Passa al contingut principal

Quan menjar una truita és tot un art

Els passats 18 i 19 de febrer vam organitzar, a la Biblioteca de Catalunya, assajos oberts d'Una Giornata Particolare, de la mà de l'AsSocPerla. Anna Folch ens ha fet arribar aquest text en què ens explica com va viure aquesta Giornata. 



El dijous dia 19 vaig assistir a l’assaig d’Una jornada particular. En arribar al pati de la Biblioteca em va sorprendre la cua de persones que hi havia. Anem bé, em vaig dir, La Perla s’ho val.
       
L’Oriol Broggi ens va donar la benvinguda i va agrair l’assistència. Ens va avançar que el que veuríem estava embastat, ni el so, ni la decoració, ni els llums... estaven definits. Tant li fa, vaig pensar, jo el que volia veure era la feina; com es cou una obra de teatre; quines passes es fan; com es diuen les coses; quina relació s’estableix entre el director, els actors; com es té cura del llenguatge, del gest, de la mirada... I he de dir que tot hi va ser i amb escreix!
           
Com vaig gaudir! Quina precisió la de l’Oriol en cada moment, com l’ull d’Horus que tot ho veu per establir l’ordre perfecte. Res no se li va escapar aquest home! I els actors? Quina meravella de sensibilitat, tendresa, de saber fer i estar. Vam gaudir de dues escenes. La primera, com es fa una truita a la francesa i es comparteix la vida menjant-la.Tot ben senzill, casolà, sense floritures, només el gest, la mirada, la paraula, l’emoció i les llàgrimes! Quines saviesa la d’aquests dos actors, la Segura i el Derqui (no cal nomenar-los pel seu nom, ja sabem qui són). Quanta emoció que em van transmetre. La carn em va tremolar, la gola se’m va nuar i les llàgrimes em van relliscar cara avall.

Després va venir la segona escena, magnífica, també, però jo m’havia quedat encallada amb la dignitat de la truita.
            

Gràcies amics i companys de Sóc Perla. Ara només em cal tornar a repetir d’aquí quinze dies. Espero amb delit aquesta jornada tan particular.

Anna Folch Bartrolí

Sòcia núm. 45    

Fotografia de Pili Redondo

Fotografia de Neus Riba - Teatre Barcelona

Fotografia de Neus Riba - Teatre Barcelona

Comentaris

  1. Com sempre, Anna, l'has clavat! TOTHOM en té ganes d'aquest espectacle. No sé si en són conscients els de La Perla que estan fent una cosa gran i que serà la BOMBA....!!!!! Felicitats Cia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi