Passa al contingut principal

#AsSocPerla / Esperant que l'orfe creixi



Quadrilàter de terra marró, símbol de benestar i de llar, així la Companyia La Perla29 acull el seu públic. L’Oriol Broggi, el director, pantalons texà, camisa blanca —ai, em fa pensar en el poeta—, en el centre de l’escenari ens dóna la benvinguda i explica la mecànica de l’assaig i fa dues recomanacions: mòbils desconnectats i tos controlada. 

El primer de saltar al ring és en Pablo Derqui, es presenta amb un monòleg precís i inquietant, som davant d’un conte. D’un conte xinès, amb ressons shakesperians, sobre temes universals: l’ambició, el poder, la gelosia, l’ira, l’amor, la mort, la destrucció, la venjança... Primeres correccions. L’ull, l’oïda, la percepció del director ho capten tot, i a mi que em sembla tot tan perfecete! La sortida més lenta..., la mà estirada, el silenci un xic més llarg, la dicció... Com l’ull d’Horus de l’antic Egipte, res no se li escapa a n’en Broggi. L’actor, com bon deixeble, repeteix i esmena. Quins fils, tan imperceptibles, teixeixen, un a un, aquesta obra d’art.

Continua el conte, el drama. El públic hi entrem, tenim l’estómac, no el cor, ja que és en aquella víscera, on és gesten les emocions, tens i angoixat. Visc, vivim intensament el què ens expliquen. De tant en tant tallades; més correccions, esmenes, advertiments, però tot amb bon to, amb pedagogia, amb diàleg, amb intercanvi d’impressions. Que interessant resulta veure el treball exhaustiu d’aquesta gent tan bona! No hi ha divismes, és un camí d’anada i tornada, tothom aporta consideracions. I mentre estant la música sona. Quina delícia! Els dos músics acomboiant els actors, creen una atmosfera que ens fa volar amunt, amunt, per sobre de la sala.
I de cop: Bé, per avui ja n’hi ha prou!

S’ha acabat l’assaig. Aplaudiments, salutacions i agraïments. M’hauré d’esperar fins a la setmana entrant per veure créixer aquest orfe i saber com es restableix la nissaga dels Zaho! Tinc la mel i el fel a la boca. No m’estaré de veure-la. Passaré per taquilla i espero que així ho faci molta gent. Val la pena. Moltes felicitats, Perles.

L’última consideració i va per algú del públic. Si saps que tens un temps limitat, o intueixes que l’assaig et fatigarà, en un dia que es podia triar el lloc, agafa una butaca al costat de la sortida, i sigues discret, no cal creuar tot l’escenari i interrompre a n’en Marco i en Manrique, en un dels moments més bonics i intensos de l’obra. Em disculpo en nom d’aquestes sis persones que no ho van fer. Llàstima, l’única nota discordant, en un nit plena i rica d’emocions!

Anna Folch Bartrolí
Sòcia núm. 45   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi