Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Quan menjar una truita és tot un art

Els passats 18 i 19 de febrer vam organitzar, a la Biblioteca de Catalunya, assajos oberts d'Una Giornata Particolare, de la mà de l'AsSocPerla. Anna Folch ens ha fet arribar aquest text en què ens explica com va viure aquesta Giornata. 


El dijous dia 19 vaig assistir a l’assaig d’Una jornada particular. En arribar al pati de la Biblioteca em va sorprendre la cua de persones que hi havia. Anem bé, em vaig dir, La Perla s’ho val. L’Oriol Broggi ens va donar la benvinguda i va agrair l’assistència. Ens va avançar que el que veuríem estava embastat, ni el so, ni la decoració, ni els llums... estaven definits. Tant li fa, vaig pensar, jo el que volia veure era la feina; com es cou una obra de teatre; quines passes es fan; com es diuen les coses; quina relació s’estableix entre el director, els actors; com es té cura del llenguatge, del gest, de la mirada... I he de dir que tot hi va ser i amb escreix! Com vaig gaudir! Quina precisió la de l’Oriol en cada moment, com l’ull d’Horus q…

La nostra Giornata particolare

Ja estem assajant Una giornata particolare, obra basada en la pel·lícula homònima d’Ettore Scola. Fa uns mesos vam fer una sessió de fotos per tal de presentar-vos la nostra Antonietta (Clara Segura) i el nostre Gabriele (Pablo Derqui). En aquest vídeo en teniu una mostra. 



Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre. 


El proper 11 de març per fi arribaran a la Biblioteca de Catalunya. Per un temps, l’espai es convertirà en casa seva, en la Roma de 1938. 

Les entrades ja són a la venda. …

Cuidar un baobab

Mai havíem tocat el gènere musical fins ara. Però ha estat, i continua sent, una experiència fantàstica a compartir amb tots vosaltres. El tàndem Llàcer-Guix juntament amb Oriol Broggi ens ha permès dur a terme una producció amb el millor d’uns i altres. I l’ocasió s’ho mereixia: no és fàcil portar a escena una història com El Petit Príncep, coneguda arreu del món i traduïda a milers d'idiomes. Tothom en té el seu record, la seva idea, cadascú s’ha fet seu aquest clàssic d’Antoine de Saint-Exupéry. Sense trencar això, hem aconseguit fer aquest musical màgic d’El Petit Príncep perquè el gaudeixin per igual adults i nens. 



Us deixem amb un text de Marc Artigau, encarregat de la dramatúrgia de l'espectacle: 

Cuidar un baobab
S’ha de ser molt curós a l’hora d’aterrar a l’asteroide B 612 del Petit Príncep, perquè adaptar un clàssic universal com aquest significa envair, encara que sigui una mica, l’imaginari col·lectiu de tots nosaltres: la rosa dins la campana, el pou que canta, el b…

Començant el 2015

A La Perla 29 ens agrada somniar, però sobretot ens agrada viure una realitat que molts cops és més acollidora que qualsevol somni. En la nostra felicitació de Nadal d’enguany vam jugar a fer una mica de cine: 6 minuts perquè conegueu el que és (o no) La Perla 29. 

Un petit curtmetratge que té lloc a les nostres oficines (on passa el nostre dia a dia) i amb un protagonista que sempre trobareu al teatre, obrint-vos les portes. Potser el més romàntic de tots, el qui encara busca en cada cosa l’essència del que fem... sempre amb un esperit nadalenc en aquest cas. 



Anne Ubersfeld i #AsSocPerla

Aquesta temporada l’AsSocPerla ha organitzat un cicle de diàlegs titulat ‘El públic i la direcció escènica’, en què actors i directors expliquen la seva posició a l’hora de fer la seva feina tenint en compte una peça clau: l’espectador. 

El passat 19 de gener va ser el torn de Sergi Belbel i Oriol Broggi, que van protagonitzar una trobada molt interessant amb gran èxit de públic al CCCB. Broggi ens ha fet arribar un text d’Anne Ubersfeld sobre la semiòtica teatral i, més concretament, sobre el públic receptor. 

Aquí us el deixem: 

SEMIOTICA TEATRAL, AnneUbersfeld
3.3 El receptor público
Sería falso afirmar que, en el proceso de comunicación, el espectador es un ser pasivo. Ningún comediante, ningún director lo ha creído nunca así. Algunos se contentan con ver en el espectador una especie de espejo que devuelve los signos emitidos expresamente para él; o, a lo máximo, un contraemisor que devuelve signos de naturaleza diferente, indicando simplemente un funcionamiento fático: “Os recibo cinc…

Castells i Planas a la Biblioteca

El passat 27 de gener de 2015, Castells i Planas, mestres de l'escenografia teatral a Catalunya i més enllà, van presentar el seu llibre, editat per Arola, a la Biblioteca de Catalunya. Oriol Broggi escriu unes ratlles l'esdeveniment. 

---

Ahir vam tenir l'honor i el privilegi d'obrir les portes del nostre espai als Castells i Planas/ Castells Planas de Cardedeu i a una gentada de gent de la professió, que venien a fer una festa, a celebrar-los el seu llibre, a aplaudir-los, a estar amb ells, a estar junts... Va ser un dels moments més bonics que hem viscut en aquell espai. Per ells, i per tota la gent que s'hi va reunir. Vam parlar de teatre, d’artesania, de generositat, de bon fer, de simpatia, amabilitat, d’amor, de feina ben feta, de professionalitat, de rigor, de mans fortes, compromeses, d'alegria... Vam deixar els sofriments de tota una generació necessària, aparcats una estona. "Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llib…