Passa al contingut principal

Les vostres crítiques (VII)




I finalment (snif, snif) el darrer recull de crítiques d’Incendis que heu anat penjant a les xarxes. Gràcies per la vostra entrega!



Clara Altarriba Lucas
Quina passada ahir a la nit. Vaig viure una cosa excepcional, mai m'havia passat això en teatre. No podia parar de plorar. Vaig arribar a casa i encara plorava. Gràcies per aquesta feina tant ben feta, per ser tant generosos sobre l'escenari.

Manal Kahi
Uno sabe que ha asistido a una obra excepcional cuando, más de una semana después de haberla visto, sigue viendo a Jeanne, a Simon, a Nihad, a Sawda y a Nawal en toda parte y en tanta gente… INCENDIS obsesiona!

@uri_mora
Encara sense paraules per descriure la meravella de #incendisRomea @Larsgez @clara_segura @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@aliciaribor
@cia_laperla29 encara tinc el cor i l'ànima encongits, només una paraula pot trencar el meu silenci. Gràcies. #IncendisRomea, sou enormes!

@roviramuntada
@cia_laperla29 #IncendisRomea obra colpidora i magnífica del reflex d'una família, d'una societat perduda. Magistral Manrique i Segura.

@laiafs
Encara tremolo! #incendisromea és l'infern més bell que us pugueu imaginar... L'elogi més gran els hi va petit. Gràcies, @cia_laperla29! #fb

@xaviadler
Bravo @cia_laperla29 Sortint d' #IncendisRomea angoixat però content. Espectaculars tots, del primer a l'últim que ho han fet possible!

@Blanca_gllado
@Larsgez , @clara_segura , @cia_laperla29; esteu creant escola, sens dubte!! avui he vingut a #incendis... encara ho estic paint! :D gràcies.

@annabrullet
"Mai és bona senyal q els joves marxin corrent" el 5è incendi te l'endus a casa. Enorme #incendisromea gràcies @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@clara_segura és genial que torneu amb #IncendisRomea al Nadal, però se'm farà etern...


Moltes, moltes gràcies a tots!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...