Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

Història d'una banderola

Volent fer una banderola del nou espectacle que presentem, “Incendis” de Wajdi Mouawad, ens vam trobar que existeix una llei que prohibeix penjar en espai públic imatges que incitin a la violència. La imatge en qüestió representava el conflicte que no fa massa anys va tenir lloc al Líban, de fet és aquest un dels temes que aborda el nostre espectacle. Fins avui no ens havíem trobat mai amb una obra tan elevada i tan propera alhora. Tan poètica i tan política. Un text que ens parla de la pau a través de la literatura i del pensament elevat i que també utilitza pistoles, perquè formen part de la realitat de la qual ens parla.
Refem la banderola però tampoc aquesta vegada no aconseguim el permís perquè s’entén que sota la taca hi ha la pistola i per tant, anem a parar al mateix lloc.
Respectem la llei, només faltaria. I respectem la societat, perquè és la nostra i de la qual formem part. Però alhora és una gran paradoxa la que se’ns planteja. Estem assajant una obra magnífica, i sortim del…

L'opacitat dels terres i la transparència dels sostres - Postfaci d'Incendis

Finalment, a un dia de l'estrena d'"Incendis" us podem fer arribar tot el postfaci traduit al català perquè el pogueu llegir abans de venir a veure l'obra. 

L’OPACITAT DELS TERRES I LA TRANSPARÈNCIA DELS SOSTRES - ESCRIT PER CHARLOTTE FARCET
Quan Wajdi Mouawad va ser convidat a ser l'artista associat del Festival d'Avinyó el 2009, Vincent Baudriller i Hortense Archambault li van proposar de reflexionar amb ells al voltant de la idea de narració. El seu esperit es va activar per arribar a entendre el que aquesta pregunta implicava o indicava, més enllà d'ella mateixa. “De vegades succeeix que creiem estar preguntant una cosa quan, en realitat, n'estem preguntant una altra de natura ben diferent”, els va respondre. La seva reflexió va fer emergir dues noves preguntes, l'una després de l'altra. La segona conduïa a la tercera, o potser la tercera s'amagava darrere la segona. Dues preguntes encadenades a una primera, la de la narració, com el…

Soha Bechara - Nawal Marwan

Soha Bechara és un personatge real en el que Wajdi Mouawad es va inspirar per a crear el personatge de la Nawal, protagonista de'"Incendis". 
Amb 21 anys va matar el general Antoine Lahad, de l'armada del Sud del Líban, això la va portar a viure anys a la presó de Khiam, on la Nawal Marwan, la nostra protagonista, té els seus dos fills. 
Al llibre que Soha va escriure anys més tard "My Life for Lebanon", diu: 
You don’t give in. You don’t give away any emotion, or the enemy has won. The prision locks you inside you thoughts,  time washes away you memories, your love, your childhood. Fear is always there. You know that in yourself you have found your ultimate adversary, and that you must once again beyond yourself to find your freedoom once more, you must resist. Sometimes in the camp, a laugh, a little improvised scene was enough to overcome the horror. Today, some inocuous thing can take me back for a moment to my solitary cell with its floor of  beaten earth. But …

L' opacitat dels terres i la transparència dels sostres

Publiquem a continuació el postfaci de l'edició del text d'Incendis deWajdi Mouwad, a càrrec de Charlotte Farcet, en aquest text s'explica com l'autor va arribar a desenvolupar la idea d'Incendis
----
Quan Wajdi Mouawad va ser convidat a serl'artista associat del Festival d'Avinyó el 2009, Vincent Baudriller i Hortense Archambault li van proposar de reflexionar amb ells al voltant de la idea de narració. El seu esperit es va activar per arribar a entendre el que aquesta pregunta implicava o indicava, més enllà d'ella mateixa. “De vegades succeeix que creiem estar preguntant una cosa quan, en realitat, n'estem preguntant una altra de natura ben diferent”, els va respondre. La seva reflexióva fer emergir dues noves preguntes, l'una després de l'altra. La segona conduïa a la tercera,o potser la tercera s'amagava darrere la segona. Dues preguntes encadenades a una primera, la de la narració, com els tres costats d'un triangle: “encara po…