Passa al contingut principal

Tirano Banderas, de Valle-Inclán / Teatro Español

Text de presentació de Tirano Banderas de Valle-Inclán, l'espectacle que l'Oriol estrena el proper 10 d'octubre al Teatro Español de Madrid. 


Leí en un texto que nos dejó Emilio Echevarria el primer día de ensayos: “Una función importante del intelectual es velar, ser la conciencia crítica de un gobierno, de un pueblo inclusive mediante su única posesión y su única fuerza: la palabra. Valle-Inclán como Unamuno, aunque de modo menos austero y profético… cuanto más maduro más rebelde se hace…. y apunta sistemáticamente contra todos….” (Arturo Souto) Ese primer día, yo había dicho a los actores,  que una forma de acercarnos a Valle, a Tirano, era no queriendo saber demasiado, porque si no, su fuerza nos iba a tumbar. Son demasiado grandes a veces las figuras, los autores, sus historias. Querer abarcar todo es difícil, y hay que procurar no morir en el intento. Creo que vamos a estar de acuerdo al decir que el oficio de la gente de teatro es jugar con los ritmos, las palabras, las personas encima de un escenario, y desde ahí incidir en las emociones, el conocimiento, y las pasiones humanas. Más o menos. Y yo pienso que el excesivo conocimiento a veces entorpece, a veces no ayuda. Pero vino Emilio con un libro y con mirada sabia, de actor con experiencia, y me dijo, “lee esto, chico”. Lo hice. Con la edad uno aprenderá a estar en un sitio intermedio. Espero.

Explico esta historia para dar un punto de partida a nuestros amables y queridos espectadores: Esta compañía de actores heterogenia, trabajadora, venida de quien sabe dónde, alegres tutilimundis; y todos los colaboradores, ayudantes, adaptador, diseñadores y… todos, hemos procurado hurgar dentro de la novela con ojos de lector predispuesto, pero no excesivamente entendido.  Buscando el juego que permita disfrutar del teatro llegaremos al máximo de sus secretos, al máximo de sus puertas abiertas, de sus preguntas, de las ausentes respuestas del texto. Acercarnos a Valle con respeto, pero sin demasiados complejos. Cuando tienes demasiada consciencia de lo que tienes entre manos, puede peligrar la tranquilidad para montar la una obra. Y hay que confiar en la habilidad tremenda de Valle para prender chispas en la cabeza y en los corazones de sus espectadores, para hacer saltar cerrojos y disparar la curiosidad inteligente. Para hacernos más inteligentes, i quizás más felices.

Y ahí estamos. Delante del precipicio. Buscando la fórmula para explicar-nos a todos con los espejos de la otra orilla.


Oriol Broggi

Trobareu +info a www.teatroespanol.es

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...