Passa al contingut principal

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh
Amor fou, de Marta Sanz
Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin
Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad
Ànima, de Wajdi Mouawad
Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson
Baluarte, de @elvirasastre
Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas
Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández
Carta de una desconocida, de Stefan Zweig
Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras
Cien años de soledad, de García Márquez
Ciutat Princesa, de  Marina Garcés
Com s'esbrava la mala llet, d’Antònia Carré-Pons
Cuentos prohibidos en Corea del norte, de Bandi
Decline and fall, d'Evelyn Waugh
Dura la lluvia que cae, de Don Carpenter
Édip Rei, de Sòfocles
El carrer és nostre, d’Aída Pallarès i el Manuel Pérez
El chef, de Simone Wroe
El cuento de la criada, de Margaret Atwood
El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon
El déu de les coses petites, Arund Hati Roy
El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead
El guepard, de Llorenç Villalonga
El noi del Maravilles, de Lluis Llach
El otro, de Miguel deUnamuno
El Perfume, de Patrick Süskind
El Plays volum 2, de Mark Ravenhill
El que pensen els altres, de Clara Queralt
El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet
El tigre blanc, Aravind Adiga
Ens veurem allà dalt, de Pierre Lemaitre
Escriu-me aviat, de Lluís Aragonès i Joana-Alba Cercós
Haru, de Flavia Company
Jugar con fuego, de Henning Mankell
L 'Amor et farà inmortal, de Ramón Gener
La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca
La catedral del mar,  Ildefonso Falcones
La mujer loca, de Juan José Millás
La nena dels pardals, de @latresca i @teatrealdetall
La netedat, de Sebastià Alzamora
La novel·la de Sant Jordi, de Màrius Serra
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
La sang de les promeses, de Wajdi Mouawad
Larajedon e misterio de los elefantes, de @sergiomedialdeabcn
L'hora de despertar-nos junts, de Kirmen Uribe
Libro de Nanas, il·lustrat per Noemí
M’estimes i em times, de Júlia bertran
Mare de llet i mel, de Najat El Hacmi
Mas vale lola que mal acompañada, de @lola.vendetta 
Mil soles espléndidos, de Khaled Hosseini
Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda
No sabes lo que me cuesta escribir esto, d’Olívia Rueda
Nosaltres dos, de Xavier Bosch
Oceano mare, d'Alessandro Barico
Origen, de Dan Brown
Pan de limón con semillas de amapola, de Cristina Campos
Permagel, d’Eva Baltassar
Primero de poeta, de Patricia Benito
Prohibido nacer, de Trevor Noah
Quiéreme Siempre, de Núria Gago
Romancero gitano, de Federico García Lorca
Rosalie Blum, de Camille Jourdy
T'ho donaré tot, de Sílvia Tarragó
Tierra de campos, de David Trueba
Trajecte Final, de Manuel de Pedrolo
Ulisses, de James Joyce
Un país petit, d'en Gaël Faye
Un tramvia anomenat design, de Tennessee Williams i traduït per Joan Sallent
Viatges i flors, de Mercè Rodoreda


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies. 
Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també l…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…