Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

Ara volem fer una associació!

Estimats espectadors!

Us enviem aquest mail a tots aquells que en algun moment o altre heu tingut interès en rebre informació de les nostres activitats i que us heu apuntat al nostre mailing. Ara mateix sou uns 3.000 pel cap baix. També ho voldríem fer extensiu a tothom a qui li pugui interessar la idea que us expliquem a continuació, potser amics vostres que no han arribat a deixar-nos mai el seu correu però que sabeu que ens venen a veure i ens segueixen. 

Des de La Perla 29 sempre ens ha interessat poder comptar amb un suport ampli dels espectadors que d’una manera o altra ens van seguint. Fa uns anys vam poder fer un abonament per a tota una temporada. Per a un Teatre, per a un espai teatral, construir una Temporada és una cosa important, és una feina semblant a la d’aixecar una producció, en singular, perquè ha de tenir una coherència i una estructura per sí mateixa. Fa un parell d’anys que no podem oferir aquesta possibilitat perquè donada la situació general del país ens sentim i…

Cançó de la vinguda de la tarda

Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes.
Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda.
La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu
Miquel Porta, espectador de La Perla, ens ha enviat aquest poema en resposta a la "Cançó del matí encalmat" que vam enviar el divendres. 
Ens agrada aquesta correspondència!

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
«Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.»

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: «Sóc encara.»
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Salvador Espriu

Què vol dir això? / Andreu Alfaro

En un Cavall fort de fa molts anys que ha quedat per les prestatgeries de casa nostra, hem trobat aquests dies que hem viscut la mort de l'Andreu Alfaro, escultor valencià extraordinari, una explicació per a nens del que és l'art per a ell i ens ha fet tanta il·lusió retrobar-ho que també nosaltres ens hem sentit com nens i hem pensat que el nostre teatre voldríem que fos això. 
És curiós la quantitat de definicions boniques que hi ha sobre l'art. Us animem a respondre'ns amb altres reflexions, com la de Paul Klee, Picasso, etc...


















Què vol dir això?Vosaltres em fareu la mateixa pregunta de sempre: què vol dir això? Quan l’art copiava la realitat o contava una història, tot era fàcil. N’hi havia prou de dir: “quin pa més ben pintat”! o “aquest cavall sembla que estigui a punt de moure’s!”.
Més un dia, la realitat va començar a perdre el seu poder,perquè hi havia uns mitjans per a reporoduir-la molt més perfectes que la mà de l’home: les màquines fotogràfiques i del cinema v…