Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

#AsSocPerla / Tot assajant L'Orfe del Clan dels Zhao

Esperant al vestíbul del Romea per entrar, tots compartim aquella sensació de sentir-nos privilegiats; aquelles pessigolles a la panxa que produeix la impaciència per veure, millor dit, per viure uns instants del procés de creació d’una perla i moltíssima curiositat.  Entrem al Romea a poc a poc, mirant tots els racons per tal de situar-nos, d’identificar cada element d’aquesta nova proposta escenogràfica que ens planteja la companyia. La transformació del teatre ha estat total, tant, que algunes persones no acaben de saber on són – al meu darrere unes dones pregunten si aquella és “l’altra sala del Romea, la petita”.  Alguns de nosaltres hem estat abans a altres assajos oberts i tots els qui som allà coneixem la Perla 29 i en som espectadors fidels així que els nervis i la curiositat que sentim van acompanyats també d’un sentiment de familiaritat i de saber que som “a casa” que ho fa tot més fàcil per tothom, actors i públic. Només fa dos dies que els actors i la resta de l’eq

#AsSocPerla / Esperant que l'orfe creixi

Quadrilàter de terra marró, símbol de benestar i de llar, així la Companyia La Perla29 acull el seu públic. L’Oriol Broggi, el director, pantalons texà, camisa blanca —ai, em fa pensar en el poeta—, en el centre de l’escenari ens dóna la benvinguda i explica la mecànica de l’assaig i fa dues recomanacions: mòbils desconnectats i tos controlada.  El primer de saltar al ring és en Pablo Derqui, es presenta amb un monòleg precís i inquietant, som davant d’un conte. D’un conte xinès, amb ressons shakesperians, sobre temes universals: l’ambició, el poder, la gelosia, l’ira, l’amor, la mort, la destrucció, la venjança... Primeres correccions. L’ull, l’oïda, la percepció del director ho capten tot, i a mi que em sembla tot tan perfecete! La sortida més lenta..., la mà estirada, el silenci un xic més llarg, la dicció... Com l’ull d’Horus de l’antic Egipte, res no se li escapa a n’en Broggi. L’actor, com bon deixeble, repeteix i esmena. Quins fils, tan imperceptibles, teixeixen, un a un,