Ves al contingut principal

Cyrano, per Mercè Voltas


Mercè Voltas és una espectadora habitual de La Perla 29. Sovint, després de venir a veure algun dels nostres espectacles ens envia un mail amb comentaris i pensaments. Aquesta vegada, després de venir a veure Cyrano, també ho ha fet, i ens ha deixat compartir-ho amb vosaltres. 

---- 

Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand ens captiva des del moment que els primers actors que envaeixen l’escenari - teatre dins el teatre -  el reclamen, com si trobessin  a faltar la veu crítica i l’acció intel·ligent enmig de tot el guirigall pretensiós d’un recital de poesia. El desitgen i el temen, com la societat desitja i tem, alhora, el poeta i l'intel·lectual disposat a immolar-se i a viure en precari per dir la llibertat. I amb Cyrano entra tot això a escena i, per damunt de tot, l’elogi de la paraula i de l’esperit inspirador dels poetes.

El Cyrano que ha fet La Perla ens mostra tota aquesta bellesa amb una certa sornegueria que de fons es riu de tothom, començant per ell mateix i, a més “ho broda”.  La varietat de tons i de matisos de Pere Arquillué en el seu personatge, ens instal·len un somriure d’admiració i, a partir de “l’escena del balcó” se’ns posa un nus a la gola que ens provoca una complicitat immensa perquè ens “treu” de dins les tristors del que no ens ha estat reconegut o no se’ns reconeix.

L’ondulació en la forma de dir el vers està subjecte completament al significat del text i, en aquesta tessitura, els matisos, especialment al final de la frase, són riquíssims i sorprenents. En escoltar Pere Arquillué – magnífic - el vaig relacionar amb la forma de “dir”  de la Sílvia Pérez Cruz que també prioritza el text per damunt de tot i té el grau i el color de veu que li demana cada paraula i cada sentiment.

Tot és àgil en aquest muntatge, i  sincer, molt en les característiques que defineixen el teatre de La Perla: interacció  amb l’espectador a qui es suposa coparticipant o bé es convida a ser-ho: sinceritat, oferiment del goig de la creació i l’entusiasme de comprovar que la qualitat, la riquesa són molt per damunt del que es pot adquirir amb diners.

Els Perles havien d’oferir-nos el seu Cyrano de Bergerac en un temps com aquest, perquè l’obra és  molt a prop de la seva pròpia filosofia i nosaltres, tots, la necessitem.

Mercè Voltas,  dijous 24 de maig


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…