Passa al contingut principal

Sobre l'escenografia d'"Incendis" - capítol 6


Hola a tots des de Tarragona. Trobo que estan apareixent moltes i molt bones idees (i imatges, intuïcions, etc). I també, és clar, moltes preguntes. Probablement algunes d'elles només les podrem respondre en el procés. Alhora, a nivell escenogràfic, cal prendre certes decisions d'entrada... total, que “vomito” jo també les meves impressions, vale?

 - Oriol, la imatge de l'escriptori sobre la sorra, un vell i venerable escriptori (em fa pensar en la llibreria a la qual s'adreça el vell Gaev a "L'Hort dels cirerers") en mig del desert, em sembla, com al Ferran, preciosa. Em sembla que explica d'una forma clara, simple, eloqüent i poètica, el que estàs buscant. Crec, doncs, que tens (a nivell plàstic, de to, d'atmosfera i de llenguatge, el punt de partida, i això és molt important).

 - Doble grada o italiana... bufff! Suposo que és a hores d'ara el gran tema. Mira, no ho sé. A mi m'agradava molt la idea de canviar el Romea, de fer que la gent entrés en un lloc que mai havien visitat abans. No he vist els plànols no sé com queda la grada de l'escenari implantada, no ho sé.. Ara diré una xorrada, però us heu plantejat baixar o, directament, treure l'escenari? Això permetria, per exemple, fer una grada més alta. Tot i que a sota hi ha els dímers, això generaria problemes de so... Si es fa a la italiana, hi haurà coses de muntatge, d'entrades i sortides, etc. que es facilitaran, és clar. La idea d'arrancar unes quantes fileres i allargar l'escenari, fer que l'escenari "envaeixi" la platea amb aquest "vòmit de sorra” del que parles, és xula, també. M'agrada molt la imatge que has enviat, Sebas, la casa "inundada" de sorra, el desert a dins, hi he vist l'abandó, i la desolació, i la guerra... i alhora una mena d'estranya bellesa. 

 - La idea del riu em sembla formidable. L'aigua, per mi, té a veure amb les emocions, amb els móns interiors, amb la feminitat, amb la maternitat. També amb el sagrat (bateig, "neteja"...). L'aigua que de vegades s'estanca, s'embruta, es podreix. Que de vegades es desboca i ho inunda tot. I que, de vegades, simplement, flueix, tranquil•la, lliure. I efectivament, és un element essencial en l'obra i, sembla, en el text.

- A mi, el tema projeccions em sembla que està bé, que no restarà màgia, si no que en pot sumar. Al costat d'un llenguatge més pur, més teatral “a lo Brook”, les projeccions, concretes, descarnades, "documentals", poden, en sumar-se, originar un teatralitat peculiar i interessant. Em ve una imatge al cap: una tele, solitària, destartalada, enmig del desert, que funciona sense estar endollada enlloc, una tele antiga, passada de moda, rotllo "radiola", retransmetent imatges de la guerra, o potser un partit de futbol, alguna forma de combat, sobre la sorra calenta del desert.

- Vaig veure la versió cinematogràfica de la peça, la peli "Incendies". El que més em va agradar va ser el tema central, de Radiohead. I això m'ha fet recordar una altra cançó de Radiohead, "No Alarms", que d'alguna manera relaciono amb l'obra. De vegades preferim militar en el confort, en la comoditat,no saber, no enterar-nos, no alarms and no surprises...no ho sé, per si a algú li ve de gust escoltar-la: 
http://www.youtube.com/watch?v=2Lnltl3YoqQ

Petons a tots. Fins dilluns
Julio Manrique 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi