dijous, 31 de maig de 2012

Dijous Poètics

Fa una mica de ràbia, pel Sarkozy, per les operacions que sembla portar a sobre, per l'exés de "calidesse",.. També per la guitarra hawaiana del mig, molt estil Elvis o Bob Dylan. Però malgrat tot funciona. I ara que ja no és primera dama, la podem escoltar tranquil·lament. Doncs ens servirà per fer unes recomenacions més. Ara de Dijous.Perquè anem a contrarellotge i amb el temps per davant. Bona Setmana.


video


Oriol Broggi

dimecres, 23 de maig de 2012

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 2

Us deixem l'últim tast sobre l'escenografia de Cyrano abans del seu estrena. A partir d'avui, ja ho podreu anar a veure en persona!!










Dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel.

dilluns, 21 de maig de 2012

Cyrano i les espases


Isaac Morera forma part del repartiment de Cyrano. A més de fer d’actor, és el mestre d’armes que ha dissenyat les coreografies i les baralles que podeu veure a l’obra. 
En aquest text ens explica com va descobrir la seva vocació i com es va iniciar en el món de les espases.




De com un actor s'interessa per l'Esgrima Teatral


Entenc que és una curiositat que, per mi, una explicació natural. Vinc d'una família de sabaters (creació i reparació artesanal) i de ballarins. Per tant, creativitat i treball sobre l'objecte i el concepte. Crec sincerament que aquesta manera de fer a casa, em va marcar inconscientment des del moment que vaig començar a ballar de petit- primer- i després en la meva formació com a actor.

Durant la meva llarga estada en la companyia de dansa-teatre de la meva mare, veia d'una manera normal que qualsevol mitjà per arribar a transmetre al públic, era vàlid. Només calia treballar-ho perquè efectivament fos així (dansa, teatre corporal, teatre de text, treball sobre titelles i objectes, etc.).

En el meu pas per l'Institut del Teatre, vaig descobrir l'esgrima teatral. Vaig tenir la sort de tenir un Mestre com en Ricard Pous, que em va saber transmetre un valor fonamental: la versemblança. Així vaig enganxar-me. No tan per les innumerables pel·lícules d'espases (de les que no en sóc més seguidor que qualsevol de vosaltres), sinó pel que es podia aconseguir amb el treball amb elles: transmetre al públic informació important, sobre la situació que està vivint determinat personatge, d'una manera atractiva, creïble i emocionant.

Per tant, la fonamentació històrica no una importància absoluta per mi. El més important és com fer arribar al públic, el què ha de passar en aquesta escena (mort, resignació al destí, odi, prepotència, por, determinació, etc.).

En aquest punt és on he enfocat aquest treball complementari en la meva formació d'actor: tècniques de lluita, treball corporal, consciència del tempo i un mètode tècnic per fer arribar la informació que es vol donar.

Després d'haver creat unes quantes coreografies per produccions d'òpera i teatre, l'Oriol Broggi em dóna l'oportunitat de participar com a actor i crear les coreografies d'esgrima teatral, per la producció Cyrano de Bergerac. Com vaig dir en la roda de premsa prèvia a l'estrena, és un dels meus llibres de capçalera. Per moltes raons però, pel cas que ens ocupa, fonamentalment perquè l'autor- Edmond Rostand- va elaborar la famosa lluita del Teatre, d'una manera nova i no repetida en cap més obra que jo conegui. En aquesta escena, l'autor descriu en les accions de Cyrano tot el que aquest pensa, fa i farà, tan en registre de vers com en registre d'accions esgrimístiques. No diu explícitament què fa però, el què diu ens fa intuir- si no les accions exactes que ell va imaginar- com a mínim el dibuix coreogràfic aproximat. Una genialitat d'escena i una sort poder treballar sobre ella.

En línies generals i per exemple, Shakespeare només et deixa l'espai en blanc per la lluita i et diu com comença i com ha d'acabar. Amb Cyrano de Bergerac, Rostand, a més, et transmet com es fa i et dóna molta informació del què passa en el decurs de la contesa, com cap altre autor.

Remuntant-me a l'inici de l'article, i per acabar, penso que és per això que el fet que un actor es formi i en certa manera s'especialitzi en l'esgrima teatral, no és cap fet extraordinari. Respon a la mateixa naturalesa del Teatre: tenir la capacitat i els coneixements de fer arribar, de la manera més adient, la informació que vols al públic. Si cal ballar, ballant. Si cal cantar, cantant, si cal lluitar, lluitant, etc. No és tot plegat interpretació? Molts noms, moltes maneres, molts estils i registres, un sol concepte.

