dijous, 25 d’octubre de 2012

Activitats de La Perla 29


Voldríem fer moltes coses. No parar mai. Utilitzar els espais útils sense parar: esgotar-los i esgotar-nos, fins que haguéssim esgotat tots els recursos. És cert que no podem. I els pocs recursos que hi ha a l’abast escanyen i esgoten. Tota la resta és exclusivament fruit del propi múscul i de la pròpia energia. I us prometo que fem el possible per donar el màxim de nosaltres mateixos.
 D'altre banda, les nostres obres de teatre, necessiten el seu temps, el seu espai, per estar ben cuidades, ben tractades. 

Perquè allò que fem pugui continuar sent allò que hem fet fins ara. Es tracta d'inventar, d'encaixar, de trobar els mecanismes per fer el màxim i aconseguir tot allò que ens proposem. Aquesta tardor, amb la col·laboració d'amics i coneguts, us presentem les nostres activitats, que volen ser paral·leles a la programació del nostre teatre. Crec que lograrem sortir-nos-en. Sens dubte. Perquè com va dir en el seu moment Pi de la Serra, "cultura" rima bé amb moltes coses... literatura, escultura, amargura, dictadura.. 

Oriol Broggi 
 





ACTIVITATS PARAL·LELES

Diumenge 11 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots (10€)

Dilluns 12 de novembre a les 20.30h
Mata’m, lectura dramatitzada dirigida i escrita per Manel Dueso amb Pere Arquillué, Àurea Màrquez, Oriol Genís i Carlota Olicina*

Diumenge 18 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots  (10€)

Dilluns 19 de novembre a les 19h
La cultura no va al paradís, xerrada amb Josep Ramoneda*



INFORMACIÓ PRÀCTICA

* Activitats gratuïtes.

Per reservar plaça a qualsevol de les activitats cal trucar al 93 217 17 70 o bé escriure a info@laperla29.cat. Aforament limitat!

dimecres, 19 de setembre de 2012

Inici de temporada!

Benvolguts amics!


Ja som aquí de nou! Us escrivim per donar-vos la benvinguda a la nostra temporada i a l’inici de l’activitat. Com us vam dir durant el mes de juliol i com molts de vosaltres vàreu respondre amablement, obrim una nova finestra a la nostra ciutat. Esperem que sigui una finestra amable i per on corri l’aire fresc.

Vivim uns temps tristos. I podem pensar que és especialment difícil recomençar, tirar endavant. Pensar en noves obres. Tornar a alçar uns plafons, a crear els espais, resituar el públic, tornar a girar les grades, passar els cables i penjar els focus. Mirar altre cop la sorra, remoure-la, treure la pols....i reprendre uns assajos, aixecar una nova casa pels nostres personatges. Aquest any reprenem alguns dels nostres èxits i tenim la sensació que ara que la vida és més dura i més estranya, ens ajudaran a entendre-la millor. Perquè ells ens han acompanyat durant aquests últims temps, i ells saben perfectament com fer-nos més feliços. Ells saben que cal mirar endavant i fer-se promeses noves. Semblant a les antigues, però noves i diferents alhora.

Mireu aquestes paraules de Jean-luc Lagarce:

Fer-se promeses noves. Prometre’s no tornar a començar mai més. Seguir el camí. No escoltar els consells atents plens de bones intencions. Desconfiar de tota certesa. Seguir tenint por, preocupar-se, no estar mai segur de res. Preocupar-se pel respecte i tenir cura de la insolència falsa. Odiar la parodia. Recordar. No oblidar-se de fer trampa. Dir la veritat i deixar de presumir per això. Abandonar el camí més curt i seguir les empremtes imprecises. Prendre el temps. Riure sarcàsticament en els moments més inoportuns. Somriure dolçament. No ser del tot eficaç, renunciar. Lluitar contra els mediocres. Resistir. Evitar sempre aquelles paraules, aquelles que no s’entenen mai, com són “consens”, “conjuntura”, “sinèrgia”, per molt que haguem estudiat no entenem aquestes paraules, aleshores deixem-les a un costat. No tenir por al conflicte. No tenir por a provocar el conflicte. Buscar baralles, sí, a vegades i fins i tot de broma. Per burlar-se. Reservar-se sempre en mig de la derrota, la lleugera i necessària ironia de la victòria, i al contrari també, ho anava a dir.  

Fer coses noves, i revisitar les velles. No per la punyetera crisis, sinó perquè van anar bé, perquè són el nostre repertori. Ja teníem previst fer-ho i així ho vam dir: quan tinguem un teatre, algun dia, anirem repetint les produccions. Per intentar lluitar contra l’efímer. Per re-visitar! Per repensar les coses! Com diu Picalagartos a Luces de bohemia: la vida és una controvèrsia! Fa dos anys ho deia en Xavi Boada, aquest any ho diu l’Ernest Villegas i sona sempre bé. I tots dos ho fan bé i és bonic de veure-ho.

Creiem en el Teatre de Repertori, i en el repertori de teatre. Podem oferir això al públic. A la ciutat. Al país. Estem convençuts que com a ciutadans i actors amb un cert altaveu ens toca fer un pas endavant i entomar la responsabilitat de lluitar amb veu clara per a un futur millor. El nostre ofici ha estat en crisis sempre. Ara també. Però sabem que és necessari, no només un entreteniment, que també. El teatre com a mirall, com a eina cultural per transformar la realitat. I la cultura entesa com a vincle i com a eina creadora de criteri. Com a motor de la societat i com a base de l’educació i de la convivència. Hem de preservar els espais de la cultura, encara que a vegades semblin superflus, i en això també estem d’acord amb Lagarce quan diu:
  
Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais del superficial, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat i del qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú. Els impressionants edificis de la certesa definitiva sobren, parem doncs de construir-los. La commemoració pot ser una cosa viva, el record també pot ser feliç o terrible. No cal murmurar el passat o passar-hi de puntetes. El nostre deure és fer soroll. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per a dir o escoltar. Hem de romandre en el dubte, davant els discursos violents de les lògiques econòmiques. Els espais de l’Art poden allunyar-nos de la por i quan es té menys por, s’és menys dolent.

Una societat, una ciutat, una civilització que renuncia a l’Art, que s’allunya d’ell, en nom de la covardia, de la ganduleria inconfessable, de la falta de perspectiva adormida sobre sí mateixa, que renuncia al patrimoni del demà, al patrimoni de l’esdevenir, per acontentar-se, en l’autosatisfacció més devota, amb els valors que creu haver forjat i que en realitat simplement ha heretat. Aquesta societat renuncia al risc, s’allunya de la seva única veritat, oblida per avançat construir el seu futur, renuncia al seu potencial, a la seva paraula.

Una societat, una ciutat, una civilització que renuncia a la seva quarta part d’imprevistos, al seu marge, als seus dubtes, a la seva desimboltura i que no renuncia ni tan sols un instant a produir sense reflexionar; una societat que deixa de riure’s de les seves pròpies inquietuds i de la seva solitud, és una societat que s’acontenta de sí mateixa, que es lliura per complet a la contemplació mòrbida i orgullosa de la seva pròpia imatge. Nega els seus errors i els seus fracassos, es creu bella i perfecta, i es menteix. I només aleshores esdevé avara i mesquina. Es torna presumida i trista, nodrida amb les seves pròpies il·lusions, segura de la seva lluentor pròpia, sense continuació ni descendència, sense història futura i sense esperit. És una societat morta.

I malgrat tot sabem que  no passem grans moments, i que ens cal aguantar amb menys. Amb quasi gens. I potser ja no és ni tan sols terrible que  el fum espès de la crisi continuï filtrar-se en el nostre petit món i a vegades ens desanimem. La tristor general que envolta els nostres dies fa difícil veure un futur cert, clar i lluminós. Però volem continuar treballant i pensant que tot és possible encara. I per això, ens agrada creure que el crack que suposa aquesta crisi pot donar lloc a un reajustament de les dimensions i les proporcions de les coses: que el món torni a tenir la mida dels homes.

Ens mantenim il·lusionats en la possibilitat de dir coses i d’aportar a la societat moments i reflexions que descobreixen al públic allò que realment importa: que estem vius, que ens relacionem i que sentim. El motor en aquesta aposta és l’amor que tenim per allò que fem i la convicció de la seva importància. Més enllà del tangible, el teatre, les històries que aquí expliquem, estem convençuts que ens poden ajudar a sentir-nos forts i valents per lluitar contra les adversitats dels nostres dies. I és per això pel que treballem.

Com diu Bergman a Fanny i Alexander: Al otro lado, ahí fuera está el mundo grande, y a veces, este mundo nuestro, consigue reflejar el mundo grande de modo que podamos entenderlo algo mejor. O quizás demos a las personas que aquí viene la oportunidad de olvidar durante unos breves instantes, quizás unos segundos, unos momentos, el duro mundo exterior. Nuestro teatro es un pequeño y estrecho espacio de orden, rutina, conciencia y cariño.

