Ves al contingut principal

La vida continua... i torna a ser primavera


El temps ha anat passant i fa dies que La Perla no parla (tot i que sí que piula, de tant en tant...). El que volem dir és que fa dies que no us escrivim, no us parlem. Passa el temps, el dia a dia se’ns emporta, estrenem una obra, n’assagem una altra... i cada projecte que fem està ple de vida i potser no us podem arribar a transmetre prou, a mostrar suficient, totes les coses que anem tocant i preparant. Construint, descartant,... Podem ensenyar les que hem acabat, quan les hem posat a dalt de l'escenari i a través de l'associació #AsSocPerla podeu anar veient una mica més les que queden entre bambolines (www.assocperla.cat). Ens agrada pensar que així estem units per un fil invisible que s’allarga o s’estreny segons el dia, segons el moment.

Sabem que cadascú, en la seva vida, passa pel mateix procés i el dia a dia el porta i se l’endu. I el vespre màgic que ens trobem tots al teatre, aquell dia ens podem parlar, quasi cara a cara: “és un descobriment pueril i extraordinari”.

Potser durant aquest temps no hem dit prou que La Perla està orgullosa dels espectadors que té. De com i quants sou i de com responeu. De com us heu organitzat, de com ens envolteu i de com pensem en un futur millor. Hem fet moltes coses durant aquest temps, tan nosaltres com vosaltres. Nosaltres tenim la sensació que ja comencem a tenir molts muntatges a les nostres espatlles i no prou sovint us hem dit que ha estat gràcies a vosaltres que hem pogut continuar endavant. Perquè durant tot aquest temps nosaltres hem preparat els espectacles i vosaltres heu omplert les platees. 

L'espectador no és un receptor, és un organitzador, un constructor de somnis. Com ens explica Gombrich -citant ell mateix a Uric Neisser-: "la idea que la percepción es básicamente un acto constructivo, no solamente receptivo...”. És l'espectador qui construeix els somnis dins del seu cap. Les emocions, els sentiments, passen per la seva pell, pel seu cor, quan assisteix a la representació. Les emocions passen pel seu cos més que pel dels actors. Des de dalt de l’escenari s’està sempre atent a la seva reacció i tot allò que sembla que l’actor visqui tant intensament no és res més que una mecànica, un engranatge de signes i ritmes que culminaran en l'espectador. Aquest és l’últim que pot completar el cercle, donar-li un sentit. Lligar tots els codis que ha rebut. És cert que la majoria de vegades no sabrà que ho està fent, aquesta és la gràcia! I també és cert que el director, l’obra de teatre, buscarà la manera d'amagar-li aquesta feina perquè li sigui més gratificant.

Vosaltres, els espectadors de La Perla, no només sou aquests constructors de somnis, sinó que a més a més ens heu ajudat a ser on som, amb la vostra fidelitat i amb la vostra aposta generosa. Ara som on som, i al voler respondre a les vostres expectatives, hem de generar més per arribar a saciar la vostra saviesa oculta. I aquests moviments fan moure la roda.

Continuem amb L’Orfe del Clan dels Zhao fins l’11 de maig al Romea. I comencem a transformar l’espai de la Biblioteca per a la nova aventura: Ciels de Wajdi Mouawad, que s’estrenarà a mitjans de juny.

I anem preparant ja les coses de la propera temporada, que us explicarem, junt amb l’#AsSocPerla a mitjans de setembre; mentrestant intentarem omplir cada minut de les nostres i les vostres vides amb noves històries, projectes i il·lusions. 

La Perla 29

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…