Us recomano molt aquesta peça que des fa dies no em trec del cap!
Finini, de Rokia Traore
La música del nostre espectacle mític (i fundacional): “Els ulls de l'etern germà”: quedi clar que és mític per a nosaltres mateixos, no pas per la resta del món…
Amb aquesta música començàvem i fèiem la mitja part, i amb les guitarres el Marc s'arrencava i quedava al fons de l’escenari tocant, amb la seva guitarra, i les camises que nosaltres mateixos havíem tenyit. (El Marc encara ara toca la guitarra en la majoria de les nostres propostes).
També penso en la Mariona Orfila, gran coneixedora de l' Àfrica que un dia em a portar aquest disc i és un dels millors regals que he tingut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada