Passa al contingut principal

Traduccions-Translations / 4 notes del director




1/ 
L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff. 
Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà. 
Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del llatí, s'enfrontaran a aquest fenomen de “renomització” amb actituds que oscil·laran des de l'acceptació pacífica a la indignació. Tot es complicarà amb la història d'amor que viuran la Maura Chatach, alumna de l'escola, i el tinent Yolland, cartògraf responsable de l'operació.

2/
És una obra sobre el llenguatge i només sobre el llenguatge!, deia Friel quan se li preguntava per la intenció política del seu text. Però ¿qui sap millor que nosaltres (potser deixant de banda aquesta mena de malvat de Shakespeare que és el ministre Wert) que el llenguatge i l'idioma estan molt a prop, sinó al centre, de la qüestió política i dels projectes imperials i colonitzadors? 
Molts recordem el Demasiado Limpio de Cabritos*, però en aquest cas no és imprescindible fer memòria. N'hi ha prou amb llegir els diaris avui (el decret de trilingüisme, el surreal LAPAO, la supressió de la llei d'inmersió lingüística) per entendre que l'ofensiva al voltant de l'idioma és més viva que mai.

3/
Un cop llegida l'obra, cal donar -com sempre- la raó a l'autor. A Traduccions no hi trobem cap arenga que esperoni el desig d'independència. No hi trobarem un posicionament clar pel que fa al conflicte entre les llengües, a la relació entre el colonitzador i el colonitzat. Tinc la sensació que no hi ha cap sentència definitiva i reveladora sobre els núvols negres que apareixen a l'horitzó quan els forts intenten robar les paraules als febles, ni cap judici de valor contundent sobre el fet que unes llengües morin i unes altres sobrevisquin. És sorprenent! Però qui ha escrit l'obra, finalment, no és un columnista de l'Ara -ni del Mundo-, sinó Brian Friel, i passar per Tranduccions ens deixa amb molt més interrogants que no pas respostes. 
A mi m'agrada que sigui així; vaig al teatre a sentir històries, no lliçons de comportament o d'anàlisi política. I la història que finalment m'explica Traduccions és la de la impossible història d'amor entre un encantador soldat britànic i una malcarada camperola irlandesa. I la d'un professor  alcoholitzat i arrogant que s'adona que el seu món està a punt de canviar per sempre. I la dels seus fills, el bon minyó, que s'ha quedat al poble fent de professor, i el fill pròdig, que torna al poble després de sis anys com a traductor dels anglesos. Traduccions és, més aviat, això. 

3(apèndix)/
Segurament ens seria impossible d'escoltar amb tendresa la història de l'enamorament entre un guàrdia civil espanyol de Valladolid i una pubilla de Tremp, l'un parlant en castellà, l'altra en català; estem massa inmersos en el conflicte. O potser no, i potser al teatre encara podem evitar que la polarització envaeixi cada racó del nostre imaginari. No n'estic segur.

4/
En els mitjans lingüístics, es considera el cas irlandès com un dels exemples més ràpids de substitució lingüística. En menys de cent anys -tres generacions, entre 1800 i 1900- l'anglès va substituir l'irlandès de forma gairebé total. Avui en dia, l'irlandès l'entenen i el llegeixen tan sols el 30% dels habitants d'Irlanda i només l'utilitzen regularment el 3%. Lluny del 70% dels habitants de Catalunya que entenen el català, el llegeixen i el parlen, i del 90% que declaren entendre'l, segons les últimes enquestes. 
Traduccions és la resposta a una pregunta que emergeix de manera natural: com pot ser que un poble amb una identitat tan forta, amb unes arrels que sobreviuen tan fortament en les formes de vida, en la música, en l'esport, un poble tan present i reconeixible en l'imaginari col·lectiu, un poble que durant segles es va enfrontar amb ferocitat a l'invasor anglès... sacrifiqués el seu idioma en la lluita per la independència? Com podem entendre-ho nosaltres, els catalans, que hem posat l'idioma al centre absolut de la nostra identitat?

Ferran Utzet

PD*/
Era un acudit que la meva àvia m'havia explicat i que sembla que va fer fortuna. Maçanet de Cabrenys s'hauria convertit, en mans d'un traductor franquista massa -o massa poc- escrupulós, en Demasiado Limpio de Cabritos...










Comentaris

  1. El meu avi, era Guàrdia Civil (fill d'Alcalá de Henares) i el van traslladar, per allà a principis del segle passat, a Cardona. Es va enamorar d'una pubilla d'allà (la meva àvia). I va passar exactament això. La meva àvia quasi no parlavà castellà i el meu avi, el català "como que tampoco". Però es van enamorar i el que va passar, és que el pare de la meva àvia, terratinent important de Cardona, la va desheretar....., però es van casar. I gràcies a això, jo estic aquí al món!
    O sigui, que la història dels meus avis, és teatre del pur......
    Que l'estrena sigui fantàstica i amb moltes ganes de veure aquesta història.....

    ResponElimina
  2. És un tema que dona molt de si. I l'autor de "La Presa" fa de bon esperar. Pel que fa als actors, tinc moltes ganes de veure i sentir la plurilingüe Montse Morillo, -la Maribel de la Riera - a la sorra del teatre de la biblioteca i entre la naturalitat dels de "La Perla". Això promet

    ResponElimina
  3. Fantàstic veure't tornant a dirigir Ferran. Un goig haver-vos vist aquesta tarda :)

    Molta merda

    ResponElimina
  4. Sóc amiga i fan del Ferran. M'encanta la seva feina i aquesta nit vaig a veure Traduccions. Ja us explicaré!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies. 
Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també l…

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…