Ves al contingut principal

Tirano Banderas, de Valle-Inclán / Teatro Español

Text de presentació de Tirano Banderas de Valle-Inclán, l'espectacle que l'Oriol estrena el proper 10 d'octubre al Teatro Español de Madrid. 


Leí en un texto que nos dejó Emilio Echevarria el primer día de ensayos: “Una función importante del intelectual es velar, ser la conciencia crítica de un gobierno, de un pueblo inclusive mediante su única posesión y su única fuerza: la palabra. Valle-Inclán como Unamuno, aunque de modo menos austero y profético… cuanto más maduro más rebelde se hace…. y apunta sistemáticamente contra todos….” (Arturo Souto) Ese primer día, yo había dicho a los actores,  que una forma de acercarnos a Valle, a Tirano, era no queriendo saber demasiado, porque si no, su fuerza nos iba a tumbar. Son demasiado grandes a veces las figuras, los autores, sus historias. Querer abarcar todo es difícil, y hay que procurar no morir en el intento. Creo que vamos a estar de acuerdo al decir que el oficio de la gente de teatro es jugar con los ritmos, las palabras, las personas encima de un escenario, y desde ahí incidir en las emociones, el conocimiento, y las pasiones humanas. Más o menos. Y yo pienso que el excesivo conocimiento a veces entorpece, a veces no ayuda. Pero vino Emilio con un libro y con mirada sabia, de actor con experiencia, y me dijo, “lee esto, chico”. Lo hice. Con la edad uno aprenderá a estar en un sitio intermedio. Espero.

Explico esta historia para dar un punto de partida a nuestros amables y queridos espectadores: Esta compañía de actores heterogenia, trabajadora, venida de quien sabe dónde, alegres tutilimundis; y todos los colaboradores, ayudantes, adaptador, diseñadores y… todos, hemos procurado hurgar dentro de la novela con ojos de lector predispuesto, pero no excesivamente entendido.  Buscando el juego que permita disfrutar del teatro llegaremos al máximo de sus secretos, al máximo de sus puertas abiertas, de sus preguntas, de las ausentes respuestas del texto. Acercarnos a Valle con respeto, pero sin demasiados complejos. Cuando tienes demasiada consciencia de lo que tienes entre manos, puede peligrar la tranquilidad para montar la una obra. Y hay que confiar en la habilidad tremenda de Valle para prender chispas en la cabeza y en los corazones de sus espectadores, para hacer saltar cerrojos y disparar la curiosidad inteligente. Para hacernos más inteligentes, i quizás más felices.

Y ahí estamos. Delante del precipicio. Buscando la fórmula para explicar-nos a todos con los espejos de la otra orilla.


Oriol Broggi

Trobareu +info a www.teatroespanol.es

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…