Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 3

La sorra pot semblar aigua...!



Fins després!


Blanca

Els dimecres compra nespres!!

Avui, és impossible no parlar de Bob Dylan. Perquè ja toca i perquè encara no ho hem fet, i si ens hi entretenim massa pot ser que s’enfadi! Dues cançons molt especials, llargues i que ens expliquen històries que no acabem d’entendre al 100% però que justament per això ens semblen bones. Així doncs, dues propostes de Dylan, poc conegudes i per mi de les més bones! De regal, i per tancar l’any, una cançó de Little Feat. Escolteu-la de tant en tant per a posar-vos de bon humor. I bon 2012 a tothom!!
Desolation Row, Bob Dylan http://www.youtube.com/watch?v=I0a_0dBIn5o&feature=related
Lily, Rosemary, and the Jack of Hearts, Bob Dylan http://www.youtube.com/watch?v=gD0V-MC1GUo
Dixie Chicken, Little Feat http://www.youtube.com/watch?v=FXvoRRMSSGU&feature=related

Els dimecres compra nespres!!

Bon Nadal a tothom! Avui 4 recomanacions: una per la nit de Nadal, una pel dia de Nadal i una altra per Sant Esteve. I la darrera, per la nit de Cap d’any!! Ja teniu banda sonora per totes les Festes “més senyalades”.



Qualsevol nit pot sortir el Sol, Sisa http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4&feature=related
Volant, La troba Kungfu http://www.youtube.com/watch?v=PEBtFEkoqBo
Sweet Virginia, Ther Rollings Stones http://www.youtube.com/watch?v=CvpMeq_4BPM&feature=related
Al Partir, Nino Bravo http://www.youtube.com/watch?v=Q3UqusEWGeo

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 2

Primeres idees Incendis / Punts de partida
1/ Un teatre vell, vermellós de fons de paret sorra, el temps ha envaït aquest espai venerable.


2/ Desert de base. La sorra és un desert que “desertitza l’espai”. Aplana, iguala, homogeneïtza, envelleix. Un Riu que creua l’espai i que s’amaga dins el desert. L’aigua que purifica.
3/ Encreuament de camins: com a Èdip Rei. Quatre punts: passadís públic entrada, cova per sota la grada nova (Hamlet), dreta i esquerra (laterals de la boca de l’escenari).
4/ Làmpades penjants, espai oníric, somni, orient. Fum. Una mica de música. A sobre el desert es construeix. La música és sentiment, cultura. És construcció d’alguna cosa. 

5/ Objectes, mobiliari sobre la sorra. Un plafó que algú aguantat és una porta perquè un altre hi pugui picar i pugi  entrar. Taula d’advocat, tauleta, cadira vella. Bastants cadires, diferents, estil Wajdi.
Escriptori antic al principi de l’espectacle, al mig de la sorra, al mig de “la nada”. Els actors entren i es col·loquen …

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 1

Comencem avui a fer públic un interessant diàleg que hem mantingut per mail amb diferents membres de la companyia sobre l'escenografia d'"Incendis". Lentament us anirem fent entregues del contingut.
Personatges que hi participen: Oriol Broggi, Blanca Arderiu, Ferran Utzet, Sebastià Brosa i Julio Manrique.


1r CAPÍTOL 
@ Oriol Broggi
Hola companys. Estreno aquest espai de reflexió sobre l’escenogràfica d'Incendis. Tothom i pot dir la seva. El primer que faig és enviar-vos les notes que us vaig ensenyar l'altre dia. Com a un punt de partida. Però tinc uns dubtes, després d'haver llegit l'obra altre cop, els poso aquí en forma de temes. Cada tema té un número i els podem anar comentant o bé en podem anar afegint.
Vosaltres mateixos.
1/ L’AIGUA. El riu que creua l'espai està bé. L'aigua està molt bé per aquesta obra. Crec.
2/ Els aspersors de l'escena de la gespa i la foto de l'autobús, seria bo de poder tenir. Igual que el foc és complicat.
3/ I…

Els dimecres compra nespres!!

Ja tenim pràcticament El Nadal a sobre!  I aquest any no hem pogut fer “Natale in casa Cupiello”, amb el Pep, la Marissa, i tots els actors amb qui tants bons moments hem passat fent aquesta obra.  Us fem arribarm de moment, les cançons de l’espectacle!


