Ves al contingut principal

Primeres notes sobre Cyrano

Cyrano de Bergerac és des de fa més de 25 anys un dels referents més intensos del teatre del nostre país.

Jo vaig anar a veure l’obra quan era un nen. La vaig veure dues o tres vegades i després vaig veure-la en vídeo a casa. La veia molt sovint, perquè la història m’agradava.

El muntatge, doncs, de Josep Maria Flotats és una de les raons que a mi em porten cap al teatre. I és un tresor que un pot portar de bon grat dins del cor.
Com és possible que no ens hi hàgim posat abans a fer-lo, altre vegada? Com és possible que haguem deixat passar 27 anys? Segurament la importància i l’empremta de Flotats ha estat massa forta. I ara que ens hem posat a assajar l’obra ho pensem molt. Per què haver esperat tant? És fantàstic assajar aquests grans textos. Per una companyia com La Perla 29, després de fer Incendis, no hi ha res millor que emprendre aquesta gran aventura, amb espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i una immensa dosi d’enginy brillant.
El personatge de Cyrano és tan important que a un l’arrossega des del principi.Cyrano és alt, fort, seductor, àgil, i intel·ligent. Líder, bo, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic –ofèn, però atrau-. És orgullós, i mai acceptaria vendre’s. És àgil amb l’espasa i amb el vers.Semblaria que no té cap defecte, i per tant és l’home perfecte, aquell a qui totes les dones seguirien sense  preguntar-se res. Cegament. Seria el seductor perfecte, si no fos pel seu gran defecte: un nas massa gran. Tota la seva vàlua queda tocada per aquest defecte físic que centra la seva persona.
La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és l’exemplificació dels defectes que cadascú de nosaltres té a dins. I és aleshores quan el problema del nas de Cyrano es va enquistant dins del seu esperit, i centra tota la seva existència.
Un cop dins del joc de l’amor Cyrano és la barreja perfecte entre home i dona. Un tiarro fort i extraordinari, que sap seduir realment a la dona que té al costat, amb la paraula, i amb l’actitud. No és com la majoria dels homes, sap parlar i escoltar.
El defecte de Cyrano el fa ser més brillant, però el fa patir desmesuradament. I quan troba a Cristià, jove i guapo, fabriquen una altra jugada intel·ligent que va teixint una trampa per als personatges. El joc tan shakespirià de fer teatre dins del teatre. De suplantar personalitats, arriba a l’espectador de forma clara: si interpretes a un altre creixes amb ell, i t’enredes en uns móns perillosos però preciosos.
L’obra de Cyrano és una meravella per aquest argument tan ben trenat. I també per la frescor del versos, i la manera d’arribar-te a l’ànima. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Els seus versos et fan tremolar. Et posen la pell de gallina dels del primer assaig.
En temps de crisis només s’accepten les obres que són “del tot tremendes”. Només aquelles que et fan vibrar el cos i l’ànima. Que rius mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra extraordinària. Una mica cursi, si es vol, però extraordinària.

Oriol Broggi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…