En un Cavall fort de fa molts anys que ha quedat per les prestatgeries de casa nostra, hem trobat aquests dies que hem viscut la mort de l'Andreu Alfaro, escultor valencià extraordinari, una explicació per a nens del que és l'art per a ell i ens ha fet tanta il·lusió retrobar-ho que també nosaltres ens hem sentit com nens i hem pensat que el nostre teatre voldríem que fos això.
És curiós la quantitat de definicions boniques que hi ha sobre l'art. Us animem a respondre'ns amb altres reflexions, com la de Paul Klee, Picasso, etc...
Què vol dir això? Vosaltres em fareu la mateixa pregunta de sempre: què vol
dir això? Quan l’art copiava la realitat o contava una història, tot
era fàcil. N’hi havia prou de dir: “quin pa més ben pintat”! o “aquest cavall
sembla que estigui a punt de moure’s!”.
Més un dia, la realitat va començar a perdre el seu
poder,perquè hi havia uns mitjans per a reporoduir-la molt més perfectes que la
mà de l’home: les màquines fotogràfiques i del cinema van copiar la realitat quasi
com si fos viva. ¿I què passava amb l’art? Els artistes començaren primerament
a interpretar la realitat. Davant de l’obra de Picasso o Miró tu ja no pots
comparar tal com feies amb el pa pintat o el cavall. Tu has de començar a
participar en allò que l’artista et vol comunicar, perquè d’alguna manera, tots
dos plegats, tu i ell esteu canviant la realitat.
Ara em preguntaràs una altra volta: “¿però, què vol dir el
que tu fas?” bé, t’ho provaré d’explicar, encara que no m’agrada donar gaires
explicacions en allò que té tan poca explicació com ara la música o la poesia.
En el nostre temps les fàbriques produeixen materials
estandaritzats i les construccions amb aquests materials han produït noves
formes, per exemple els ponts penjats de ferro, a les grans ciutats, que són
com una nova realitat. No són fets amb materials naturals com abans, són
materials artificials fets per l’home, en el seu procés de transformar la
naturalesa. Jo treballo amb aquests materials, que són els materials de la meva
època.
Quan mireu una estructura meva, mireu-la com si miréssiu el
mar, no li feu preguntes, mireu-la amb curiositat i després penseu simplement
si us agrada o no. Darrera de qualsevol obra d’art modern hi ha sempre un home
que té l’esperança d’un món millor, on tots nosaltres plegats serem lliures per
a decidir el nostre futur. Que és la
nostra realitat avui.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada