dimecres, 14 de maig de 2014

larealitat29



La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.  

Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte.

Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.   

A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les dificultats de viure. Som petits, si se’ns vol posar, però també som grans, perquè ens hi hem fet. I som lliures. En tot cas intentem ser, i això no sempre és fàcil. Ser una realitat. SER. Som aquí. I volem dir-ho, i dir que també som moltes altres coses, que la nostra realitat es pot adjectivar, i dir que volem ser, i ser feliços i ser lliures, valents, respectuosos, constants, treballadors, amigables, bons, perdurables...


La nostra realitat és que avui SOM AQUÍ. Que existeix una cosa que és La Perla 29, que ha trobat el seu lloc, i que es mou en la constant recerca per mantenir-lo, per continuar sent al llarg del temps, una realitat.

dilluns, 12 de maig de 2014

La vida continua... i torna a ser primavera


El temps ha anat passant i fa dies que La Perla no parla (tot i que sí que piula, de tant en tant...). El que volem dir és que fa dies que no us escrivim, no us parlem. Passa el temps, el dia a dia se’ns emporta, estrenem una obra, n’assagem una altra... i cada projecte que fem està ple de vida i potser no us podem arribar a transmetre prou, a mostrar suficient, totes les coses que anem tocant i preparant. Construint, descartant,... Podem ensenyar les que hem acabat, quan les hem posat a dalt de l'escenari i a través de l'associació #AsSocPerla podeu anar veient una mica més les que queden entre bambolines (www.assocperla.cat). Ens agrada pensar que així estem units per un fil invisible que s’allarga o s’estreny segons el dia, segons el moment.

Sabem que cadascú, en la seva vida, passa pel mateix procés i el dia a dia el porta i se l’endu. I el vespre màgic que ens trobem tots al teatre, aquell dia ens podem parlar, quasi cara a cara: “és un descobriment pueril i extraordinari”.

Potser durant aquest temps no hem dit prou que La Perla està orgullosa dels espectadors que té. De com i quants sou i de com responeu. De com us heu organitzat, de com ens envolteu i de com pensem en un futur millor. Hem fet moltes coses durant aquest temps, tan nosaltres com vosaltres. Nosaltres tenim la sensació que ja comencem a tenir molts muntatges a les nostres espatlles i no prou sovint us hem dit que ha estat gràcies a vosaltres que hem pogut continuar endavant. Perquè durant tot aquest temps nosaltres hem preparat els espectacles i vosaltres heu omplert les platees. 

L'espectador no és un receptor, és un organitzador, un constructor de somnis. Com ens explica Gombrich -citant ell mateix a Uric Neisser-: "la idea que la percepción es básicamente un acto constructivo, no solamente receptivo...”. És l'espectador qui construeix els somnis dins del seu cap. Les emocions, els sentiments, passen per la seva pell, pel seu cor, quan assisteix a la representació. Les emocions passen pel seu cos més que pel dels actors. Des de dalt de l’escenari s’està sempre atent a la seva reacció i tot allò que sembla que l’actor visqui tant intensament no és res més que una mecànica, un engranatge de signes i ritmes que culminaran en l'espectador. Aquest és l’últim que pot completar el cercle, donar-li un sentit. Lligar tots els codis que ha rebut. És cert que la majoria de vegades no sabrà que ho està fent, aquesta és la gràcia! I també és cert que el director, l’obra de teatre, buscarà la manera d'amagar-li aquesta feina perquè li sigui més gratificant.

Vosaltres, els espectadors de La Perla, no només sou aquests constructors de somnis, sinó que a més a més ens heu ajudat a ser on som, amb la vostra fidelitat i amb la vostra aposta generosa. Ara som on som, i al voler respondre a les vostres expectatives, hem de generar més per arribar a saciar la vostra saviesa oculta. I aquests moviments fan moure la roda.

Continuem amb L’Orfe del Clan dels Zhao fins l’11 de maig al Romea. I comencem a transformar l’espai de la Biblioteca per a la nova aventura: Ciels de Wajdi Mouawad, que s’estrenarà a mitjans de juny.

I anem preparant ja les coses de la propera temporada, que us explicarem, junt amb l’#AsSocPerla a mitjans de setembre; mentrestant intentarem omplir cada minut de les nostres i les vostres vides amb noves històries, projectes i il·lusions. 

La Perla 29