Ves al contingut principal

Les vostres crítiques (VII)




I finalment (snif, snif) el darrer recull de crítiques d’Incendis que heu anat penjant a les xarxes. Gràcies per la vostra entrega!



Clara Altarriba Lucas
Quina passada ahir a la nit. Vaig viure una cosa excepcional, mai m'havia passat això en teatre. No podia parar de plorar. Vaig arribar a casa i encara plorava. Gràcies per aquesta feina tant ben feta, per ser tant generosos sobre l'escenari.

Manal Kahi
Uno sabe que ha asistido a una obra excepcional cuando, más de una semana después de haberla visto, sigue viendo a Jeanne, a Simon, a Nihad, a Sawda y a Nawal en toda parte y en tanta gente… INCENDIS obsesiona!

@uri_mora
Encara sense paraules per descriure la meravella de #incendisRomea @Larsgez @clara_segura @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@aliciaribor
@cia_laperla29 encara tinc el cor i l'ànima encongits, només una paraula pot trencar el meu silenci. Gràcies. #IncendisRomea, sou enormes!

@roviramuntada
@cia_laperla29 #IncendisRomea obra colpidora i magnífica del reflex d'una família, d'una societat perduda. Magistral Manrique i Segura.

@laiafs
Encara tremolo! #incendisromea és l'infern més bell que us pugueu imaginar... L'elogi més gran els hi va petit. Gràcies, @cia_laperla29! #fb

@xaviadler
Bravo @cia_laperla29 Sortint d' #IncendisRomea angoixat però content. Espectaculars tots, del primer a l'últim que ho han fet possible!

@Blanca_gllado
@Larsgez , @clara_segura , @cia_laperla29; esteu creant escola, sens dubte!! avui he vingut a #incendis... encara ho estic paint! :D gràcies.

@annabrullet
"Mai és bona senyal q els joves marxin corrent" el 5è incendi te l'endus a casa. Enorme #incendisromea gràcies @cia_laperla29 @Teatre_Romea.

@clara_segura és genial que torneu amb #IncendisRomea al Nadal, però se'm farà etern...


Moltes, moltes gràcies a tots!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…