A partir d'aquí, creativitat i treball.


Isaac Morera

dissabte, 19 de maig de 2012

Versos que diria Cyrano...


En el seu moment, Cyrano va ser molt crític amb la seva societat. Amb la situació actual com creieu que serien les crítiques que faria avui Cyrano?... 
Això és el que us hem demanat a través de les xarxes socials i aquestes han estat les vostres respostes!!



                         
Venceréis, pero no convenceréis!! (són d'Unamuno, però bé...)

Y cree señora que , si las cartas se escribieran con los labios , las leerias a besos...

Ja no me'n queden més. -Com passaràs el mes? -Ni cinc! És manifest.

Fins la semana vinent!!

dimecres, 16 de maig de 2012

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 1

Durant la roda de premsa de presentació de Cyrano de Bergerac, Broggi va insistir de nou en la singularitat de l'espai de la Biblioteca i el joc que dóna per a fer obres de teatre: la Biblioteca provoca que cada cop ens trobem a l'espai que l'obra ens proposa. 


Us deixem el primer tast sobre l'escenografia que trobareu amb el muntatge de Cyrano a partir d'uns dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel. 






Què us sembla? Us esperàveu una cosa així?

dimarts, 8 de maig de 2012

Els dimecres compra nespres!!

Amb nervis per la proximitat de l'estrena de Cyrano de Bergerac... però avui és dimecres i toca Dimecres compra nespres!


Avui música i lletra de casa nostra. Raimon cantant Ausias March: No em pren així com al petit vailet. Uns versos bonics i una veu que fa estremir.


video


Salut!!

dilluns, 7 de maig de 2012

Cyrano de Bergerac, per Bru de Sala


Us convidem a llegir un text escrit per Xavier Bru de Sala, traductor de Cyrano de Bergerac. Els nostres assajos continuen, inclús s'intensifiquen. Ja som a la recta final, a punt d'estrenar l'espectacle. 





A diferència de tots nosaltres, i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat de l’ànima.
Per desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Amb aquests ingredients i malgrat la inesborrable tara original, qualsevol altre personatge o persona podria triomfar sobre l’adversitat, merèixer l’amor, obtenir-ne la plena correspondència. Quina força s’hi oposa? El destí advers, és a dir la mala sort reiterada, com ell mateix acaba per reconèixer: “M’ha sortit malament fins i tot el final”.
Denunciava Sthendal, i observem en la literatura anterior i posterior, que els francesos van substituir l’amor per la vanitat. Cyrano no. Cyrano estima, Cyrano sap que no pot de ser estimat, i això l’esperona a estimar, primer de forma esbojarrada, més tard de manera tan alta que per amor sacrifica el seu amor. Res de menys insignificant.
Que l’espectador no es deixi enganyar per la brillantor de les escenes i les rèpliques, que llisqui per la seductora passarel·la del vers, però que no ignori el sentit de l’obra, que s’interrogui i es deixi interpel·lar, que travessi el vel de la facilitat, que rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable.


Aviat farà trenta anys del gran moment pel teatre català que va representar  el Cyrano de Josep Maria Flotats. És un honor que Oriol Broggi primer i tot seguit Pere Arquillué i la resta de la companyia La Perla 29 hagin tornat a confiar en la mateixa versió. En correspondència, i per tal d’acostar-la encara més a la sensibilitat de l’espectador d’avui, hem acordat que, sense abandonar el rigor prosòdic, els actors fessin seu el text més enllà del vers, tal com exigeix Molière i a la contra de com hauria volgut Rostand.  Aquí i allà, algun petit descans de la mètrica i la rima, a la manera d’un replà, no procura sinó incrementar aquesta imprescindible proximitat i accentuar, amb el contrast, la contundència del recitat.
Que em perdonin els actors i el director, però el millor elogi que puc fer-los és constatar que, en efecte, han aconseguit que aquest Cyrano es pugui escoltar, no diré que a les fosques, però sí amb els ulls aclucats.

dimecres, 2 de maig de 2012

El dimecres compra nespres!!

Bob Dylan i un tema que sortia en un espectacle que vam fer fa molt anys a la Sala Becket. “Magnus”, un text de Jordi Teixidor i protagonitzat per Hermann Bonnin.


video


Salut!!