Ves al contingut principal

ESPRIU!





Arrel de la primera trobada amb els interessats en l'Associació d'espectadors de La Perla 29, AsSocPerla, va sorgir aquesta proposta sobre la figura de Salvador Espriu. 


El que el passat mes de març va ser un recital improvisat i sobtat avui esdevé un espectacle de petit format per a tots aquells que vugluin revisar o sentir per primera vegada els versos del poeta. 



Una proposta dirigida per Oriol Broggi i interpretada per Clara Segura, Màrcia Cisteró i el mateix Broggi. Amb acompanyament de Marc Serra. 

Aquest espectacle farà gira, quan sapiguem per on passarà us informarem!




* * *


Un espectacle per a tres veus, i una guitarra.

A mig camí entre la lectura i la dramatització.

Catalunya vista pel poeta. La creació d’un mite, quasi tràgic, des de Sinera fins arribar a les fonts gregues. La creació d’un univers propi. A falta de tenir-lo, Espriu sent la necessitat de crear-lo. És això el que el diferencia, per a mi, d’altres escriptors catalans. Que detecta aquesta necessitat i s’hi posa, i en fa un univers. Aprofitant personatges del món dels seus estius, i elevant-los a la categoria de personatges de Catalunya. Agafa Arenys que és el seu poble d’estiueig i l’eleva a un lloc mític, que pot ser qualsevol. En fa un univers català, que ha de servir per fer un punt des d’on puguem entendre’ns millor.

Oriol Broggi






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…