Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Fer fil-tiré, tota una experiència



Un dels brodats més distingits i valuosos que hi ha és el ‘fil-tiré’. Aquest consisteix a treballar sobre un tros de la mateixa roba desfilada, especialment lli, con si es fessin uns calats, i amb l’agulla enfilada amb fil de seda anar ordint, punt a punt, el brodat: s’agafen els mateixos fils de la tela, ara se n’ajunten uns, ara se separen, ara se’ls hi dóna una forma de fulla, després de flor... És una feina costosa, minuciosa, potser un xic pesada. Per fer-la bé cal tenir bons ulls i molta precisió en el treball, i els resultats són espectaculars.











Tot això em va venir al cap, ahir, quan gaudia de l’assaig de Translations. A l’obra hi ha una bona trama, ben ordida, espessa. Uns magnífics actors, potser a algun li cal encara un xic més de vocalització per entendre’l millor -és una peça teatral on la importància de la paraula és cabdal-; i un director Ferran Utzet que té la mirada afinada i la precisió justa per encarrilar bé la seva gent. No se li escapava res, treballava fi: ni un peu més endavant que un altre, ni un gest sobrer, ni un to imprecís, fins i tot el “dong”, tan simbòlic, en el moment de l’arribada de l’Imperi, va haver de ser repetit fins a ajustar-lo a la mesura de l’oïda de l’espectador d’ull viu. 











L’experiència de viure l’assaig, pam a pam, va ser molt gratificant i molt estimulant per poder valorar la feina tan exhaustiva que hi ha al darrera de la posada en escena final. Com a públic només gaudim del plaer que ens dóna el teatre.

Per tant, gràcies a la companyia La Perla, que ens va permetre delectar-nos, sense cap mena de restricció, amb la seva feina. I gràcies a la Junta de l’#AsSocPerla que, amb el seu bon fer, ens va oferir aquest oportunitat.

Ambdues van fer fil-tiré. 

Anna Folch Bartrolí 
Sòcia núm. 45  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…