Ves al contingut principal

Ara volem fer una associació!















Estimats espectadors!

Us enviem aquest mail a tots aquells que en algun moment o altre heu tingut interès en rebre informació de les nostres activitats i que us heu apuntat al nostre mailing. Ara mateix sou uns 3.000 pel cap baix. També ho voldríem fer extensiu a tothom a qui li pugui interessar la idea que us expliquem a continuació, potser amics vostres que no han arribat a deixar-nos mai el seu correu però que sabeu que ens venen a veure i ens segueixen. 

Des de La Perla 29 sempre ens ha interessat poder comptar amb un suport ampli dels espectadors que d’una manera o altra ens van seguint. Fa uns anys vam poder fer un abonament per a tota una temporada. Per a un Teatre, per a un espai teatral, construir una Temporada és una cosa important, és una feina semblant a la d’aixecar una producció, en singular, perquè ha de tenir una coherència i una estructura per sí mateixa. Fa un parell d’anys que no podem oferir aquesta possibilitat perquè donada la situació general del país ens sentim incapaços de tancar una temporada amb tanta previsió. Anem improvisant la programació en funció de com van les coses, i així podem ser més lliures.

Les obres de Teatre que fem les mesurem en relació a la resposta del públic i les temporades també. Finalment tota l’activitat de La Perla 29 s’hauria de mesurar, d’emmirallar en el públic que la rep. Si l’amic Hamlet diu que “el teatre és el mirall de la societat”, ens caldrà buscar un grup d’espectadors que siguin el mirall del mirall, i veure si aquesta imatge es va corresponent amb la realitat o si més no, amb una de les realitats possibles.

Durant aquest temps, La Perla 29 ha anat creixent en molts aspectes. Hem anat aglutinant un nombre important d’espectadors fidels, més o menys implicats. Vosaltres en sou l’exemple. Ara voldríem pensar en la possibilitat de poder fer un pas més. Ens agradaria sondejar-vos per crear un espai des d’on els espectadors que ho vulguin puguin tenir un paper més actiu, o més participatiu. Imaginem que des de la relació que ja tenim, aquells que ho vulguin puguin fer un pas més que hem pensat podria ser cap a una Associació d’Espectadors de La Perla 29 / Teatre.

No tenim molt clar com hauria de funcionar. Tenim idees i possibilitats. En principi pensem en un espai lligat a La Perla, però amb entitat pròpia, que tingui sempre una vinculació de proximitat amb la nostra feina del dia a dia i amb els nostres muntatges.

1)      Els socis tindrien sempre descomptes per les entrades, abonaments, gestió directa de les reserves, informació addicional... totes les facilitats administratives possibles.

2)      Els socis tindrien un accés directe als processos creatius de les nostres produccions: assajos oberts especials, prèvies, primeres lectures, col·loquis amb els actors, xerrades amb el director, escenògrafs,... i altres idees que puguem anar tenint, en funció de cada espectacle o activitat.

3)      Els socis podrien generar activitats que per a ells serien interessants i que es gestionarien des de l’Associació, amb el suport de l’equip de La Perla. Aquestes activitats, fruit de la inquietud dels implicats, podrien tenir lloc a la Biblioteca o més enllà, als teatres de la ciutat i del territori.

Per poder engegar tot això necessitaríem trobar uns còmplices. L’important és trobar dos grups d’interessats, els qui vulguin esdevenir socis i els qui vulguin fer un pas més i implicar-se una mica més: organitzant i pensant i tirant endavant idees.

Hem parlat amb alguns espectadors que s’havien interessat pel tema i hem pensat que per engegar motors i fer un primer sondeig podríem fer una trobada el proper dia 6 de març a la Biblioteca, a les 20h, amb tots aquells que la idea us sembli interessant. De moment només una trobada per a fer volar coloms i per xerrar junts i veure realment què podríem fer.

Si us animeu ens anirà bé que confirmeu assistència, per preparar una mica l’espai. Si no podeu venir però us fa gràcia i veieu amb bons ulls la iniciativa, també ens podeu enviar una resposta i així tindrem una idea de l’abast que pot tenir la idea.

Moltes gràcies i a veure què passa!!

Oriol Broggi 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…