dilluns, 18 de febrer de 2013

Cançó de la vinguda de la tarda



Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.

La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.

Salvador Espriu

Miquel Porta, espectador de La Perla, ens ha enviat aquest poema en resposta a la "Cançó del matí encalmat" que vam enviar el divendres. 

Ens agrada aquesta correspondència!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada