Passa al contingut principal

Reblar el clau

(Reflexions després de llegir: Qui més hi ha a 28 i mig?)

Amiga Mercè,

He llegit amb gran interès la teva anàlisi calderiana de l’obra 28 i mig. Quin encert! Jo no li vaig saber veure, però llegint-te, m’hi has fet pensar i hi estic força d’acord,  però no en tot,  ja que 28 i mig està molt mediatitzada per la cultura italiana, sinó a què ve “El viatge a Itàlia” del gran malabarista de Burjassot en veu del plorat Ovidi Montllor? Algú, intel·ligent per cert i sàvia ja que em sembla que va ser una poetessa, no dic noms per por d’equivocar-me, va dir que no som el que mengem, sinó el que llegim! I l’Oriol Broggi, en Jeroni Rubió, i tot l’equip de La Perla així ens ho demostren en aquesta obra. Com també ho deuen fer molts espectadors i tu i jo, ara, en aquests escrits.

         













A part del que dius, i de tot el que es viu en veure l’obra, jo hi vaig trobar l’Ítalo Calvino, aquell gran escriptor que ens va proposar de viure a dalt d’un arbre per tal de mirar-nos la vida d’una altra manera. I això, per a mi, és el que fa la gent de La Perla amb aquesta obra, ens ofereix una altra manera de fer, de veure i de viure el teatre. 28 i mig, pot agradar més o menys, però no deixarà a ningú indiferent i crec que és un moment clau en la vida d’aquesta companyia. Els que ens considerem “Perla” – que no perles – hem anat incorporant a la nostra cultura teatral: la sorra, la música, els cants, els canvis de personatges, que un globus d’IKEA sigui la lluna i que Hamlet fumi assegut en un banc... Però ara, amiga meva, és tota una altra cosa, ara és un acte de creació pròpia que no té camí de retorn, per tant que esmolin bé les eines perquè el nivell d’exigència, ells ho han volgut així, serà molt alt.

Per acabar només em queda felicitar a tota la “troupe 29” pel seu gran fer i agrair-los el plaer que ens proporcionen. I a tu, demanar-te perdó perquè et robo el teu final de carta i me’l faig meu: “Tornaré a veure 28 i mig perquè sospito que encara no he vist tot el que hi ha a dins”.

Anna Folch Bartroli

Espectadora i sòcia de l'#AsSocPerla 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi