segura marquen la diferència amb l'excel·lència. Gràcies a tots per aquest regal d'obra i actuació.

La mejor que he visto , cuando lo superficial queda a un lado y el arte sale a flote en forma de emoción. Delicioso!

#incendis al Romea!de gran vull ser Oriol Broggi @cia_laperla29. Gràcies Incendis! Em tremola el cos! yfrog.com/ny7spjfj

Gran @cia_laperla29 amb Incendis. Brillants @clara_segura, @Larsgez, @xavierboada i Màrcia Cisteró (molt fan) sota direcció d'Oriol Broggi.

Incendis d'Oriol Broggi: senzillament brutal. Gràcies!!! @cia_laperla29 @clara_segura@Teatre_Romea

"No és mai una bona senyal que els joves marxin corrent"  #IncendisRomea  @cia_laperla29 Quina segona part. Quin text descomunal.#postfuncio
#incendis demostra que es pot fer teatre de qualitat i compromís omplint cada dia. Fantàstics @cia_laperla29

La @clara_segura a #Incendis ensenya, un cop més, el seu talent i el seu "bon gust interpretatiu". Una delícia. Felicitats @cia_laperla29
Incendis de la @cia_laperla29 al @Teatre_Romea, la millor experiència i vivència teatral que he tingut mai. Gràcies

Ha valgut la pena un segon cop d'#IncendisRomea. Ha tornat el silenci, perquè no tinc paraules. Obra mestra. @cia_laperla29@Teatre_Romea

dimecres, 11 d’abril de 2012

Els dimecres compra nespres!!

Incendis acaba sense música. És impossible posar-hi res, és impossible trencar el silenci que la història demana. Crec, però, que de les poques coses que hi podríem escoltar, potser al cap d'una estona, és aquesta peça preciosa de Sílvio Rodríguez:




video




Salut i Incendis!!

dimarts, 10 d’abril de 2012

Les vostres crítiques (V)

Ahir va ser festa, tot i que Incendis va fer funció! Avui, ja tenim aquí el cinquè recull de “Les vostres crítiques”. Sense vosaltres Incendis no seria possible i aquesta secció ho demostra. GRÀCIES  A TOTS!!






Carla Alabern
Encara digerint l'obra... moltes gràcies a vosaltres!!! Una de les millors obres que he vist mai!!!


Un Dos Tres ITeatre
Commoció absoluta després de veure Incendis aquesta nit. Ens heu deixat amb el cap mirant a les estrelles com diu la Nawal... Moltes gràcies, perles!


@pgmanau 
#incendisromea espectacular! Quan deixi de plorar podré escriure alguna cosa mes. Enhorabona a tots, de veritat @cia_laperla29. 


@txatxevet 
Incapaç de trobar paraules per descriure les sensacions sentides. Sí, només una: TEATRE (així en majúscules) #incendis @cia_laperla29


@paulamonroy 
Cuando intensidad y creatividd son 1 privilegio difícil de encontrar, llega 1 obra q todo lo supera y t deja sin palabras: #incendisromea. Gracias!!


@ainallorca 
D'#incendisromea no m'ha colpit la interpretació ni els actors, sinó la història. Història que descobrim mica en mica, no és pot assolir d cop.


@xeniamateo 
#Incendisromea Un text corprenedor, una història que et dóna un cop de puny a l'estómac. Una interpretació brutal @Teatre_Romea @clara_segura.


@aureacastosa 
Si podeu, aneu a veure #IncendisRomea. Intensa i colpidora. Encara donant-me voltes al cap i l'estòmac. Gran text i enormes actors!


@La_Bernis 
Espectacular #incendisromea el millor teatre que he vist fins ara. Gràcies, gràcies a #totselsactors fantàstics @Teatre_Romea @cia_laperla29. 


@Xarovin 
Avui, amb en Guardiola entre el públic, es pot dir q TOT l'equip d' #Incendisromea juga en una altra lliga. Obra mestra. (*****) #postfunció

dissabte, 7 d’abril de 2012

Les vostres crítiques (IV)

Seguim amb la quarta edició i esperem que siguin moltes més.



@newbeet
Genial #incendisRomea, m'ha deixat del revés l'ànima una bona estona. instagr.am/p/I5EJGxtL3e/

@mpilar11
"Cal trencar el silenci" Quina gran obra #incendisRomea. Encara tinc la pell de gallina.

@edomingobasora
Encara impactada per #IncendisRomea al @Teatre_Romea quina bestialitat!

@LauraFarrs
Després de moments de màgia pura ahir al @Teatre_Romea només queda dir... #IncendisRomea, obra mestra. Per això val la pena el teatre!
@gala_sama
No em surten les paraules per descriure #IncendisRomea, una obra mestra amics... les llàgrimes parlaven soles.. @Teatre_Romea

@antiaCS
#Incendis et remou, t'emociona, et trenca. BRUTAL, espectacular, immillorable. #IncendisRomea,

@marcdelas
Final de l'obra: #IncendisRomea és una experiència sensorial que t'endinsa i crema... Tant que al sortir del teatre #Barcelona també cremava
@bertaxan
Impresionant i emocionant #incendis al @Teatre_Romea. Recomanable 100% #teatre #incendisromea

@GemmaTarrago
ja fa tres dies, i encara penso en #incendisRomea... ENORME

@Pili_stage
Molt recomanable. :) ! Sens dubte una obra que t'arriba molt endins. I t'incendia ... #incendisromea. @Teatre_Romea pic.twitter.com/SW6dBUhd

dimecres, 4 d’abril de 2012

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles. 

Avui, és obligat, anar a parar a Bach. 

Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons. 

A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.  

video

Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana.

Oriol Broggi