Traduir Wajdi Mouawad és un luxe i un repte. Un luxe perquè és un autor immens. És el gran tràgic del nostre segle, valent, compromès, honest. Mouawad coneix l’ésser humà i el retrata amb un llenguatge colpidor i amb un estil molt personal, difícil d’imitar i, evidentment, força complicat de traduir. Aquest cop, però, el repte es multiplicava perquè “Cels”, la darrera entrega de la tetralogia “La sang de les promeses” és una peça especialment complexa a nivell de llenguatge. Una part important de la trama és la descodificació d’una contrasenya a partir de la combinació de les lletres d’un poema, cosa que converteix l’obra, a estones, en un Sudoku dels més complicats per al pobre traductor! El mateix Mouawad, quan li vaig dir que estava traduint “Ciels” va posar cara d’espantat, va fer un somriure de través com dient “T’acompanyo en el sentiment” i després em va donar les instruccions per arribar a un text coherent en llengua d’arribada i que no faltés a l’essència dels mecanismes de l’original. El procés ha estat molt excitant i donar la traducció per acabada, un plaer indescriptible.
“Cels” és el punt i final d’un viatge que Mouawad ha fet pels desastres del segle XX, per aquesta desfilada d’errors humans que han encadenat guerres fins a deixar un panorama devastat de fonaments morals. A “Littoral”, “Incendies” i “Fôrets”, Mouawad busca en la història del segle XX respostes a alguns drames del segle XXI. A “Ciels” pren tota la informació recopilada, mira cap al futur i proposa. I el que proposa és radical, brutal, colpidor...
“Cels” de Wajdi Mouawad és un projecte dels que “calen”. Teatre necessari que sens dubte l’Oriol Broggi sabrà fer arribar a tothom. Ens tornarà a regalar grans nits de teatre i jo seré molt feliç d’haver pogut formar part d’aquest projecte.
Merci Wajdi, gràcies Oriol.
Cristina Genebat, traductora
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada