dijous, 21 de febrer de 2013

Ara volem fer una associació!















Estimats espectadors!

Us enviem aquest mail a tots aquells que en algun moment o altre heu tingut interès en rebre informació de les nostres activitats i que us heu apuntat al nostre mailing. Ara mateix sou uns 3.000 pel cap baix. També ho voldríem fer extensiu a tothom a qui li pugui interessar la idea que us expliquem a continuació, potser amics vostres que no han arribat a deixar-nos mai el seu correu però que sabeu que ens venen a veure i ens segueixen. 

Des de La Perla 29 sempre ens ha interessat poder comptar amb un suport ampli dels espectadors que d’una manera o altra ens van seguint. Fa uns anys vam poder fer un abonament per a tota una temporada. Per a un Teatre, per a un espai teatral, construir una Temporada és una cosa important, és una feina semblant a la d’aixecar una producció, en singular, perquè ha de tenir una coherència i una estructura per sí mateixa. Fa un parell d’anys que no podem oferir aquesta possibilitat perquè donada la situació general del país ens sentim incapaços de tancar una temporada amb tanta previsió. Anem improvisant la programació en funció de com van les coses, i així podem ser més lliures.

Les obres de Teatre que fem les mesurem en relació a la resposta del públic i les temporades també. Finalment tota l’activitat de La Perla 29 s’hauria de mesurar, d’emmirallar en el públic que la rep. Si l’amic Hamlet diu que “el teatre és el mirall de la societat”, ens caldrà buscar un grup d’espectadors que siguin el mirall del mirall, i veure si aquesta imatge es va corresponent amb la realitat o si més no, amb una de les realitats possibles.

Durant aquest temps, La Perla 29 ha anat creixent en molts aspectes. Hem anat aglutinant un nombre important d’espectadors fidels, més o menys implicats. Vosaltres en sou l’exemple. Ara voldríem pensar en la possibilitat de poder fer un pas més. Ens agradaria sondejar-vos per crear un espai des d’on els espectadors que ho vulguin puguin tenir un paper més actiu, o més participatiu. Imaginem que des de la relació que ja tenim, aquells que ho vulguin puguin fer un pas més que hem pensat podria ser cap a una Associació d’Espectadors de La Perla 29 / Teatre.

No tenim molt clar com hauria de funcionar. Tenim idees i possibilitats. En principi pensem en un espai lligat a La Perla, però amb entitat pròpia, que tingui sempre una vinculació de proximitat amb la nostra feina del dia a dia i amb els nostres muntatges.

1)      Els socis tindrien sempre descomptes per les entrades, abonaments, gestió directa de les reserves, informació addicional... totes les facilitats administratives possibles.

2)      Els socis tindrien un accés directe als processos creatius de les nostres produccions: assajos oberts especials, prèvies, primeres lectures, col·loquis amb els actors, xerrades amb el director, escenògrafs,... i altres idees que puguem anar tenint, en funció de cada espectacle o activitat.

3)      Els socis podrien generar activitats que per a ells serien interessants i que es gestionarien des de l’Associació, amb el suport de l’equip de La Perla. Aquestes activitats, fruit de la inquietud dels implicats, podrien tenir lloc a la Biblioteca o més enllà, als teatres de la ciutat i del territori.

Per poder engegar tot això necessitaríem trobar uns còmplices. L’important és trobar dos grups d’interessats, els qui vulguin esdevenir socis i els qui vulguin fer un pas més i implicar-se una mica més: organitzant i pensant i tirant endavant idees.

Hem parlat amb alguns espectadors que s’havien interessat pel tema i hem pensat que per engegar motors i fer un primer sondeig podríem fer una trobada el proper dia 6 de març a la Biblioteca, a les 20h, amb tots aquells que la idea us sembli interessant. De moment només una trobada per a fer volar coloms i per xerrar junts i veure realment què podríem fer.

Si us animeu ens anirà bé que confirmeu assistència, per preparar una mica l’espai. Si no podeu venir però us fa gràcia i veieu amb bons ulls la iniciativa, també ens podeu enviar una resposta i així tindrem una idea de l’abast que pot tenir la idea.

Moltes gràcies i a veure què passa!!

Oriol Broggi 

dilluns, 18 de febrer de 2013

Cançó de la vinguda de la tarda



Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.

La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.

Salvador Espriu

Miquel Porta, espectador de La Perla, ens ha enviat aquest poema en resposta a la "Cançó del matí encalmat" que vam enviar el divendres. 

Ens agrada aquesta correspondència!


divendres, 15 de febrer de 2013

Cançó del matí encalmat


El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.


Lluny, enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
«Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.»


Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: «Sóc encara.»
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.


Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.


Salvador Espriu

dijous, 7 de febrer de 2013

Què vol dir això? / Andreu Alfaro


En un Cavall fort de fa molts anys que ha quedat per les prestatgeries de casa nostra, hem trobat aquests dies que hem viscut la mort de l'Andreu Alfaro, escultor valencià extraordinari, una explicació per a nens del que és l'art per a ell i ens ha fet tanta il·lusió retrobar-ho que també nosaltres ens hem sentit com nens i hem pensat que el nostre teatre voldríem que fos això. 

És curiós la quantitat de definicions boniques que hi ha sobre l'art. Us animem a respondre'ns amb altres reflexions, com la de Paul Klee, Picasso, etc...



















Què vol dir això? Vosaltres em fareu la mateixa pregunta de sempre: què vol dir això? Quan l’art copiava la realitat o contava una història, tot era fàcil. N’hi havia prou de dir: “quin pa més ben pintat”! o “aquest cavall sembla que estigui a punt de moure’s!”.

Més un dia, la realitat va començar a perdre el seu poder,perquè hi havia uns mitjans per a reporoduir-la molt més perfectes que la mà de l’home: les màquines fotogràfiques i del cinema van copiar la realitat quasi com si fos viva. ¿I què passava amb l’art? Els artistes començaren primerament a interpretar la realitat. Davant de l’obra de Picasso o Miró tu ja no pots comparar tal com feies amb el pa pintat o el cavall. Tu has de començar a participar en allò que l’artista et vol comunicar, perquè d’alguna manera, tots dos plegats, tu i ell esteu canviant la realitat.

Ara em preguntaràs una altra volta: “¿però, què vol dir el que tu fas?” bé, t’ho provaré d’explicar, encara que no m’agrada donar gaires explicacions en allò que té tan poca explicació com ara la música o la poesia.

En el nostre temps les fàbriques produeixen materials estandaritzats i les construccions amb aquests materials han produït noves formes, per exemple els ponts penjats de ferro, a les grans ciutats, que són com una nova realitat. No són fets amb materials naturals com abans, són materials artificials fets per l’home, en el seu procés de transformar la naturalesa. Jo treballo amb aquests materials, que són els materials de la meva època.

Quan mireu una estructura meva, mireu-la com si miréssiu el mar, no li feu preguntes, mireu-la amb curiositat i després penseu simplement si us agrada o no. Darrera de qualsevol obra d’art modern hi ha sempre un home que té l’esperança d’un món millor, on tots nosaltres plegats serem lliures per a decidir el nostre futur.  Que és la nostra realitat avui.