Passa al contingut principal

Cyrano, per Mercè Voltas


Mercè Voltas és una espectadora habitual de La Perla 29. Sovint, després de venir a veure algun dels nostres espectacles ens envia un mail amb comentaris i pensaments. Aquesta vegada, després de venir a veure Cyrano, també ho ha fet, i ens ha deixat compartir-ho amb vosaltres. 

---- 

Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand ens captiva des del moment que els primers actors que envaeixen l’escenari - teatre dins el teatre -  el reclamen, com si trobessin  a faltar la veu crítica i l’acció intel·ligent enmig de tot el guirigall pretensiós d’un recital de poesia. El desitgen i el temen, com la societat desitja i tem, alhora, el poeta i l'intel·lectual disposat a immolar-se i a viure en precari per dir la llibertat. I amb Cyrano entra tot això a escena i, per damunt de tot, l’elogi de la paraula i de l’esperit inspirador dels poetes.

El Cyrano que ha fet La Perla ens mostra tota aquesta bellesa amb una certa sornegueria que de fons es riu de tothom, començant per ell mateix i, a més “ho broda”.  La varietat de tons i de matisos de Pere Arquillué en el seu personatge, ens instal·len un somriure d’admiració i, a partir de “l’escena del balcó” se’ns posa un nus a la gola que ens provoca una complicitat immensa perquè ens “treu” de dins les tristors del que no ens ha estat reconegut o no se’ns reconeix.

L’ondulació en la forma de dir el vers està subjecte completament al significat del text i, en aquesta tessitura, els matisos, especialment al final de la frase, són riquíssims i sorprenents. En escoltar Pere Arquillué – magnífic - el vaig relacionar amb la forma de “dir”  de la Sílvia Pérez Cruz que també prioritza el text per damunt de tot i té el grau i el color de veu que li demana cada paraula i cada sentiment.

Tot és àgil en aquest muntatge, i  sincer, molt en les característiques que defineixen el teatre de La Perla: interacció  amb l’espectador a qui es suposa coparticipant o bé es convida a ser-ho: sinceritat, oferiment del goig de la creació i l’entusiasme de comprovar que la qualitat, la riquesa són molt per damunt del que es pot adquirir amb diners.

Els Perles havien d’oferir-nos el seu Cyrano de Bergerac en un temps com aquest, perquè l’obra és  molt a prop de la seva pròpia filosofia i nosaltres, tots, la necessitem.

Mercè Voltas,  dijous 24 de maig


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...
4 comentaris
Més informació

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...
3 comentaris
Més informació

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...
1 comentari
Més informació