Ves al contingut principal

Les vostres crítiques (III)

Tercera entrega. Cada setmana costa escollir només deu, seguiu així!




Ana Torres Gonzalez
‎"Incendis" és una veritable perla. Excel·lent text que ens arriba d'una brillant traducció de Cristina Genebat i d'un equip artístic que et commou des d'un bon principi. Entrar en l'univers de la Nawal et sacseja emocionalment. D'una forma extremadament poètica s'exposen els horrors d'una guerra i sentiments com l'amor incondicional d'una mare. És una obra que no us podeu perdre. Espectadors: si encara no teniu entrada ja feu tard!

Katrin Santacana
Després d'haver vist l'obra, destacaria la magistral interpretacio de la Clara Segura, i també de la Màrcia Cisteró!

Aitana Muñoz
Opino exactament igual que en Roger. La primera part és espectacular, la interpretació de tots i cadascun dels actors, una Clara Segura brillant. Qui no hi hagi anat encara, que faci el possible per poder-la gaudir!

@rogermpuig
El veredicte és clar: Culpables. Per fer l'obra més gran que recordo haver vist. @Teatre_Romea @cia_laperla29 #IncendisRomea.

@Buenafuente
La obra "Incendis" (Romea de Barcelona), es el mejor teatro que he visto en muchos años. Imprescindible. Clara Segura y Julio Manrique brutales.

@roser_de
#IncendisRomea corprenedor. Et pren el cor i te l'estreny fort, fort, em temo, per dies. No és teatre, és un miracle. @cia_laperla29

@soniamiret
Entreacte d'#incendis brutal..! @cia_laperla29 @Teatre_Romea @clara_segura.

@soniamiret
@Teatre_Romea @cia_laperla29 no tinc paraules m'heu tocat la fibra..! Brillant @clara_segura felicitats a tots! Que no s'acabi mai el teatre!

@mmiraf
A #IncendisRomea el silenci es pot tocar. Crec que encara sento la intensitat que hi havia ahir al teatre. No us la perdeu.

@cugatmataro
El muntatge és fort, molt musculat. Oriol Broggi és el Guardiola del teatre nostre de cada dia. Per concepte, més pel com que pel què.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un grup d'alumnes i professores de l'escola Aula van venir a veure Boscos, amb treball previ i posterior a classe al voltant de l'espectacle i l'autor. A partir d'aquí, una alumna ha escrit un poema, amb estructura sextina, amb frases de l'obra. Us deixem amb aquesta peça, i esperem que us agradi tant com a nosaltres:

Boscos

Sóc el record que desperta la vida,
un llamp caigut que retorna del somni
i maleeixo la meva existència.
El meu cor batega sota les ombres,
vull tornar a encendre el llum per trobar l'ànima
i treure el meu infant de les tenebres.

Sóc la pluja i el foc de les tenebres.
Beure l'aigua de la pena és la vida
que corromp i fa explotar la meva ànima.
L'aigua que crema inundant el meu somni
m'evoca en un pou ofuscat per ombres.
Hi ha matins que no voldria existència!

Sóc el pas dels anys i de l'existència.
Llenço el cor d'ortigues a les tenebres
i s'evaporen amb la nit les ombres.
Mentre compto i veig com passa la vida,
fent memòria d'…

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…

Dins els Boscos de Mouawad

Boscos és el text de la tetralogia "La sang de les promeses" que faltava per estrenar a Barcelona. És una de les obres més impressionants i complexes de Wajdi Mouawad, que comprèn el recorregut de vuit generacions i gairebé dos segles d'història. Us deixem amb el text del director: 

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc.  Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.

I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat? O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’all…