Passa al contingut principal

Les vostres crítiques (III)

Tercera entrega. Cada setmana costa escollir només deu, seguiu així!




Ana Torres Gonzalez
‎"Incendis" és una veritable perla. Excel·lent text que ens arriba d'una brillant traducció de Cristina Genebat i d'un equip artístic que et commou des d'un bon principi. Entrar en l'univers de la Nawal et sacseja emocionalment. D'una forma extremadament poètica s'exposen els horrors d'una guerra i sentiments com l'amor incondicional d'una mare. És una obra que no us podeu perdre. Espectadors: si encara no teniu entrada ja feu tard!

Katrin Santacana
Després d'haver vist l'obra, destacaria la magistral interpretacio de la Clara Segura, i també de la Màrcia Cisteró!

Aitana Muñoz
Opino exactament igual que en Roger. La primera part és espectacular, la interpretació de tots i cadascun dels actors, una Clara Segura brillant. Qui no hi hagi anat encara, que faci el possible per poder-la gaudir!

@rogermpuig
El veredicte és clar: Culpables. Per fer l'obra més gran que recordo haver vist. @Teatre_Romea @cia_laperla29 #IncendisRomea.

@Buenafuente
La obra "Incendis" (Romea de Barcelona), es el mejor teatro que he visto en muchos años. Imprescindible. Clara Segura y Julio Manrique brutales.

@roser_de
#IncendisRomea corprenedor. Et pren el cor i te l'estreny fort, fort, em temo, per dies. No és teatre, és un miracle. @cia_laperla29

@soniamiret
Entreacte d'#incendis brutal..! @cia_laperla29 @Teatre_Romea @clara_segura.

@soniamiret
@Teatre_Romea @cia_laperla29 no tinc paraules m'heu tocat la fibra..! Brillant @clara_segura felicitats a tots! Que no s'acabi mai el teatre!

@mmiraf
A #IncendisRomea el silenci es pot tocar. Crec que encara sento la intensitat que hi havia ahir al teatre. No us la perdeu.

@cugatmataro
El muntatge és fort, molt musculat. Oriol Broggi és el Guardiola del teatre nostre de cada dia. Per concepte, més pel com que pel què.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...
4 comentaris
Més informació

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...
3 comentaris
Més informació

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...
1 comentari
Més informació