Ves al contingut principal

Recull de crítiques sobre Cyrano (I)


I amb tots vostès... el primer recull de crítiques de Cyrano! Ens encanta la vostra activitat al Twitter i Facebook. No pareu de dir coses... us esperem!!


 
 Alicia Bellido Ponce
Gràcies. Ahir, després de 27 anys, em vàreu fer redescobrir un Cyrano més humà malgrat el seu cinisme, més terrenal malgrat els seus somnis, més proper malgrat la seva cuirassa i per tot això se'l comprén molt més, se l'estima molt més, emociona molt més, més enllà dels versos encertats i juganers. Gràcies a tots per la gran feina de grup, gràcies per haver triat la Biblioteca, i gràcies al Pere Arquillué per mostrar-nos que un gran home per les batalles també pot ser un gran home per la tendresa.

Marga Losantos
Increïble Cyrano ahir a la nit!
Ens vareu fer riure, i ens vam emocionar, i fins i tot vam haver de patir una miqueta per situacions que s'escapaven del guió. Tot i així, vàreu estar insuperables! Moltíssimes gràcies a tots per fer-nos gaudir un cop més de bon teatre!

Cyrano #postfunció: gran i vibrant muntatge, brillant Arquillué, òptima utilització de l'espai escènic. De nou, chapeau @cia_laperla29!

Somriure, llàgrima, màgia. #Cyrano de Broggi i @cia_laperla29. Teatre d'Art, Teatre Popular, Arte-sa. Enorme Arquillué. Necessari, gràcies.

Ai Cyrano! i si les paraules no haguessin sortit mai? Aquí jau havent fet molt!! Bravo Arquillué, Broggi i tota @cia_laperla29 #postfuncio

Simplement moltes gràcies @cia_laperla29 per haver creat aquest #Cyrano, recomanable a tots els amants de la genialitat! #postfuncio
Me despierto aún emocionado de pasar una brillante noche con los versos de Cyrano y el inmenso trabajo de toda @cia_laperla29 y su cercanía.

Veure l'Arquillue fent de #Cyrano és gaudir del Teatre en majúscules!! L'emoció al teatre és un regal! Felicitats un cop més a @cia_laperla29.

Entranyable, una mare explicant a la seva filla la història de Cyrano mentre l'acompanya a l'escola! Ahir va anar a la funció? @cia_laperla29

@joancosta27
Ahir vam anar a veure el Cyrano de la @cia_laperla29 "em couen les mans de tant d'aplaudir" Broggi fa una escena del balcó meravellosa...

Comentaris

  1. Jo hi vaig anar dimarts 29.05 i avui som dimarts 05.06 i encara no me'l puc treure del cap, ni Cyrano, ni l'Arquillué, que fa una interpretació brillant! La resta de la cia, també molt bé (amb alguna excepció). La posada en escena, sublim! La Biblioteca és, sens dubte, un marc incomparable per a aquesta obra. Jo no paro de recomanar-la a tothom! Broggi&La Perla Cia, moltes felicitats de nou! Som súper fans vostres! Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Vam venir ahir tot un grup a veure Cyrano. La majoria eren bons coneixedors de l'obra i TOTS vam sortir encantats! Jo també em quedo amb l'escens del balcó. La vaig trobar brutal! Voldria saber quines eren les músiques que van sonar. La majoria em sonen però no aconsegueixo trobar-les. Moltes gràcies!!

    ResponElimina
  3. Jo hi vaig anar ahir dijous 7/06.
    Em va agradar, però vull fer una petita crítica... L'escena més important de l'obra, la del balcó amb el Cyrano recitant versos amagat quedava massa lluny de les gardes del públic. Es una escena central, i desde la meva localitat, núms. 1 i 3 (teòricament de les més bones) amb prou feines podíem sentir els versos i menys encara veure les expressions dels actors. Llàstima perquè el muntatge haugúes hagut de pensar a situar el balcó en una situació més centrada davanat la grada del públic.
    Per la resta molt bé, un pel massa sobreactuada pel meu gust, i l'Arquillué, un fenòmen memoritzant i recitant un text en vers tant i tant llarg. Felicitats

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…