Questa Picolissima Serenata, Renato Carossone http://www.youtube.com/watch?v=Mb998U3q83c
La Faciedella Terra, Vinicio Capossella http://www.youtube.com/watch?v=byvgp1dYEeo
Lu forastiero, Mateo Salvatore http://www.youtube.com/watch?v=72HztrhvF44

Els dimecres compra nespres!!

S’acosta el Nadal de manera inevitable. Escoltar aquesta barreja que us proposo: en primer lloc, l’amic Tom Waits, amb el tema que articulava tot l’espectacle de Tonio Krogër que vam fer l’any passat a la Biblioteca. Ai, si pogués venir a fer les músiques dels espectacles... en directe... seria fantàstic! I dues cançons més, també especials i importants, sobretot la darrera. Bon pre - Nadal.
Bottom of the wold, Tom Waits  http://www.youtube.com/watch?v=vMP9e3cqKns
Over the Rainbow http://www.youtube.com/watch?v=V1bFr2SWP1I
Blowin in the wind, Dylan i Baez http://www.youtube.com/watch?v=bkdPUUjrnHI&feature=related

Els dimecres compra nespres!!

Quan estàvem assajant Antígona va aparèixer amb una força extraordinària una cançó en un disc antic, un LP del Harry Belafonte i la Nana Mouskouri. És una cançó tradicional grega que els dos cantants havien fet seva i que van publicar en un disc: An evening with... La cançó parla d’un petit ocell que es pot sacrificar per satisfer la set d’algú i entrellaça dos veus importants, que en aquell moment vam poder lligar amb la veu de la Clara Segura que feia d’Antígona i la del Pep Cruz que feina de Creont, els dos personatges principals de la tragèdia d’Antígona. La cançó ens permetia acabar el muntatge d’una manera contundent, profunda. I sobretot, ens permetia canalitzar una emoció continguda i estranya. Escolteu-la i gaudiu-la.
Από το δίσκο / An Evening with Belafonte/Mouskouri http://www.youtube.com/watch?v=Go3TjD_0i-w

Els dimecres compra nespres!!

Aquesta setmana anem amb més ritme. Amb més rock and roll... potser per compensar que no hem guanyat cap Premi Butaca!! 
Ànims, alegria i ritmillu!

Luxury / The Rollings Stones http://www.youtube.com/watch?v=ca0O4xi66Ss&feature=related
Turn to me / Lou Reed http://www.youtube.com/watch?v=ME7PKQARAHI
Enjoy your self / The Specials http://www.youtube.com/watch?v=XH3QNSsWoeg&feature=related

La qualitat del silenci

Als camerinos, després de la funció, sempre es parla del públic. Un públic fred, un públic que tenia ganes de riure, un públic intel·ligent, un públic distret, un públic estrany, un públic acollidor, un públic fantàstic.
Hi ha molts espectadors a qui sorprèn aquesta consciència! Però l'actor, amb tots els porus expressius i comunicatius oberts, estableix una relació directa i profunda amb el col·lectiu que l'està observant. No amb els espectadors un per un: amb aquesta mena d'entitat estranya que formen quan estan junts. El públic.
En el llarg i sovint improbable camí que porta a voler-se dedicar al teatre, també he treballat -encara ara treballo- de professor. I l'experiència m'ensenya que, també a l'escola, cada classe té una personalitat nítidament definida, una personalitat que va més enllà de la personalitat de cada un dels seus alumnes. I  és contra aquesta personalitat que s'enfronta el professor! Aconseguir un efecte sobre els alumnes -educar-los, ja…

Els dimecres compra nespres!!

Avui tres recomanacions més... dins la nostra secció musical dels dimecres. Recordeu que si ens voleu fer arribar les vostres recomanacions ho podeu fer a través de: info@laperla29.cat




Dimecres 16 de novembre
Sembla que per fi està arribant la tardor. Colors, sensacions... Torna a venir de gust entrar en un teatre, espolsar-se l'aiguaneu de les espatlles, al mateix moment que la teva (o el teu) acompanyant es desenrotlla la bufanda i es treu el gorro de llana, desabrigar-se, prendre un vinet i escoltar unes històries.
Aquesta setmana tres peces que ens semblen perfectes per situar-les al cor de la tardor. Són boniques. I fan venir al cap imatges precises…de gent, de personatges que no s'expliquen del tot, però que suggereixen més que no expliquen… 
Tres peces boniques. Dues d'elles han sortit als nostres espectacles, a veure si sabeu quines! L’altra encara no però no tardarà a fer-ho... Hauríem d'escriure i fer una obra al voltant d’aquesta cançó.
Caminando por la calle, …

Els dimecres compra nespres!!

