Ves al contingut principal

Final de temporada - Marxem de vacances!


Apreciats amics i espectadors,
 


S’ha acabat la nostra temporada de teatre. El nostre particular recorregut per la tristesa d’aquests dies, el nostre periple per la incertesa. En algun moment ens hem sentit estranyament contents de passar de puntetes pel costat de la realitat, una realitat cada cop més trista i ofegant. Ha estat un any molt intens per La Perla, perquè els muntatges que hem alçat han estat molt ben rebuts i ens han demanat concentració i energia. Tant Incendis com Cyrano han estat unes bones fites per la productora. Ens ha tocat treballar de valent i n’estem tots satisfets.
 


I malgrat això marxem de vacances amb el cor una mica encongit. Tenint la sensació estranya que algú ens roba i esberla els somnis. L’altre dia vaig anar a una Biblioteca pública i tot era fantàstic, però em vaig adonar que l’edifici estava pensat per tenir l’aire condicionat funcionant 24 hores. I això ara no pot ser perquè resulta massa car. Vaig pensar: quan de temps tardaran les bibliotecàries a desobeir el protocol i obrir les finestres perquè passi l’aire?
 


Quan de temps tardarem tots a obrir les finestres i donar peu al sentit comú? Ens cal reinventar antigues i noves finestres. Per fer que corri un necessari aire d’alegria i de ficció entre nosaltres. Ficció, fantasia necessària per viure els nostres dies grisos. Una societat sense cultura no és res, i la cultura necessita un munt de finestres per obrir i per deixar obertes, perquè gent com nosaltres, tots, puguem viure i respirar.
 


La nova temporada de La Perla 29 l’hem construït amb tots els recursos que tenim a l’abast. Creiem en el teatre de repertori i pensem que és interessant reposar les obres que encara no han estat esgotades, aquells muntatges que encara poden rebre espectadors. Ho hem fet sempre així i ara ho farem amb més força.
 


A la tardor, mentre Luces de bohemia torna a la Biblioteca durant dos mesos i mig, Incendis farà una gira per Catalunya, per una trentena de municipis (que encara resisteixen com valents). Al desembre hi ha canvi a la Biblioteca, i de Luces passem a un Natale in Casa Cupiello. De fet serà quasi com un muntatge nou perquè de 9 actors 6 seran nous. Boris Ruiz substituirà a Pep Cruz en el paper de Lucarié, el pare de família, interpretat a Itàlia pel mateix De Filippo. Al desembre Incendis torna al Teatre Romea. I, també durant el mes de desembre, Cyrano de Bergerac desembarcarà a Madrid, en castellà, al CDN, al Teatre Valle Inclán. Al gener l’espectacle farà una gira per Catalunya i tornarà a la Biblioteca durant el mes de març i abril.
 


Molts altres projectes estan ara bullint als nostres caps, esperant saber si podran tenir vida o no. De moment hem de ser prudents i treballar el dia a dia. Treballar fort. No deixar-nos impressionar. Aconseguir sobreviure. I intentar, amb el temps que faci falta, fer els nous projectes que tenim al cap: una faula xinesa (com un antic Shakespeare), una aproximació al món de Fellini, un nou taller de La Perla 29, amb postgraduats en interpretació, La Revistilla, adequar un bon espai per treballar, per prendre un cafè o una cervesa, fer arribar la música a la Biblioteca, el Festival Shakespeare...
 


De moment marxem de vacances. Al setembre tornarem a ser aquí i continuarem lluitant per aportar històries noves, alegria i algunes finestres que des del teatre  obrirem per a tots vosaltres.
 


Dir-vos també que tot el sector cultural ens estem mobilitzant per aconseguir que  el govern reconsideri l’increment de l’IVA, que serà nefast pels productors i pels espectadors. De moment, a partir del 5 de setembre, ens veurem obligats a incrementar els preus de les entrades. Si us ve de gust veure Luces de bohemia, penseu que fins el 5 de setembre els preus seran els de sempre. Les entrades ja són a la venda.
 


Bon estiu a tothom i us esperem a la propera temporada!

Una abraçada i fins aviat,

 Oriol Broggi


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…