Ves al contingut principal

Recull de crítiques de Cyrano (III)


Comença l’olor a estiu, els dies s’allarguen i la calor comença a fer acte de presència. Nosaltres seguim amb Cyrano i ens sentim afortunats que vosaltres també seguiu al nostre costat!
 
 

Mercè Carafí Rosell
Ahir al vespre vaig tenir el plaer de venir-vos a veure i vàreu estar esplèndids. Sort en tenim tots plegats de tenir perles com aquesta en aquests temps tan difícils.
 
Impressonat encara del Cyrano de @cia_laperla29!! Quin gustàs!

Escenari inmillorable i actuacions sublims resumeixen el #CyranoBC de @cia_laperla29. Felicitats Rageneau @PauVinyals !

Gran #CyranoBC ahir, magnífica posada en escena i gran Arquillué @cia_laperla29

Cyrano Arquillué i @cia_laperla29 m'han emocionat. Espai escènic preciós. La versió brillant de Bru de Sala aguanta el pas del temps

Standing ovation per Pere Arquillué i tot l'equip artístic i a la @cia_laperla29 per Cyrano de Bergerac! #postfunció

L'èxit de #Cyrano no recau en Oriol Broggi ni Pere Arquillué; és el treball de tota la @cia_laperla29 que ho ha fet possible

Arquillué exuberant, descarat, dolcíssim Cyrano! Moltes felicitats a tota la @cia_laperla29

Sense paraules! Immensos Arquillue i la resta dels perles! Seguiu així! #CyranoBC@cia_laperla29

Una setmana més tard encara penso i repenso en el #CyranoBC de @cia_laperla29 Què gran! Què grans! pic.twitter.com/Tge4Z5jz

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…