Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Tot assajant L'Orfe del Clan dels Zhao


Esperant al vestíbul del Romea per entrar, tots compartim aquella sensació de sentir-nos privilegiats; aquelles pessigolles a la panxa que produeix la impaciència per veure, millor dit, per viure uns instants del procés de creació d’una perla i moltíssima curiositat. 
Entrem al Romea a poc a poc, mirant tots els racons per tal de situar-nos, d’identificar cada element d’aquesta nova proposta escenogràfica que ens planteja la companyia. La transformació del teatre ha estat total, tant, que algunes persones no acaben de saber on són – al meu darrere unes dones pregunten si aquella és “l’altra sala del Romea, la petita”. 

Alguns de nosaltres hem estat abans a altres assajos oberts i tots els qui som allà coneixem la Perla 29 i en som espectadors fidels així que els nervis i la curiositat que sentim van acompanyats també d’un sentiment de familiaritat i de saber que som “a casa” que ho fa tot més fàcil per tothom, actors i públic.

Només fa dos dies que els actors i la resta de l’equip assagen al Romea, fins ara ho feien en un racó petit a la nau de la Biblioteca de Catalunya, darrere les graderies del públic de Translations. A banda de resoldre qüestions més tècniques com alguns problemes de so i il•luminació, de vestuari i perruqueria o les entrades i sortides, aquests assajos són especialment importants per acabar de perfilar com els actors han d’interactuar amb el públic; especialment amb una disposició de sala com aquesta, amb el públic envoltant un escenari a quatre bandes que rodeja els actors -  tal i com expressava Julio Manrique: “Estem rodejats. És bonic, però estem rodejats”. 

I un per un van sortint els actors: Pablo Derqui, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa, Julio Manrique i Lluís Marco.  Nosaltres observem amb atenció com treballen, com interactuen, com riuen i es fan bromes els uns als altres, com s’equivoquen i tornen a començar... en certa mesura, ens serveix per humanitzar l’actor. També escoltem amb atenció les cançons i la música de Joan Garriga que s’estrena amb La Perla 29 i que, amb l’ajuda del Marc Serra, dóna un toc de color a la solemnitat de l’obra. 

Han passat dues hores i ni ens n’hem adonat. Tenir l’oportunitat de veure un assaig i el procés de gestació d’un espectacle afegeix un matís diferent al nostre bagatge com a espectadors i canvia la perspectiva des de la qual valorarem l’obra. Ara caldrà esperar que arribi l’estrena per veure’n els fruits i el resultat final. A partir de dijous 27 de març al Teatre Romea. Jo ja tinc les meves entrades... 

Marta López
Sòcia #AsSocPerla

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…