Passa al contingut principal

Compte enrere!

A partir d'avui i fins que marxem de vacances us proposem un recorregut fotogràfic per la temporada de La Perla. A nosaltres ens ajudarà a fer balanç i a tancar el curs. Vosaltres ens podeu acompanyar i fer el tafaner... 

Per començar el recorregut una fotografia del viatge a Beirut. Va ser durant les festes de Nadal que vam decidir via sms que havíem d'anar a trepitjar terra libanesa! La història de la Nawal era massa intensa per no anar a conèixer de proper i en directe els espais on havia viscut. Beirut va ser un descobriment i amb 4 dies vam fer una immersió absoluta. Ens hauríem quedat uns dies més, això sí... però està clar que sense aquella sortida, Incendis, no hauria estat el mateix!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol