Ves al contingut principal

Les vostres crítiques (II)

Aquí la segona entrega de crítiques d’”Incendis” en 140 caràcters...  Alguns tenen més de 140 caràcters, però valien massa la pena per no posar-los!


Brutalment bella, tràgicament poètica... Feia anys que no veia una obra que m'agradés tantíssim. Clavada a la butaca tres hores que es van passar en un no res: fa tres dies que la vaig veure i encara la tinc present al cap com si encara no hagués sortit del teatre. Magnífica interpretació i sublim posada en escena. Hi tornaré per gaudir plenament de tot això sense estar pendent de l'argument. Una meravella que em va deixar sense paraules.

Ahir vaig ser al Romea i tots els meus problemes es van esmicolar davant l'horror que prenia vida damunt l'escenari. Meravellosa, sublim!! No esperava que pogués colpir-me fins a aquest punt. És impossible quedar-se indiferent davant la magnitud i la interpretació d'aquesta història i resistir-se a que t'arribi és una tasca perduda. FELICITATS!!

No hi ha prou paraules per descriure #incendisde @cia_laperla29 @Teatre_Romea, menció especial per totes les interpretacions, un plaer!!

Ressaca emocional amb Incendis al @Teatre_Romea . Fantàstic! Felicitats a tots!!! @cia_laperla29 un gustasso!!!

@cia_laperla29 un escenari només amb una taula i el terra de sorra, es converteix en diferents imatges imaginaries reals... Impressionant!

Brutal Incendis @cia_laperla29. Sense paraules..Moltes gràcies Broggi, Manrique i Segura. Gràcies x recordar-nos... bit.ly/wnRv9x

Brutal Incendis @cia_laperla29. Sense paraules..Moltes gràcies Broggi, Manrique i Segura. Gràcies x recordar-nos com n'és de gran el teatre!

Tornant a casa després d' #incendisromea, trista i feliç. Em fan mal els ulls i les mans. Llàgrimes i aplaudiments. Genial @cia_laperla29!

Magnífica interpretació de @clara_segura i Julio Manrique a #Incendis. Un fort aplaudiment per la @cia_laperla29!!! @Teatre_Romea

BRUTAL #Incendis al @Teatre_Romea!! Fans absoluts d'en Manrique, la Segura i en Broggi! @cia_laperla29 1treball precís i preciós!

Comentaris

  1. Fascinant el que ens vareu fer sentir ahir al vespre amb Incendis. L'art obra els camps semàntics i l'excel·lència els reafirma. Una ovació a la creació teatral. Un regal. Gràcies tots. Us estimo !

    ResponElimina
  2. Aquí us deixo l'enllaç de la meva crítica: http://allegir.wordpress.com/2012/03/10/incendis-al-romea/

    Simplement BRUTAL!

    ResponElimina
  3. Com aquelles velles nits del Lliure! Quan encara vivia el Fabia i sabies, al sortir, que el verí del teatre "de veritat" t'havia enverinat per sempre.....despres del Hamlet i l'Electra, se segur que el Manrique i la meravellosa Segura son garantia de que tornará a apareixer, com deia Lorca, el veritable "duende". Gracies per una feina tan honesta!!!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…