Ves al contingut principal

Traduccions-Translations / 4 notes del director




1/ 
L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff. 
Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà. 
Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del llatí, s'enfrontaran a aquest fenomen de “renomització” amb actituds que oscil·laran des de l'acceptació pacífica a la indignació. Tot es complicarà amb la història d'amor que viuran la Maura Chatach, alumna de l'escola, i el tinent Yolland, cartògraf responsable de l'operació.

2/
És una obra sobre el llenguatge i només sobre el llenguatge!, deia Friel quan se li preguntava per la intenció política del seu text. Però ¿qui sap millor que nosaltres (potser deixant de banda aquesta mena de malvat de Shakespeare que és el ministre Wert) que el llenguatge i l'idioma estan molt a prop, sinó al centre, de la qüestió política i dels projectes imperials i colonitzadors? 
Molts recordem el Demasiado Limpio de Cabritos*, però en aquest cas no és imprescindible fer memòria. N'hi ha prou amb llegir els diaris avui (el decret de trilingüisme, el surreal LAPAO, la supressió de la llei d'inmersió lingüística) per entendre que l'ofensiva al voltant de l'idioma és més viva que mai.

3/
Un cop llegida l'obra, cal donar -com sempre- la raó a l'autor. A Traduccions no hi trobem cap arenga que esperoni el desig d'independència. No hi trobarem un posicionament clar pel que fa al conflicte entre les llengües, a la relació entre el colonitzador i el colonitzat. Tinc la sensació que no hi ha cap sentència definitiva i reveladora sobre els núvols negres que apareixen a l'horitzó quan els forts intenten robar les paraules als febles, ni cap judici de valor contundent sobre el fet que unes llengües morin i unes altres sobrevisquin. És sorprenent! Però qui ha escrit l'obra, finalment, no és un columnista de l'Ara -ni del Mundo-, sinó Brian Friel, i passar per Tranduccions ens deixa amb molt més interrogants que no pas respostes. 
A mi m'agrada que sigui així; vaig al teatre a sentir històries, no lliçons de comportament o d'anàlisi política. I la història que finalment m'explica Traduccions és la de la impossible història d'amor entre un encantador soldat britànic i una malcarada camperola irlandesa. I la d'un professor  alcoholitzat i arrogant que s'adona que el seu món està a punt de canviar per sempre. I la dels seus fills, el bon minyó, que s'ha quedat al poble fent de professor, i el fill pròdig, que torna al poble després de sis anys com a traductor dels anglesos. Traduccions és, més aviat, això. 

3(apèndix)/
Segurament ens seria impossible d'escoltar amb tendresa la història de l'enamorament entre un guàrdia civil espanyol de Valladolid i una pubilla de Tremp, l'un parlant en castellà, l'altra en català; estem massa inmersos en el conflicte. O potser no, i potser al teatre encara podem evitar que la polarització envaeixi cada racó del nostre imaginari. No n'estic segur.

4/
En els mitjans lingüístics, es considera el cas irlandès com un dels exemples més ràpids de substitució lingüística. En menys de cent anys -tres generacions, entre 1800 i 1900- l'anglès va substituir l'irlandès de forma gairebé total. Avui en dia, l'irlandès l'entenen i el llegeixen tan sols el 30% dels habitants d'Irlanda i només l'utilitzen regularment el 3%. Lluny del 70% dels habitants de Catalunya que entenen el català, el llegeixen i el parlen, i del 90% que declaren entendre'l, segons les últimes enquestes. 
Traduccions és la resposta a una pregunta que emergeix de manera natural: com pot ser que un poble amb una identitat tan forta, amb unes arrels que sobreviuen tan fortament en les formes de vida, en la música, en l'esport, un poble tan present i reconeixible en l'imaginari col·lectiu, un poble que durant segles es va enfrontar amb ferocitat a l'invasor anglès... sacrifiqués el seu idioma en la lluita per la independència? Com podem entendre-ho nosaltres, els catalans, que hem posat l'idioma al centre absolut de la nostra identitat?

Ferran Utzet

PD*/
Era un acudit que la meva àvia m'havia explicat i que sembla que va fer fortuna. Maçanet de Cabrenys s'hauria convertit, en mans d'un traductor franquista massa -o massa poc- escrupulós, en Demasiado Limpio de Cabritos...










Comentaris

  1. El meu avi, era Guàrdia Civil (fill d'Alcalá de Henares) i el van traslladar, per allà a principis del segle passat, a Cardona. Es va enamorar d'una pubilla d'allà (la meva àvia). I va passar exactament això. La meva àvia quasi no parlavà castellà i el meu avi, el català "como que tampoco". Però es van enamorar i el que va passar, és que el pare de la meva àvia, terratinent important de Cardona, la va desheretar....., però es van casar. I gràcies a això, jo estic aquí al món!
    O sigui, que la història dels meus avis, és teatre del pur......
    Que l'estrena sigui fantàstica i amb moltes ganes de veure aquesta història.....

    ResponElimina
  2. És un tema que dona molt de si. I l'autor de "La Presa" fa de bon esperar. Pel que fa als actors, tinc moltes ganes de veure i sentir la plurilingüe Montse Morillo, -la Maribel de la Riera - a la sorra del teatre de la biblioteca i entre la naturalitat dels de "La Perla". Això promet

    ResponElimina
  3. Fantàstic veure't tornant a dirigir Ferran. Un goig haver-vos vist aquesta tarda :)

    Molta merda

    ResponElimina
  4. Sóc amiga i fan del Ferran. M'encanta la seva feina i aquesta nit vaig a veure Traduccions. Ja us explicaré!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…