Ves al contingut principal

Activitats de La Perla 29


Voldríem fer moltes coses. No parar mai. Utilitzar els espais útils sense parar: esgotar-los i esgotar-nos, fins que haguéssim esgotat tots els recursos. És cert que no podem. I els pocs recursos que hi ha a l’abast escanyen i esgoten. Tota la resta és exclusivament fruit del propi múscul i de la pròpia energia. I us prometo que fem el possible per donar el màxim de nosaltres mateixos.
 D'altre banda, les nostres obres de teatre, necessiten el seu temps, el seu espai, per estar ben cuidades, ben tractades. 

Perquè allò que fem pugui continuar sent allò que hem fet fins ara. Es tracta d'inventar, d'encaixar, de trobar els mecanismes per fer el màxim i aconseguir tot allò que ens proposem. Aquesta tardor, amb la col·laboració d'amics i coneguts, us presentem les nostres activitats, que volen ser paral·leles a la programació del nostre teatre. Crec que lograrem sortir-nos-en. Sens dubte. Perquè com va dir en el seu moment Pi de la Serra, "cultura" rima bé amb moltes coses... literatura, escultura, amargura, dictadura.. 

Oriol Broggi 
 





ACTIVITATS PARAL·LELES

Diumenge 11 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots (10€)

Dilluns 12 de novembre a les 20.30h
Mata’m, lectura dramatitzada dirigida i escrita per Manel Dueso amb Pere Arquillué, Àurea Màrquez, Oriol Genís i Carlota Olicina*

Diumenge 18 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots  (10€)

Dilluns 19 de novembre a les 19h
La cultura no va al paradís, xerrada amb Josep Ramoneda*



INFORMACIÓ PRÀCTICA

* Activitats gratuïtes.

Per reservar plaça a qualsevol de les activitats cal trucar al 93 217 17 70 o bé escriure a info@laperla29.cat. Aforament limitat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…