Hola a tots des de Tarragona. Trobo que estan apareixent moltes i molt bones idees (i imatges, intuïcions, etc). I també, és clar, moltes preguntes. Probablement algunes d'elles només les podrem respondre en el procés. Alhora, a nivell escenogràfic, cal prendre certes decisions d'entrada... total, que “vomito” jo també les meves impressions, vale?
- Oriol, la imatge de l'escriptori sobre la sorra, un vell i venerable escriptori (em fa pensar en la llibreria a la qual s'adreça el vell Gaev a "L'Hort dels cirerers") en mig del desert, em sembla, com al Ferran, preciosa. Em sembla que explica d'una forma clara, simple, eloqüent i poètica, el que estàs buscant. Crec, doncs, que tens (a nivell plàstic, de to, d'atmosfera i de llenguatge, el punt de partida, i això és molt important).
- Doble grada o italiana... bufff! Suposo que és a hores d'ara el gran tema. Mira, no ho sé. A mi m'agradava molt la idea de canviar el Romea, de fer que la gent entrés en un lloc que mai havien visitat abans. No he vist els plànols no sé com queda la grada de l'escenari implantada, no ho sé.. Ara diré una xorrada, però us heu plantejat baixar o, directament, treure l'escenari? Això permetria, per exemple, fer una grada més alta. Tot i que a sota hi ha els dímers, això generaria problemes de so... Si es fa a la italiana, hi haurà coses de muntatge, d'entrades i sortides, etc. que es facilitaran, és clar. La idea d'arrancar unes quantes fileres i allargar l'escenari, fer que l'escenari "envaeixi" la platea amb aquest "vòmit de sorra” del que parles, és xula, també. M'agrada molt la imatge que has enviat, Sebas, la casa "inundada" de sorra, el desert a dins, hi he vist l'abandó, i la desolació, i la guerra... i alhora una mena d'estranya bellesa.
- La idea del riu em sembla formidable. L'aigua, per mi, té a veure amb les emocions, amb els móns interiors, amb la feminitat, amb la maternitat. També amb el sagrat (bateig, "neteja"...). L'aigua que de vegades s'estanca, s'embruta, es podreix. Que de vegades es desboca i ho inunda tot. I que, de vegades, simplement, flueix, tranquil•la, lliure. I efectivament, és un element essencial en l'obra i, sembla, en el text.
- A mi, el tema projeccions em sembla que està bé, que no restarà màgia, si no que en pot sumar. Al costat d'un llenguatge més pur, més teatral “a lo Brook”, les projeccions, concretes, descarnades, "documentals", poden, en sumar-se, originar un teatralitat peculiar i interessant. Em ve una imatge al cap: una tele, solitària, destartalada, enmig del desert, que funciona sense estar endollada enlloc, una tele antiga, passada de moda, rotllo "radiola", retransmetent imatges de la guerra, o potser un partit de futbol, alguna forma de combat, sobre la sorra calenta del desert.
- Vaig veure la versió cinematogràfica de la peça, la peli "Incendies". El que més em va agradar va ser el tema central, de Radiohead. I això m'ha fet recordar una altra cançó de Radiohead, "No Alarms", que d'alguna manera relaciono amb l'obra. De vegades preferim militar en el confort, en la comoditat,no saber, no enterar-nos, no alarms and no surprises...no ho sé, per si a algú li ve de gust escoltar-la:
http://www.youtube.com/watch?v=2Lnltl3YoqQ
Petons a tots. Fins dilluns
Julio Manrique
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada