Ves al contingut principal

#AsSocPerla / tercera trobada


LLOC: seu de laperla29, Torrent d’en Vidalet 21, Barcelona
DATA: 25 de març de 2013, de les  17h a les 19.30h
ASSISTENTS: (laperla29) Bet Orfila i Anna Madueño (espectadors) Lara Alonso, Montserrat Castillo, Eulàlia Comas, Imma Díaz, Gemma Marcó, Miquel Mochales, Òscar Montserrat, Dulce Núñez, Lali Palau, Toni Trallero, Francesc Vila.














El nom
Es planteja si el nom hauria de ser “Associació d’Espectadors de la perla29” o bé “Associació d’Amics de laperla29”, o bé si caldria incloure tots dos termes, amics i espectadors. S’opta per utilitzar només un dels dos termes, i acabar-ho de decidir a la següent reunió que es convoqui.
Hi ha consens pel que fa a l’acrònim: AsSocPerla.

Els estatuts
A partir d’una fórmula estàndard d’estatuts per a associacions, de la Generalitat de Catalunya, es repassen, un per un, els articles i s’hi introdueixen esmenes o especificacions.
Tot i que es pot consultar la proposta d’estatuts que es tramet juntament amb l’acta, es ressenyen els canvis més rellevants o que han comportat més debat:

Del capítol I, es redacten de nou i es consensuen els objectius de l’associació, i els tipus d’activitats que durà a terme, a partir dels documents de les reunions prèvies. Totes dues qüestions susciten força debat, i finalment es consensuen redactats prou genèrics com per incloure totes les inquietuds, previsions, etc.

Al capítol 2, art. 5., es modifica el límit d’edat, de 18 a 16 anys, per promoure la vinculació de l’associació amb els més joves

Al capítol 3, de l’assemblea general, es fan esmenes quan al suport en què es difondran les actes, les convocatòries i ka informació en general (per incloure el web i el correu electrònic)

El capítol 4, sobre la junta directiva, es manté sense especificar el nombre de vocalies (cosa que s’haurà de fer constar a l’acta de registre de l’entitat), i es decideix que es renovi cada 4 anys, tot establint un mínim de 2 reunions per any

Quant a les comissions i grups de treball, s’estableix que es reuniran periòdicament (en comptes de mensualment)

Pel que fa a les signatures necessàries per a pagaments, s’opta perquè calgui només una signatura indistintament (del tresorer o del president)

Respecte a la dissolució, s’acorda que els fons restants es destinin s entitats o projectes amb què l’associació comparteixi objectius
Per part de laperla29, Bet Orfila reitera que laperla29 té una assessoria, que es pot fer càrrec de la secretaria tècnica i l’assessorament per qüestions fiscals. La proposta és molt benvinguda.

Acabat el repàs dels estatuts, s’obre un debat sobre si seria convenient o no establir una quota d’inscripció a l’Associació, independent de la quota anual que es decideixi establir. S’acorda, com que no hi ha una posició comuna, portar la qüestió a la reunió següent.

Nova reunió i ordre del dia
S’acorda convocar als espectadors més actius de l’associació –el ‘nucli dur’- a una nova reunió a la Biblioteca de Catalunya, el dilluns dia 15 d’abril de 2013, a les 19h, amb el següent ordre del dia:

  • acord sobre el nom de l’associació
  • revisió de la proposta d'estatuts
  • presentació de candidatures/disponibilitat per formar part de la Junta Directiva
  • establiment o no d'una quota d'inscripció a l'Associació
  • altres qüestions: formulari, activitats en agenda...

S’estableix, també, com a data límit per fer aportacions als estatuts i enviar propostes de candidatures a la junta directiva, el divendres dia 12 d’abril de 2012. S’ha de fer arribar a l’adreça assocperla29@gmail.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…