Passa al contingut principal

Cyrano, per Mercè Voltas


Mercè Voltas és una espectadora habitual de La Perla 29. Sovint, després de venir a veure algun dels nostres espectacles ens envia un mail amb comentaris i pensaments. Aquesta vegada, després de venir a veure Cyrano, també ho ha fet, i ens ha deixat compartir-ho amb vosaltres. 

---- 

Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand ens captiva des del moment que els primers actors que envaeixen l’escenari - teatre dins el teatre -  el reclamen, com si trobessin  a faltar la veu crítica i l’acció intel·ligent enmig de tot el guirigall pretensiós d’un recital de poesia. El desitgen i el temen, com la societat desitja i tem, alhora, el poeta i l'intel·lectual disposat a immolar-se i a viure en precari per dir la llibertat. I amb Cyrano entra tot això a escena i, per damunt de tot, l’elogi de la paraula i de l’esperit inspirador dels poetes.

El Cyrano que ha fet La Perla ens mostra tota aquesta bellesa amb una certa sornegueria que de fons es riu de tothom, començant per ell mateix i, a més “ho broda”.  La varietat de tons i de matisos de Pere Arquillué en el seu personatge, ens instal·len un somriure d’admiració i, a partir de “l’escena del balcó” se’ns posa un nus a la gola que ens provoca una complicitat immensa perquè ens “treu” de dins les tristors del que no ens ha estat reconegut o no se’ns reconeix.

L’ondulació en la forma de dir el vers està subjecte completament al significat del text i, en aquesta tessitura, els matisos, especialment al final de la frase, són riquíssims i sorprenents. En escoltar Pere Arquillué – magnífic - el vaig relacionar amb la forma de “dir”  de la Sílvia Pérez Cruz que també prioritza el text per damunt de tot i té el grau i el color de veu que li demana cada paraula i cada sentiment.

Tot és àgil en aquest muntatge, i  sincer, molt en les característiques que defineixen el teatre de La Perla: interacció  amb l’espectador a qui es suposa coparticipant o bé es convida a ser-ho: sinceritat, oferiment del goig de la creació i l’entusiasme de comprovar que la qualitat, la riquesa són molt per damunt del que es pot adquirir amb diners.

Els Perles havien d’oferir-nos el seu Cyrano de Bergerac en un temps com aquest, perquè l’obra és  molt a prop de la seva pròpia filosofia i nosaltres, tots, la necessitem.

Mercè Voltas,  dijous 24 de maig


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies. 
Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també l…

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…