Una a
una,
en els
meus ulls ordeno
les
vides conegudes.
Casa,
carena, barca,
ample
respir de l'aigua,
clara
rosa. Amb paraules
sempre
noves vestia
la
tarda ja nascuda.
La nua
tarda,
que de
la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu
Miquel Porta, espectador de La Perla, ens ha enviat aquest poema en resposta a la "Cançó del matí encalmat" que vam enviar el divendres.
Ens agrada aquesta correspondència!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada