Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

Sobre Caïm i Abel

En Marc ha escrit una obra ambiciosa però des de la humilitat. A Caïm i Abel el veig a ell i el seu món: el món d'on ve la seva família. Aquest món que el representa es contraposa amb el món que ve de fora. L'allau migratori que assetja Europa. Aquest desdoblament és el que em remet a Incendis. El món de fora i el món de dins. La fragilitat del món en què vivim davant el que ens és aliè, el desconegut que arriba, pensant que trobarà una societat més bona del que és. I mentre som aquí, desitjant que el teatre ens faci entendre el món, la vida continua. Imparable. Hi ha grans mals a la vista. A dins i fora de la nostra societat. Sembla que tot el dolor que hem vist, que potser hem ajudat a crear, fora de les nostres fronteres els darrers anys ara retorna, amb força i violència. Amb contundència i dolor...
Oferim La Perla al Marc i a tot l’equip d’aquest nou repte, per a que se la puguin fer seva i transformar-la i apropiar-se-la. Revisar-nos amb una nova empenta, escriure un text…

Carta oberta “Als cors purs” de La Perla

Sóc Perla. No sóc crítica. Sóc públic, vosaltres sense el meu “jo” poca cosa faríeu, i el meu “jo” sense vosaltres tindria una vitalitat escassa. Estimats amics, us necessito, ens necessitem. Ara que ja m’he presentat passo a explicar-vos quina va ser la meva experiència vital i emocional l’altre vespre al teatre Romea.Vaig intentar anar a la vostra representació amb el cor pur, tot i que ja no l’hi tinc, he viscut massa, crec que aquest concepte ha quedat ancorat a l’estadi de la infància. I mentre veia l’obra em vaig fer una pregunta: encara queden cors purs a la nostra societat? Gràcies amics, per fer-m’hi reflexionar, aquesta és una de les funcions del teatre, activar l’ intel·lecte de l’espectador. 
Tot i que no ho acostumo a fer, aquesta vegada per raons familiars que no venen al cas, vaig anar al Romea verge de crítiques i de lectures. Em vaig acomodar a la butaca, vaig obrir els ulls, les oïdes i la ment. I amb aquesta disposició em vaig deixar endur pel viatge que des de l’esc…