Ves al contingut principal

Què vol dir això? / Andreu Alfaro


En un Cavall fort de fa molts anys que ha quedat per les prestatgeries de casa nostra, hem trobat aquests dies que hem viscut la mort de l'Andreu Alfaro, escultor valencià extraordinari, una explicació per a nens del que és l'art per a ell i ens ha fet tanta il·lusió retrobar-ho que també nosaltres ens hem sentit com nens i hem pensat que el nostre teatre voldríem que fos això. 

És curiós la quantitat de definicions boniques que hi ha sobre l'art. Us animem a respondre'ns amb altres reflexions, com la de Paul Klee, Picasso, etc...



















Què vol dir això? Vosaltres em fareu la mateixa pregunta de sempre: què vol dir això? Quan l’art copiava la realitat o contava una història, tot era fàcil. N’hi havia prou de dir: “quin pa més ben pintat”! o “aquest cavall sembla que estigui a punt de moure’s!”.

Més un dia, la realitat va començar a perdre el seu poder,perquè hi havia uns mitjans per a reporoduir-la molt més perfectes que la mà de l’home: les màquines fotogràfiques i del cinema van copiar la realitat quasi com si fos viva. ¿I què passava amb l’art? Els artistes començaren primerament a interpretar la realitat. Davant de l’obra de Picasso o Miró tu ja no pots comparar tal com feies amb el pa pintat o el cavall. Tu has de començar a participar en allò que l’artista et vol comunicar, perquè d’alguna manera, tots dos plegats, tu i ell esteu canviant la realitat.

Ara em preguntaràs una altra volta: “¿però, què vol dir el que tu fas?” bé, t’ho provaré d’explicar, encara que no m’agrada donar gaires explicacions en allò que té tan poca explicació com ara la música o la poesia.

En el nostre temps les fàbriques produeixen materials estandaritzats i les construccions amb aquests materials han produït noves formes, per exemple els ponts penjats de ferro, a les grans ciutats, que són com una nova realitat. No són fets amb materials naturals com abans, són materials artificials fets per l’home, en el seu procés de transformar la naturalesa. Jo treballo amb aquests materials, que són els materials de la meva època.

Quan mireu una estructura meva, mireu-la com si miréssiu el mar, no li feu preguntes, mireu-la amb curiositat i després penseu simplement si us agrada o no. Darrera de qualsevol obra d’art modern hi ha sempre un home que té l’esperança d’un món millor, on tots nosaltres plegats serem lliures per a decidir el nostre futur.  Que és la nostra realitat avui. 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…