Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

Petita crònica des de Beirut

El passat cap de setmana hem estat amb part de la companyia d’Incendis a Beirut. Han estat 4 dies molt intensos que ens han servit per descobrir el país i per conèixer gent extraordinària, com la Manal, el Karim, el Tomàs o el José María, el Juan Carlos...

 * Tots a les runes de Byblos
Segurament, el més impressionant d’aquests dies al Líban va ser una excursió que vam fer dilluns fins a la presó de Kiham. Aquesta presó surt a l’obra que estem assajant Incendis, allí la Nawal va donar a llum als seus fills quan era presa. Per arribar fins a la presó vam agafar un taxi des de Beirut. El taxista no parlava francès ni anglès, només àrab. El camí va ser llarg i tortuós. Vam haver de preguntar moltes vegades si anavem per bon camí... Després d’aconseguir el permís que ens donava dret a entrar a la zona (el sud del Líban és una militaritzada) vam començar a fer kilòmetres per la carretera.
                                          * Imatge de la presó de Khiam, Líban.
Passat el control militar…

Els dimecres compra nespres!!

Us recomano molt aquesta peça que des fa dies no em trec del cap!
Finini, de Rokia Traore  http://www.youtube.com/watch?v=hAE_34CPqbc
La música del nostre espectacle mític (i fundacional): “Els ulls de l'etern germà”: quedi clar que és mític per a nosaltres mateixos, no pas per la resta del món… 
Amb aquesta música començàvem i fèiem la mitja part, i amb les guitarres el Marc s'arrencava i quedava al fons de l’escenari tocant, amb la seva guitarra, i les camises que nosaltres mateixos havíem tenyit. (El Marc encara ara toca la guitarra en la majoria de les nostres propostes). 
També penso en la Mariona Orfila, gran coneixedora de l' Àfrica que un dia em a portar aquest disc i és un dels millors regals que he tingut.

Els dimecres compra nespres!!

Aquesta setmana, recuperem les recomanacions musicals de l'Oriol Broggi. La primera del 2012 és aquesta: 

L'orage, de George Brassens http://www.youtube.com/watch?v=FYnPv-aejJk
Aquesta setmana toca Brassens. Una obra de teatre dins de cada cançó. El mestre tranquil: Brassens. Escoltes les cançons i penses que vols conèixer-lo! Estar amb ell, conversar, fumar i veure una cerveza...
Gaudiu d'aquesta història, de l'història de l'”orage”. Si no enteneu la lletra, busqueu la traducció perquè val molt la pena.
De  Brassens era la música d'un dels primers espectacles de La Perla, “Jordi Dandin”, que vam fer a la Sala Artembrut. Era una altra cançó molt bonica, pòstuma, i no cantada per ell, sinó per un seu amic:
Dieu si il existe, il exagere… http://www.youtube.com/watch?v=f1tPvSFfgJ4

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 7

1/ Després de les primeres lectures amb els actors, la idea del riu es mor una mica. Em fa cosa tenir-lo allà, davant. El Sebas parlava d’una aixeta, i em sembla que tirarem per aquí... Una aixeta on s’agafa l’aigua i des d’on s’omplen els cubells per a l’enterrament.
2/ Una tomba oberta. Una ‘làpida’ que es pot aixecar. L’escenari és un cementiri de personatges. El teatre... La sorra... Com en Hamlet, al final veiem que l’escenari està minat de tombes i de morts.
3/ El Sebas planteja si hi ha molta runa o poca. A mi m’agrada més net.
Avui comencem a moure’ns amb els actors. No marcarem la sala d’assaig. Deixarem fer. A veure on anem. L’escenari ha de ser bastant obert. Un lloc on hi pot passar tot. 


Oriol Broggi

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 6

Hola a tots des de Tarragona. Trobo que estan apareixent moltes i molt bones idees (i imatges, intuïcions, etc). I també, és clar, moltes preguntes. Probablement algunes d'elles només les podrem respondre en el procés. Alhora, a nivell escenogràfic, cal prendre certes decisions d'entrada... total, que “vomito” jo també les meves impressions, vale?
 - Oriol, la imatge de l'escriptori sobre la sorra, un vell i venerable escriptori (em fa pensar en la llibreria a la qual s'adreça el vell Gaev a "L'Hort dels cirerers") en mig del desert, em sembla, com al Ferran, preciosa. Em sembla que explica d'una forma clara, simple, eloqüent i poètica, el que estàs buscant. Crec, doncs, que tens (a nivell plàstic, de to, d'atmosfera i de llenguatge, el punt de partida, i això és molt important).
 - Doble grada o italiana... bufff! Suposo que és a hores d'ara el gran tema. Mira, no ho sé. A mi m'agradava molt la idea de canviar el Romea, de fer que la gent …

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 5

una imatge que fa temps que tinc al cap





















Sebastià Brosa

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 4

Ei bones!


4/ A mi d'entrada em sembla que està bé qüestionar lo de les dues grades. D'una banda ho veig complicat, i de l'altra realment no sé si s'aconsegueix l'efecte de comunitat del Lecat i del creuament de camins que deia l'Oriol. Potser caldria arrencar tot el pati de butaques i redistribuir totalment el públic per aconseguir-ho.... però em penso que això sí que deu ser car!


6/ Era l'Oriol o el Sebas que parlava un dia de fer una mega-escenografia a la biblio que fos com una espècie de duna gegant que venia des del fons i anava baixant? Amb una mena d'estructura de base? Suposo que quan dius sorra vomitada deu ser això no... A mi això m'encanta molt. Té moltes possibilitats, molt suggerent. Ens porta a un lloc nou.  
Em sembla brutal l'entrada al voltant de l'escriptori. Ja instal·la l'atmosfera de tota l'obra.


3/ També qüestionaria delicadament el tema de la projecció. No podríem fer un gran quadre pintat? O substituir la foto per…