Ves al contingut principal

Activitats de La Perla 29


Voldríem fer moltes coses. No parar mai. Utilitzar els espais útils sense parar: esgotar-los i esgotar-nos, fins que haguéssim esgotat tots els recursos. És cert que no podem. I els pocs recursos que hi ha a l’abast escanyen i esgoten. Tota la resta és exclusivament fruit del propi múscul i de la pròpia energia. I us prometo que fem el possible per donar el màxim de nosaltres mateixos.
 D'altre banda, les nostres obres de teatre, necessiten el seu temps, el seu espai, per estar ben cuidades, ben tractades. 

Perquè allò que fem pugui continuar sent allò que hem fet fins ara. Es tracta d'inventar, d'encaixar, de trobar els mecanismes per fer el màxim i aconseguir tot allò que ens proposem. Aquesta tardor, amb la col·laboració d'amics i coneguts, us presentem les nostres activitats, que volen ser paral·leles a la programació del nostre teatre. Crec que lograrem sortir-nos-en. Sens dubte. Perquè com va dir en el seu moment Pi de la Serra, "cultura" rima bé amb moltes coses... literatura, escultura, amargura, dictadura.. 

Oriol Broggi 
 





ACTIVITATS PARAL·LELES

Diumenge 11 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots (10€)

Dilluns 12 de novembre a les 20.30h
Mata’m, lectura dramatitzada dirigida i escrita per Manel Dueso amb Pere Arquillué, Àurea Màrquez, Oriol Genís i Carlota Olicina*

Diumenge 18 de novembre a les 21.30h
La idea d’Europa, de George Steiner, amb Inútils Mots  (10€)

Dilluns 19 de novembre a les 19h
La cultura no va al paradís, xerrada amb Josep Ramoneda*



INFORMACIÓ PRÀCTICA

* Activitats gratuïtes.

Per reservar plaça a qualsevol de les activitats cal trucar al 93 217 17 70 o bé escriure a info@laperla29.cat. Aforament limitat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…