Passa al contingut principal

La càndida adolescència


(Una reflexió en iniciar la tardor i començar una nova temporada teatral)

             Fa anys un amic molt compromès amb el teatre, no en va era nét d’en Pous i Pagès, em va recomanar: “Acosta’t a la Cooperativa de la Lleialtat de Gràcia que hi ha una companyia de la qual en sentirem a parlar”. Ho vaig fer i hi vaig veure Camí de nit, el cos se’m va omplir de papallones. A partir d’aquella obra em vaig tornar una fidel seguidora del Teatre Lliure. Al cap d’un temps es va fundar l’Associació d’Espectadors i jo a primera fila. L’Associació tenia tots els trets que l’escriptora Isak Dinesen definia com La càndida adolescència: alegria, imaginació, il·lusió, empenta i un cert toc de bogeria. Però el temps passa i tot canvia. I l’Associació també ho va fer, no qüestiono la transformació, simplement crec que va perdre part dels estímuls de la Dinesen, i a mi em va deixar d’interessar. Em vaig mantenir fidel, però, al teatre, sempre vaig ser i sóc Lliure.

            Ara fa un temps em va arribar una segona recomanació: “Tu, a la Biblioteca de Catalunya,- a mi aquesta paraula, biblioteca, em fa tremolar la carn -  hi ha una companyia amb nom de joia que se li ha de seguir la pista.” Hi ho vaig fer. Només entrar en aquella sala gòtica, espai bell i nu, trepitjar aquella sorra que em lligava a la terra i gaudir d’aquells actors, el cos se’m va tornar a omplir de papallones. I obra a obra m’estic fent un collaret de Perles.

            I ara ha arribat l’hora de lligar amors i interessos i després d’un temps de gestació s’ha donat a llum l’Associació d’Espectadors de la Perla29, i jo també vull ser a primera fila. Celebrem aquest naixement, donem-li ales, mimem i agombolem aquesta bella criatura perquè creixi, maduri i es faci gran, però procurem que no perdi mai la càndia adolescència.
Anna Folch i Bartrolí
Espectadora i sòcia de laperla29

Comentaris

  1. Imma26 de setembre del 2013, a les 1:50

    Moltes gràcies pel teu emotiu escrit (mira.... m'has emocionat!!!!)
    Imma
    Espectadora i sòcia de laPerla29

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...
4 comentaris
Més informació

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...
3 comentaris
Més informació

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...
1 comentari
Més informació