Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

Traduir Mouawad és un luxe, diu Cristina Genebat

Traduir Wajdi Mouawad és un luxe i un repte. Un luxe perquè és un autor immens. És el gran tràgic del nostre segle, valent, compromès, honest. Mouawad coneix l’ésser humà i el retrata amb un llenguatge colpidor i amb un estil molt personal, difícil d’imitar i, evidentment, força complicat de traduir. Aquest cop, però, el repte es multiplicava perquè “Cels”, la darrera entrega de la tetralogia “La sang de les promeses” és una peça especialment complexa a nivell de llenguatge. Una part important de la trama és la descodificació d’una contrasenya a partir de la combinació de les lletres d’un poema, cosa que converteix l’obra, a estones, en un  Sudoku dels més complicats per al pobre traductor! El mateix Mouawad, quan li vaig dir que estava traduint “Ciels” va posar cara d’espantat, va fer un somriure de través com dient “T’acompanyo en el sentiment” i després em va donar les instruccions per arribar a un text coherent en llengua d’arribada i que no faltés a l’essència dels m

Quan arribes a entendre Cels potser és massa tard

Quan arribes a entendre Cels és potser massa tard. Això em ve al cap quan intento escriure'n alguna cosa.  La sensació de no acabar d'entendre la força que amaga una obra com Cels et va perseguint durant el muntatge, la preparació del projecte. La sensació de no poder  preveure el pes i l'efecte de les paraules quan per fi seran dites. La por a no haver sabut preveure la força que tot allò que prepares pot tenir en l'actor, en tu mateix, finalment en l'espectador, el dia que uns quants elements es conjuguen. Cels és una altra gran obra de Mouawad que tenim la sort de poder assajar, representar. Parla de tantes coses amagades sota una trama trepidant, angoixant i sorprenent, que no ets capaç de copsar-les d'un sol cop. Davant el text et sents petit. Davant els personatges, culpable d'alguna cosa que et fa cruixir. M'ha passat més d'un cop de no entendre perquè l'autor conjugava aquelles paraules en aquell moment. I m'ha passat

#AsSocPerla / De la terra a la pedra, un espectacle incessant

De la terra a la pedra, un espectacle incessant Per a la Gemma Llort i el  Toni Trallero que em van regalar el títol La nit és càlida a Barcelona. I encara se m’ho fa més en entrar a la Biblioteca de Catalunya. Tot és a punt per a l’estrena de Cels de Wajdi Mouawad. Ambient de festa major. Cares conegudes. Actors, actrius, directors, periodistes, crítics, literats... I amics “Perlistes”.  I de cop el primer canvi, els meus peus ho noten, no hi ha terra, tot són palets de riu, pedretes, que em fan fer unes certes tentines. Segon canvi, l’escenari. No hi ha ring, ni llunes de paper, ni bancs per seure, ni alzines sureres... No. És una sala tota plena de pantalles, ordinadors, vídeos... Alta tecnologia. Sec al meu lloc, desconcertada i expectant. I un xic nerviosa per descobrir quin sentit tindran aquests canvis amb els Cels imaginats. Baixa el llum, silenci que comença l’obra. Un monòleg, en la veu en off de Clara Segura. No puc captar la seva essència, no estic pre