Obrim una nova secció que dubtem encara de com anomenar-la. La idea és que cada dimecres us proposarem un parell o tres de cançons, la banda sonora de La Perla. L'Oriol escriurà unes línies i us presentarem així la selecció. Com qui sintonitza una emisora, us convidem a seguir el nostre fil musical. 

Dimecres 9 de novembre


La Perla és com aquesta cançó de Lou Reed, pel to, per com va entrant, per la importància de la melodia, la sensació que et deixa al final, de voler més...

Halloween Parade, LouReed:  http://www.youtube.com/watch?v=Pb_r-IwB8t8

I, com no, escolteu també Tom Waits, en els seus inicis, un vespre plujós, la bohèmia, la passió.

The heart of saturday Night(looking for), Tom Waits: http://www.youtube.com/watch?v=f7UHd7NVegE
Fins dimecres vinent!!

"Incendis"

Avui pengem un text de Manuel Brugarolas, un espectador de La Perla 29 i coneixeidor dels textos de Wajdi Mouawad (el proper autor que tractarem a la companyia). Avui, que és el seu aniverari, ho celebrem amb ell d'aquesta manera! Felicitats!

Wajdi Mouawad
El tigre de Wajdi Mouawad, de Manuel Brugarolas


Un nen es desperta a mitja nit i va a la cuina per beure un got d’aigua. Tan bon punt obre el llum, veu amb terror un tigre que l’observa amb la mirada fixa des del racó. El tigre està afamat i se li acosta. El nen agafa un ganivet i pensa: puc matar el tigre i tornar al llit i la vida continuarà com abans, o bé em puc deixar devorar i convertir-me en tigre. Malgrat la por, el nen opta per la segona alternativa i se sent un esclat de riure just en el moment en què el tigre se li llança al damunt i el devora. Un cop devorat, el nen torna al llit: ara, sap que sempre triarà una vida sàvia i salvatge.

Aquesta història és de Wajdi Mouawad, inclosa a “Seuls”, una obra que ell mateix va inte…

El teatre que jo somio

Aquest text apareixerà publicat a la revista "Metròpolis" aquest mes d'octubre. Us l'avancem en el nostre blog. 
És obvi que la Ciutat, com l’entenem avui i com s’ha entès històricament, compta amb els teatres com a infraestructures bàsiques del seu plantejament i com a eines per al seu re-plantejament. A les ciutats romanes ja trobem teatres com un dels edificis principals de la vida de la ciutat, i així fins als nostres dies. El paper que ha tingut el teatre com a motor de transformació social no ha estat sempre el mateix al llarg de la història però sí que ha estat sempre present i ha estat sempre un motor per desvetllar i fer créixer els ciutadans que té a prop. Els teatres són importants perquè per ells aniran passant les mirades que ajudaran a entendre ales societat.
És important entendre els teatres com a petites repúbliques independents dins d’una polis organitzada més gran. Cal pensar aquests espais com a punts concrets des d’on s’irradien continguts culturals…

Entrevista a Xavier Boada: tot un perla aquesta tardor!

En Xavier Boada treballarà molt aquesta tardor. Formarà part de La presa, substituint a en Jordi Coromina i també farà gira amb l’espectacle Luces de bohemia del qual ja va formar part quan es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Podríem dir que serà “tot un perla” durant els propers mesos i per això l’entrevistem, per saber com es veu la feinada que li arriba i com s’identifica amb la feina que fa.

1.- La Presa, Luces de Bohemia, La Riera… Ets a tot arreu, et queda cap moment per descansar? Com t’ho fas? Què menges per estar tan energètic? En els temps que ens toca viure tenir tanta feina és un autèntic privilegi. Penso que el secret recau en una cosa tan simple com “fer allò que t’agrada fer”. Quan disfrutes del que estàs fent no tens la sensació d’haver estat expulsat del “paradís” i “condemnat a treballar”. El “paradís”, precisament, està en abocar-te amb tot l’entusiasme a la teva vocació. Per explicar-ho he fet servir una referència molt judeo-cristiana, però, què vols que hi…

La presa té 4 nominacions als Premis Butaca!!

Avui he tingut un somni: us imagineu que La Perla 29 pot arribar a guanyar un Butaca al millor espectacle teatral amb La presa i el Ferran Utzet al capdavant? Perquè si et pares a pensar, ostres, què fort que seria, no? Millor espectacle: TNC, Teatre Lliure, Focus... i La Perla 29. Millors directors: Julio Manrique, Sergi Belbel, Josep Maria Pou, Àlex Rigola i Ferran Utzet! Allà, enmig dels millors! Ostres és fort veure com La Perla està ben col·locada i ben considerada, i com el Ferran ha sabut estar amb molta tranquil·litat al capdavant d’un projecte com La presa.
Crec que ens serà difícil guanyar un premi, ho tenim difícil, però és possible... Us imagineu??! Seria un dels èxits més grans de laperla29. Crec, sincerament, que estar aquí ja és molt i n’estic (n’estem) molt i molt contents! Felicitats a tots !
Oriol Broggi, director de La Perla 29 
Podeu votar els Premis Butaca a: www.premisbutaca.cat

Les "meves" Luces de bohemia

En Pere Garcia va veure "Luces de bohemia" a Girona el passat diumenge 9 d'octubre. Aquest és el comentari que ens envia després de veure la funció. 




Tot just arribat del teatre Municipal, on he vist la versió que ORIOL BROGGI ha fet de l'obra mestre de VALLE INCLAN, m'he posat a escriure aquestes ratlles sobre la per mi, millor obra del teatre espanyol de TOTS ELS TEMPS. Si us molesteu a llegir l'informació que sobre mi hi ha a aquesta pàgina, veureu que entre les meves lectures i obres de teatre preferides hi ha LUCES DE BOHEMIA. L'admiració ve de lluny -"mayor en años, menor en prez"- diríem que de mitjans  que dels anys 60 en una lectura a la revista PRIMER ACTO. Va impressionar-me. Quan JOSE TAMAYO va estrenar-la al Bellas Artes de Madrid l'any 1971 amb JOSE Mª RODERO i AGUSTIN GONZALEZ fent de Max i Don Latino vaig vole-hi anar. Però llavors no estaven els temps per viatges teatrals. Qui em diria que anys més tard en feria d'un dia …

"Telón de fondo" de Marcos Ordóñez

Us recomanem la lectura del darrer llibre de Marcos Ordoñez: “Telón de fondo”. És brutal! 

Parla sobre el teatre, l’ofici, les històries, la crítica, la història del nostre teatre, el fet de ser-ne espectador, com rebre les crítiques. És realment un llibre apassionant i molt ben escrit. Allò que reclamem sovint, aprofundir de forma amable i planera però seriosa. Molt recomanable. 
Mireu quin fragment: “A una obra le pido, ante todo, que me ensanche el alma (mi capacidad de comprensión) y alimente mi alegría. Las mejores obras son las que no ofrecen respuestas cómodas para llevarse a casa sino un buen puñado de preguntas eternas, pero también aquellas que te euforizan, que te hacen salir del teatro con una sensación de absoluta liviandad: ambas, de una forma u otra, te reconcilian con la vida.”

Els Justos - Bon inici de temporada

Traducció casolana d’un bonic text de Borges que ens hem permès adaptar, canviar i amb respecte compartir amb vosaltres.

Els Justos
Un home que cultiva amb tranquil·litat el seu jardí, tal com deia Voltaire Aquell altre que agraeix l’existència de la música El que descobreix, amb plaer, una etimologia Un actor que premedita una entonació, un ritme, i un gest Aquell que acompanya l’agonia d’un altre Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez El tipògraf que compon en una impremta aquesta pàgina, que potser no entén Una dona i un home que llegeixen el tercet final d’un cert cant Aquell que acaricia un animal adormit El que agraeix que a la terra hi hagi Stevenson El que justifica o vol justificar un mal que li han fet Tres amics que agraeixen haver llegit a Marc Aureli i s’esforcen a practicar i freqüentar el diàleg El que constata que els altres tenien raó Aquell que mira un espectacle i sospira en silenci en una nau gòtica ...
Totes aquestes persones, que s’ignoren entre ells…