Ves al contingut principal

Recull de crítiques de Cyrano (III)


Comença l’olor a estiu, els dies s’allarguen i la calor comença a fer acte de presència. Nosaltres seguim amb Cyrano i ens sentim afortunats que vosaltres també seguiu al nostre costat!
 
 

Mercè Carafí Rosell
Ahir al vespre vaig tenir el plaer de venir-vos a veure i vàreu estar esplèndids. Sort en tenim tots plegats de tenir perles com aquesta en aquests temps tan difícils.
 
Impressonat encara del Cyrano de @cia_laperla29!! Quin gustàs!

Escenari inmillorable i actuacions sublims resumeixen el #CyranoBC de @cia_laperla29. Felicitats Rageneau @PauVinyals !

Gran #CyranoBC ahir, magnífica posada en escena i gran Arquillué @cia_laperla29

Cyrano Arquillué i @cia_laperla29 m'han emocionat. Espai escènic preciós. La versió brillant de Bru de Sala aguanta el pas del temps

Standing ovation per Pere Arquillué i tot l'equip artístic i a la @cia_laperla29 per Cyrano de Bergerac! #postfunció

L'èxit de #Cyrano no recau en Oriol Broggi ni Pere Arquillué; és el treball de tota la @cia_laperla29 que ho ha fet possible

Arquillué exuberant, descarat, dolcíssim Cyrano! Moltes felicitats a tota la @cia_laperla29

Sense paraules! Immensos Arquillue i la resta dels perles! Seguiu així! #CyranoBC@cia_laperla29

Una setmana més tard encara penso i repenso en el #CyranoBC de @cia_laperla29 Què gran! Què grans! pic.twitter.com/Tge4Z5jz

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…