Un bon amic de La Perla diu que per anar d’excursió mai fa mal temps, alguns dies fa sol i altres plou, però sempre fa bon dia. Mentre llegiu això, feu una ullada a la finestra més propera que tingueu: o bé farà sol, o bé els núvols dibuixaran un cel ben bonic. I sinó, us convidem a mirar per la finestra que hem obert molt a prop vostre, a la Biblioteca i a diversos espais de la ciutat.

Comptem amb vosaltres!





















Fotografia de la roda de premsa de presentació de la Temporada 12/13 

divendres, 27 de juliol de 2012

dimecres, 25 de juliol de 2012

Final de temporada - Marxem de vacances!


Apreciats amics i espectadors,
 


S’ha acabat la nostra temporada de teatre. El nostre particular recorregut per la tristesa d’aquests dies, el nostre periple per la incertesa. En algun moment ens hem sentit estranyament contents de passar de puntetes pel costat de la realitat, una realitat cada cop més trista i ofegant. Ha estat un any molt intens per La Perla, perquè els muntatges que hem alçat han estat molt ben rebuts i ens han demanat concentració i energia. Tant Incendis com Cyrano han estat unes bones fites per la productora. Ens ha tocat treballar de valent i n’estem tots satisfets.
 


I malgrat això marxem de vacances amb el cor una mica encongit. Tenint la sensació estranya que algú ens roba i esberla els somnis. L’altre dia vaig anar a una Biblioteca pública i tot era fantàstic, però em vaig adonar que l’edifici estava pensat per tenir l’aire condicionat funcionant 24 hores. I això ara no pot ser perquè resulta massa car. Vaig pensar: quan de temps tardaran les bibliotecàries a desobeir el protocol i obrir les finestres perquè passi l’aire?
 


Quan de temps tardarem tots a obrir les finestres i donar peu al sentit comú? Ens cal reinventar antigues i noves finestres. Per fer que corri un necessari aire d’alegria i de ficció entre nosaltres. Ficció, fantasia necessària per viure els nostres dies grisos. Una societat sense cultura no és res, i la cultura necessita un munt de finestres per obrir i per deixar obertes, perquè gent com nosaltres, tots, puguem viure i respirar.
 


La nova temporada de La Perla 29 l’hem construït amb tots els recursos que tenim a l’abast. Creiem en el teatre de repertori i pensem que és interessant reposar les obres que encara no han estat esgotades, aquells muntatges que encara poden rebre espectadors. Ho hem fet sempre així i ara ho farem amb més força.
 


A la tardor, mentre Luces de bohemia torna a la Biblioteca durant dos mesos i mig, Incendis farà una gira per Catalunya, per una trentena de municipis (que encara resisteixen com valents). Al desembre hi ha canvi a la Biblioteca, i de Luces passem a un Natale in Casa Cupiello. De fet serà quasi com un muntatge nou perquè de 9 actors 6 seran nous. Boris Ruiz substituirà a Pep Cruz en el paper de Lucarié, el pare de família, interpretat a Itàlia pel mateix De Filippo. Al desembre Incendis torna al Teatre Romea. I, també durant el mes de desembre, Cyrano de Bergerac desembarcarà a Madrid, en castellà, al CDN, al Teatre Valle Inclán. Al gener l’espectacle farà una gira per Catalunya i tornarà a la Biblioteca durant el mes de març i abril.
 


Molts altres projectes estan ara bullint als nostres caps, esperant saber si podran tenir vida o no. De moment hem de ser prudents i treballar el dia a dia. Treballar fort. No deixar-nos impressionar. Aconseguir sobreviure. I intentar, amb el temps que faci falta, fer els nous projectes que tenim al cap: una faula xinesa (com un antic Shakespeare), una aproximació al món de Fellini, un nou taller de La Perla 29, amb postgraduats en interpretació, La Revistilla, adequar un bon espai per treballar, per prendre un cafè o una cervesa, fer arribar la música a la Biblioteca, el Festival Shakespeare...
 


De moment marxem de vacances. Al setembre tornarem a ser aquí i continuarem lluitant per aportar històries noves, alegria i algunes finestres que des del teatre  obrirem per a tots vosaltres.
 


Dir-vos també que tot el sector cultural ens estem mobilitzant per aconseguir que  el govern reconsideri l’increment de l’IVA, que serà nefast pels productors i pels espectadors. De moment, a partir del 5 de setembre, ens veurem obligats a incrementar els preus de les entrades. Si us ve de gust veure Luces de bohemia, penseu que fins el 5 de setembre els preus seran els de sempre. Les entrades ja són a la venda.
 


Bon estiu a tothom i us esperem a la propera temporada!

Una abraçada i fins aviat,

 Oriol Broggi


dilluns, 23 de juliol de 2012

Hem de preservar els llocs de la creació


Us presentem un fragment de l'obra Teatre, del dramatug francès Jean-LucLagarce. Ens inspiren les seves paraules i estem d'acord amb les seves idees. 



Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais del superficial, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat, i de qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú. El impressionants edificis de la certesa definitiva, sobren, parem doncs de construir-los. La commemoració pot ser una cosa viva, el record també pot ser feliç o terrible. No cal murmurar el passat o passar-hi de puntetes. El nostre deure és fer soroll. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per dir o escoltar. Hem de romandre en el dubte, davant els discursos violents o amables dels peremptoris professionals, de les lògiques econòmiques, dels assessors, dels hàbils i els vius, dels nostres senyors consensuals.


No podem acontentar-nos amb tenir o no neta la consciència davant la barbàrie dels altres, la barbàrie està en nosaltres mateixos i només demana que ens devastem, que explotem en el més profund del nostre esperit i ens fonguem en l’Altre. Hem de ser acurats davant el món, i ser acurats davant el món és sobretot ser acurats davant nosaltres mateixos. Hem de cuidar-nos del mal i de l’odi que mamem en secret sense saber-ho, sense voler saber-ho, sense ni tan sols gosar imaginar-ho, l’odi subterrani, silenciós, que espera que li arribi el torn de devorar-nos i utilitzar-nos per devorar enemics innocents. Els espais de l’Art poden allunyar-nos de la por i quan es té menys por, s’és menys dolent.


No hem de ser amnèsics, però es tracta de deixar de ser amnèsics tots els dies a les set de la tarda, a l’hora de la nostra pregària i dels nostres perdons col·lectius. Deixar de ser amnèsics no consisteix només en mirar com el passat s’allunya lentament de nosaltres, la nostra bella convalescència, es tracta de mirar-nos als ulls avui, en el dia d’avui, i mirar-nos a més demà; no veure res, no pretendre-ho, deixar d’afirmar, però caminar de totes maneres, conservar la mirada clara, el caminar lent i seguir somrient, afables, malgrat no estar segurs de res.


Una societat, una ciutat, una civilització que renuncia a l’Art, que s’allunya d’ell, en nom de la covardia, de la ganduleria inconfessable, de la falta de perspectiva dormida sobre sí mateixa, que renuncia al patrimoni del demà, al patrimoni de l’esdevenir, per acontentar-se, en l’autosatisfacció més devota, amb els valors que creu haver forjat i que en realitat simplement ha heretat, aquesta societat renuncia al risc, s’allunya de la seva única veritat, oblida per avançat construir el seu futur, renuncia al seu potencial, a la seva paraula, no diu res ni als altres ni a sí mateixa.


Una societat, una ciutat, una civilització que renuncia a la seva quarta part d’imprevistos, al seu marge, als seus terminis, als seus dubtes, a la seva desimboltura i que no renuncia ni tan sols un instant a produir sense reflexionar; una societat que deixa de riure’s ni que sigui una mica, malgrat la desgràcia i el desarrelament, de les seves pròpies inquietuds i de la seva solitud, és una societat que s’acontenta de sí mateixa, que es lliura per complet a la contemplació mòrbida i orgullosa de la seva pròpia imatge, a la contemplació immòbil de la seva pròpia i mentidera imatge. Nega els seus errors, la seva lletgesa, i els seus fracassos, se’ls auto-amaga, es creu bella i perfecta, es menteix. I només aleshores esdevé avara i mesquina, el cap buit, la imaginació estalviada, desapareix i es devora, destrueix el que és d’altres, i per molt que li costi admetre-ho es redueix i s’ofega en el seu propi record, en la idea que projecta de sí mateixa. Es torna presumida i trista, nodrida amb les seves pròpies il·lusions, segura de la seva lluentor pròpia, sense continuació ni descendència, sense història futura i sense esperit. És magnífica, s’ho creu i així ho diu i és l’única que ho escolta. És una societat morta.
 


Fer-se promeses noves


Fer-se promeses noves. Prometre’s no tornar a començar mai més. Seguir el camí. No escoltar els consells atents plens de bones intencions. Desconfiar de tota certesa. Seguir tenint por, preocupar-se, no estar mai segur de res. Preocupar-se pel respecte i tenir cura de la insolència falsa. Odiar la parodia. Recordar. No oblidar-se de fer trampa. Dir la veritat i deixar de presumir per això. Abandonar el camí més curt i seguir les empremtes imprecises. A vegades també, de tant en tant, deixar de no fer res i no afirmar que era per reflexionar. Prendre’s el temps. Riure sarcàsticament en els moments més inoportuns. Somriure dolçament. No sé mai eficaç, renunciar. Lluitar contra els mediocres. Resistir. Evitar sempre aquelles paraules, aquelles que no s’entenen mai, “consens”, “conjuntura”, “sinèrgia”, per molt que haguem estudiat no entenem aquelles paraules, aleshores deixem-les a un costat. No tenir-li por al conflicte. No tenir-li por a provocar el conflicte. Buscar baralles, sí, a vegades i fins i tot en broma. Per burlar-se. Reservar-se sempre en mig de la derrota, la lleugera i necessària ironia de la victòria, i al contrari també, ho anava a dir.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Compte enrere!

A partir d'avui i fins que marxem de vacances us proposem un recorregut fotogràfic per la temporada de La Perla. A nosaltres ens ajudarà a fer balanç i a tancar el curs. Vosaltres ens podeu acompanyar i fer el tafaner... 

Per començar el recorregut una fotografia del viatge a Beirut. Va ser durant les festes de Nadal que vam decidir via sms que havíem d'anar a trepitjar terra libanesa! La història de la Nawal era massa intensa per no anar a conèixer de proper i en directe els espais on havia viscut. Beirut va ser un descobriment i amb 4 dies vam fer una immersió absoluta. Ens hauríem quedat uns dies més, això sí... però està clar que sense aquella sortida, Incendis, no hauria estat el mateix!



dimecres, 27 de juny de 2012

Recull de crítiques de Cyrano (IV)

Encara seguim amb les vostre crítiques, les entrades estan esgotades però Cyrano continua viu i repartint versos...


Xavier López Solà

Memorable Cyrano ahir! Gràcies per fer-nos disfrutar i emocionar-nos amb les vostres representacions! Heu tornat al teatre la seva essència!


Xavier Mateu

Ahir vaig gaudir d'un Cyrano magistral en la direcció i la interpretació, d'un gust exquisit i refinat, emotiva, sensible i impactant. Penso que Oriol Broggi aconsegueix una cosa molt difícil que és continuar impressionant, muntatge després muntatge, a un públic acostumat a la seva excel•lència. Memorable interpretació de Pere Arquillué catapultat ara a l'Olimp dels actors amb aquests versos tan acuradament adaptats al nostre idioma. Gràcies i enhorabona a tot l'equip i als amants del TEATRE.


Maria Prou Ja

Gran Cyrano aquesta nit a la Biblioteca! Felicitats!


@mertxins

Imponent Arquillué a #CyranoBC de la @cia_laperla29. Moment "Aquelles muntanyes, que tan altes són..." pell de gallina. Un 10;en buscarem el text!


@annacornet
Cyrano a la Biblioteca. No es perden els bons costums, com la copeta de vi prèvia. Molt fan de la @cia_laperla29


@jordigil77

Sensacional posada en escena de la @cia_laperla29 en el #Cyrano! Un Arquillué immens fa de far d'una obra excel•lent! Bravo!#postfuncio


@josepcunill

@cia_laperla29 els Amics del Teatre de la Fundació Collserola van gaudir ahir d'un gran Cyrano a la Biblioteca. Gràcies companys.


@Julia_Jove

Cyrano de Bergerac a la Biblioteca de Catalunya. Amb moltes ganes de que la @cia_laperla29 em torni a deixar sense paraules.


@salmaldonart

@cia_laperla29... tot el que toqueu, ho torneu or ;-) per això, sou una perla, FEliCitAtSssSS!!!!


@MartaLopezCarab

Bona crítica @annabrullet @cia_laperla29 Una nit màgica, tendre, divertida... encara tinc la pell de gallina!

dimarts, 19 de juny de 2012

Recull de crítiques de Cyrano (III)


Comença l’olor a estiu, els dies s’allarguen i la calor comença a fer acte de presència. Nosaltres seguim amb Cyrano i ens sentim afortunats que vosaltres també seguiu al nostre costat!
 
 

Mercè Carafí Rosell
Ahir al vespre vaig tenir el plaer de venir-vos a veure i vàreu estar esplèndids. Sort en tenim tots plegats de tenir perles com aquesta en aquests temps tan difícils.
 
Impressonat encara del Cyrano de @cia_laperla29!! Quin gustàs!

Escenari inmillorable i actuacions sublims resumeixen el #CyranoBC de @cia_laperla29. Felicitats Rageneau @PauVinyals !

Gran #CyranoBC ahir, magnífica posada en escena i gran Arquillué @cia_laperla29

Cyrano Arquillué i @cia_laperla29 m'han emocionat. Espai escènic preciós. La versió brillant de Bru de Sala aguanta el pas del temps

Standing ovation per Pere Arquillué i tot l'equip artístic i a la @cia_laperla29 per Cyrano de Bergerac! #postfunció

L'èxit de #Cyrano no recau en Oriol Broggi ni Pere Arquillué; és el treball de tota la @cia_laperla29 que ho ha fet possible

Arquillué exuberant, descarat, dolcíssim Cyrano! Moltes felicitats a tota la @cia_laperla29

Sense paraules! Immensos Arquillue i la resta dels perles! Seguiu així! #CyranoBC@cia_laperla29

Una setmana més tard encara penso i repenso en el #CyranoBC de @cia_laperla29 Què gran! Què grans! pic.twitter.com/Tge4Z5jz

dimarts, 12 de juny de 2012

La doble sorpresa agradable

Aquí us deixem un correu electrònic que la Clara Cortina Trilla ens ha enviat. Va ser una sorpresa per ella i ha sigut una molt agradable sorpresa per nosaltres saber d'aquestes casualitats:

Benvolguts companys de La Perla,us escric per compartir amb vosaltres una troballa sorprenent. Després d'haver vist el vostre espectacle del Cyrano de Bergerac fa deu dies, aquest cap de setmana vaig anar a una casa de turisme rural que es diu La Perla. Està a la província de Guadalajara i la propietària és francesa. A la seva estanteria vaig trobar el llibre del Cyrano en versió original. La foto que us adjunto n'és la prova. 

Salutacions,Clara Cortina







Recull de crítiques sobre Cyrano (II)


Amb tots vosaltres, el segon recull dels vostres comentaris a les xarxes apareguts aquesta setmana. Cyrano va endavant amb força i amb valentia, i més després, de sentir les vostres paraules.



Fascinada amb #CyranoBC de @cia_laperla29 Text divertit, la Biblioteca com sempre espectacular i actuacions brillants! Aneu-hi és un gust!
Passant de #Rajoy a la tertúlia sobre #Cyranode @cia_laperla29 amb @betvallcorba en el @maneresdeviure sort q hi ha vida més enllà#Rescate
Cyrano de Bergerac fet per Pere Arquillué, dirigit per Oriol Broggi i ben arropat per la @cia_laperla29! Gran gaudi!

Cyrano és una gran ovació a la màgia del teatre i la paraula. Com la que s'ha endut el gran Pere Arquillué i la @cia_laperla29
Si us agrada el teatre aneu a veure el#CyranoBC de la cia @cia_laperla29 , sinó també, i ja no ho podreu dir.

Fantàstica la gent de la @cia_laperla29 demostrant cada any q els clàssics són sempre contemporanis!
Cèsar Carmona
F E L I C I T A T S ! ! !
A totes i cadascuna de les persones que heu fet possible aquest CYRANO. Vam gaudir molt!!! Vam VIURE plenament aquesta gran història, juntament amb els personatges.
 
Toni Berini
Ahir vaig tenir el plaer de veure "la perla" de Cyrano de Bergerac a la Biblioteca de Catalunya. Felicitacions! a milers! Ara ja no sé si m'agrada més en Cyrano o l'Arquillué.

Encara tinc el cor encongit... Sou una meravella!! Gràcies @cia_laperla29 i quina lluna! #Cyrano

"És més fàcil ser un torracollons de merda que una persona humil" @cia_laperla29 encantada amb #cyranodebergerac

dijous, 7 de juny de 2012

Primeres notes sobre Cyrano

Cyrano de Bergerac és des de fa més de 25 anys un dels referents més intensos del teatre del nostre país.

Jo vaig anar a veure l’obra quan era un nen. La vaig veure dues o tres vegades i després vaig veure-la en vídeo a casa. La veia molt sovint, perquè la història m’agradava.

El muntatge, doncs, de Josep Maria Flotats és una de les raons que a mi em porten cap al teatre. I és un tresor que un pot portar de bon grat dins del cor.
Com és possible que no ens hi hàgim posat abans a fer-lo, altre vegada? Com és possible que haguem deixat passar 27 anys? Segurament la importància i l’empremta de Flotats ha estat massa forta. I ara que ens hem posat a assajar l’obra ho pensem molt. Per què haver esperat tant? És fantàstic assajar aquests grans textos. Per una companyia com La Perla 29, després de fer Incendis, no hi ha res millor que emprendre aquesta gran aventura, amb espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i una immensa dosi d’enginy brillant.
El personatge de Cyrano és tan important que a un l’arrossega des del principi.Cyrano és alt, fort, seductor, àgil, i intel·ligent. Líder, bo, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic –ofèn, però atrau-. És orgullós, i mai acceptaria vendre’s. És àgil amb l’espasa i amb el vers.Semblaria que no té cap defecte, i per tant és l’home perfecte, aquell a qui totes les dones seguirien sense  preguntar-se res. Cegament. Seria el seductor perfecte, si no fos pel seu gran defecte: un nas massa gran. Tota la seva vàlua queda tocada per aquest defecte físic que centra la seva persona.
La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és l’exemplificació dels defectes que cadascú de nosaltres té a dins. I és aleshores quan el problema del nas de Cyrano es va enquistant dins del seu esperit, i centra tota la seva existència.
Un cop dins del joc de l’amor Cyrano és la barreja perfecte entre home i dona. Un tiarro fort i extraordinari, que sap seduir realment a la dona que té al costat, amb la paraula, i amb l’actitud. No és com la majoria dels homes, sap parlar i escoltar.
El defecte de Cyrano el fa ser més brillant, però el fa patir desmesuradament. I quan troba a Cristià, jove i guapo, fabriquen una altra jugada intel·ligent que va teixint una trampa per als personatges. El joc tan shakespirià de fer teatre dins del teatre. De suplantar personalitats, arriba a l’espectador de forma clara: si interpretes a un altre creixes amb ell, i t’enredes en uns móns perillosos però preciosos.
L’obra de Cyrano és una meravella per aquest argument tan ben trenat. I també per la frescor del versos, i la manera d’arribar-te a l’ànima. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Els seus versos et fan tremolar. Et posen la pell de gallina dels del primer assaig.
En temps de crisis només s’accepten les obres que són “del tot tremendes”. Només aquelles que et fan vibrar el cos i l’ànima. Que rius mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra extraordinària. Una mica cursi, si es vol, però extraordinària.

Oriol Broggi

dimecres, 6 de juny de 2012

Els dimecres compra nespres!!



De tant en tant, l'enamorament cap a Els Manel torna amb força. És possible que siguem coetanis d'un grup tant bo? És un somni? Des de La Perla tenim la sensació que som uns fans incondicionals. Aquest és per a mi un súper tema, “El Miquel i l’Olga tornen”...


video


Salut!

dimarts, 5 de juny de 2012

Recull de crítiques sobre Cyrano (I)


I amb tots vostès... el primer recull de crítiques de Cyrano! Ens encanta la vostra activitat al Twitter i Facebook. No pareu de dir coses... us esperem!!


 
 Alicia Bellido Ponce
Gràcies. Ahir, després de 27 anys, em vàreu fer redescobrir un Cyrano més humà malgrat el seu cinisme, més terrenal malgrat els seus somnis, més proper malgrat la seva cuirassa i per tot això se'l comprén molt més, se l'estima molt més, emociona molt més, més enllà dels versos encertats i juganers. Gràcies a tots per la gran feina de grup, gràcies per haver triat la Biblioteca, i gràcies al Pere Arquillué per mostrar-nos que un gran home per les batalles també pot ser un gran home per la tendresa.

Marga Losantos
Increïble Cyrano ahir a la nit!
Ens vareu fer riure, i ens vam emocionar, i fins i tot vam haver de patir una miqueta per situacions que s'escapaven del guió. Tot i així, vàreu estar insuperables! Moltíssimes gràcies a tots per fer-nos gaudir un cop més de bon teatre!

Cyrano #postfunció: gran i vibrant muntatge, brillant Arquillué, òptima utilització de l'espai escènic. De nou, chapeau @cia_laperla29!

Somriure, llàgrima, màgia. #Cyrano de Broggi i @cia_laperla29. Teatre d'Art, Teatre Popular, Arte-sa. Enorme Arquillué. Necessari, gràcies.

Ai Cyrano! i si les paraules no haguessin sortit mai? Aquí jau havent fet molt!! Bravo Arquillué, Broggi i tota @cia_laperla29 #postfuncio

Simplement moltes gràcies @cia_laperla29 per haver creat aquest #Cyrano, recomanable a tots els amants de la genialitat! #postfuncio
Me despierto aún emocionado de pasar una brillante noche con los versos de Cyrano y el inmenso trabajo de toda @cia_laperla29 y su cercanía.

Veure l'Arquillue fent de #Cyrano és gaudir del Teatre en majúscules!! L'emoció al teatre és un regal! Felicitats un cop més a @cia_laperla29.

Entranyable, una mare explicant a la seva filla la història de Cyrano mentre l'acompanya a l'escola! Ahir va anar a la funció? @cia_laperla29

@joancosta27
Ahir vam anar a veure el Cyrano de la @cia_laperla29 "em couen les mans de tant d'aplaudir" Broggi fa una escena del balcó meravellosa...

dilluns, 4 de juny de 2012

Cyrano, per Mercè Voltas


Mercè Voltas és una espectadora habitual de La Perla 29. Sovint, després de venir a veure algun dels nostres espectacles ens envia un mail amb comentaris i pensaments. Aquesta vegada, després de venir a veure Cyrano, també ho ha fet, i ens ha deixat compartir-ho amb vosaltres. 

---- 

Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand ens captiva des del moment que els primers actors que envaeixen l’escenari - teatre dins el teatre -  el reclamen, com si trobessin  a faltar la veu crítica i l’acció intel·ligent enmig de tot el guirigall pretensiós d’un recital de poesia. El desitgen i el temen, com la societat desitja i tem, alhora, el poeta i l'intel·lectual disposat a immolar-se i a viure en precari per dir la llibertat. I amb Cyrano entra tot això a escena i, per damunt de tot, l’elogi de la paraula i de l’esperit inspirador dels poetes.

El Cyrano que ha fet La Perla ens mostra tota aquesta bellesa amb una certa sornegueria que de fons es riu de tothom, començant per ell mateix i, a més “ho broda”.  La varietat de tons i de matisos de Pere Arquillué en el seu personatge, ens instal·len un somriure d’admiració i, a partir de “l’escena del balcó” se’ns posa un nus a la gola que ens provoca una complicitat immensa perquè ens “treu” de dins les tristors del que no ens ha estat reconegut o no se’ns reconeix.

L’ondulació en la forma de dir el vers està subjecte completament al significat del text i, en aquesta tessitura, els matisos, especialment al final de la frase, són riquíssims i sorprenents. En escoltar Pere Arquillué – magnífic - el vaig relacionar amb la forma de “dir”  de la Sílvia Pérez Cruz que també prioritza el text per damunt de tot i té el grau i el color de veu que li demana cada paraula i cada sentiment.

Tot és àgil en aquest muntatge, i  sincer, molt en les característiques que defineixen el teatre de La Perla: interacció  amb l’espectador a qui es suposa coparticipant o bé es convida a ser-ho: sinceritat, oferiment del goig de la creació i l’entusiasme de comprovar que la qualitat, la riquesa són molt per damunt del que es pot adquirir amb diners.

Els Perles havien d’oferir-nos el seu Cyrano de Bergerac en un temps com aquest, perquè l’obra és  molt a prop de la seva pròpia filosofia i nosaltres, tots, la necessitem.

Mercè Voltas,  dijous 24 de maig


dijous, 31 de maig de 2012

Dijous Poètics

Fa una mica de ràbia, pel Sarkozy, per les operacions que sembla portar a sobre, per l'exés de "calidesse",.. També per la guitarra hawaiana del mig, molt estil Elvis o Bob Dylan. Però malgrat tot funciona. I ara que ja no és primera dama, la podem escoltar tranquil·lament. Doncs ens servirà per fer unes recomenacions més. Ara de Dijous.Perquè anem a contrarellotge i amb el temps per davant. Bona Setmana.


video


Oriol Broggi

dimecres, 23 de maig de 2012

Sobre l'escenografia de Cyrano - Capítol 2

Us deixem l'últim tast sobre l'escenografia de Cyrano abans del seu estrena. A partir d'avui, ja ho podreu anar a veure en persona!!










Dibuixos preliminars que ha fet l'escenògraf del muntatge: Max Glaenzel.