Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Tot assajant L'Orfe del Clan dels Zhao


Esperant al vestíbul del Romea per entrar, tots compartim aquella sensació de sentir-nos privilegiats; aquelles pessigolles a la panxa que produeix la impaciència per veure, millor dit, per viure uns instants del procés de creació d’una perla i moltíssima curiositat. 
Entrem al Romea a poc a poc, mirant tots els racons per tal de situar-nos, d’identificar cada element d’aquesta nova proposta escenogràfica que ens planteja la companyia. La transformació del teatre ha estat total, tant, que algunes persones no acaben de saber on són – al meu darrere unes dones pregunten si aquella és “l’altra sala del Romea, la petita”. 

Alguns de nosaltres hem estat abans a altres assajos oberts i tots els qui som allà coneixem la Perla 29 i en som espectadors fidels així que els nervis i la curiositat que sentim van acompanyats també d’un sentiment de familiaritat i de saber que som “a casa” que ho fa tot més fàcil per tothom, actors i públic.

Només fa dos dies que els actors i la resta de l’equip assagen al Romea, fins ara ho feien en un racó petit a la nau de la Biblioteca de Catalunya, darrere les graderies del públic de Translations. A banda de resoldre qüestions més tècniques com alguns problemes de so i il•luminació, de vestuari i perruqueria o les entrades i sortides, aquests assajos són especialment importants per acabar de perfilar com els actors han d’interactuar amb el públic; especialment amb una disposició de sala com aquesta, amb el públic envoltant un escenari a quatre bandes que rodeja els actors -  tal i com expressava Julio Manrique: “Estem rodejats. És bonic, però estem rodejats”. 

I un per un van sortint els actors: Pablo Derqui, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa, Julio Manrique i Lluís Marco.  Nosaltres observem amb atenció com treballen, com interactuen, com riuen i es fan bromes els uns als altres, com s’equivoquen i tornen a començar... en certa mesura, ens serveix per humanitzar l’actor. També escoltem amb atenció les cançons i la música de Joan Garriga que s’estrena amb La Perla 29 i que, amb l’ajuda del Marc Serra, dóna un toc de color a la solemnitat de l’obra. 

Han passat dues hores i ni ens n’hem adonat. Tenir l’oportunitat de veure un assaig i el procés de gestació d’un espectacle afegeix un matís diferent al nostre bagatge com a espectadors i canvia la perspectiva des de la qual valorarem l’obra. Ara caldrà esperar que arribi l’estrena per veure’n els fruits i el resultat final. A partir de dijous 27 de març al Teatre Romea. Jo ja tinc les meves entrades... 

Marta López
Sòcia #AsSocPerla

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…