Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol
Jo hi vaig anar dimarts 29.05 i avui som dimarts 05.06 i encara no me'l puc treure del cap, ni Cyrano, ni l'Arquillué, que fa una interpretació brillant! La resta de la cia, també molt bé (amb alguna excepció). La posada en escena, sublim! La Biblioteca és, sens dubte, un marc incomparable per a aquesta obra. Jo no paro de recomanar-la a tothom! Broggi&La Perla Cia, moltes felicitats de nou! Som súper fans vostres! Fins aviat!
ResponEliminaVam venir ahir tot un grup a veure Cyrano. La majoria eren bons coneixedors de l'obra i TOTS vam sortir encantats! Jo també em quedo amb l'escens del balcó. La vaig trobar brutal! Voldria saber quines eren les músiques que van sonar. La majoria em sonen però no aconsegueixo trobar-les. Moltes gràcies!!
ResponEliminaJo hi vaig anar ahir dijous 7/06.
ResponEliminaEm va agradar, però vull fer una petita crítica... L'escena més important de l'obra, la del balcó amb el Cyrano recitant versos amagat quedava massa lluny de les gardes del públic. Es una escena central, i desde la meva localitat, núms. 1 i 3 (teòricament de les més bones) amb prou feines podíem sentir els versos i menys encara veure les expressions dels actors. Llàstima perquè el muntatge haugúes hagut de pensar a situar el balcó en una situació més centrada davanat la grada del públic.
Per la resta molt bé, un pel massa sobreactuada pel meu gust, i l'Arquillué, un fenòmen memoritzant i recitant un text en vers tant i tant llarg. Felicitats