Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Esperant que l'orfe creixi



Quadrilàter de terra marró, símbol de benestar i de llar, així la Companyia La Perla29 acull el seu públic. L’Oriol Broggi, el director, pantalons texà, camisa blanca —ai, em fa pensar en el poeta—, en el centre de l’escenari ens dóna la benvinguda i explica la mecànica de l’assaig i fa dues recomanacions: mòbils desconnectats i tos controlada. 

El primer de saltar al ring és en Pablo Derqui, es presenta amb un monòleg precís i inquietant, som davant d’un conte. D’un conte xinès, amb ressons shakesperians, sobre temes universals: l’ambició, el poder, la gelosia, l’ira, l’amor, la mort, la destrucció, la venjança... Primeres correccions. L’ull, l’oïda, la percepció del director ho capten tot, i a mi que em sembla tot tan perfecete! La sortida més lenta..., la mà estirada, el silenci un xic més llarg, la dicció... Com l’ull d’Horus de l’antic Egipte, res no se li escapa a n’en Broggi. L’actor, com bon deixeble, repeteix i esmena. Quins fils, tan imperceptibles, teixeixen, un a un, aquesta obra d’art.

Continua el conte, el drama. El públic hi entrem, tenim l’estómac, no el cor, ja que és en aquella víscera, on és gesten les emocions, tens i angoixat. Visc, vivim intensament el què ens expliquen. De tant en tant tallades; més correccions, esmenes, advertiments, però tot amb bon to, amb pedagogia, amb diàleg, amb intercanvi d’impressions. Que interessant resulta veure el treball exhaustiu d’aquesta gent tan bona! No hi ha divismes, és un camí d’anada i tornada, tothom aporta consideracions. I mentre estant la música sona. Quina delícia! Els dos músics acomboiant els actors, creen una atmosfera que ens fa volar amunt, amunt, per sobre de la sala.
I de cop: Bé, per avui ja n’hi ha prou!

S’ha acabat l’assaig. Aplaudiments, salutacions i agraïments. M’hauré d’esperar fins a la setmana entrant per veure créixer aquest orfe i saber com es restableix la nissaga dels Zaho! Tinc la mel i el fel a la boca. No m’estaré de veure-la. Passaré per taquilla i espero que així ho faci molta gent. Val la pena. Moltes felicitats, Perles.

L’última consideració i va per algú del públic. Si saps que tens un temps limitat, o intueixes que l’assaig et fatigarà, en un dia que es podia triar el lloc, agafa una butaca al costat de la sortida, i sigues discret, no cal creuar tot l’escenari i interrompre a n’en Marco i en Manrique, en un dels moments més bonics i intensos de l’obra. Em disculpo en nom d’aquestes sis persones que no ho van fer. Llàstima, l’única nota discordant, en un nit plena i rica d’emocions!

Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…