Ves al contingut principal

Les vostres crítiques (III)

Tercera entrega. Cada setmana costa escollir només deu, seguiu així!




Ana Torres Gonzalez
‎"Incendis" és una veritable perla. Excel·lent text que ens arriba d'una brillant traducció de Cristina Genebat i d'un equip artístic que et commou des d'un bon principi. Entrar en l'univers de la Nawal et sacseja emocionalment. D'una forma extremadament poètica s'exposen els horrors d'una guerra i sentiments com l'amor incondicional d'una mare. És una obra que no us podeu perdre. Espectadors: si encara no teniu entrada ja feu tard!

Katrin Santacana
Després d'haver vist l'obra, destacaria la magistral interpretacio de la Clara Segura, i també de la Màrcia Cisteró!

Aitana Muñoz
Opino exactament igual que en Roger. La primera part és espectacular, la interpretació de tots i cadascun dels actors, una Clara Segura brillant. Qui no hi hagi anat encara, que faci el possible per poder-la gaudir!

@rogermpuig
El veredicte és clar: Culpables. Per fer l'obra més gran que recordo haver vist. @Teatre_Romea @cia_laperla29 #IncendisRomea.

@Buenafuente
La obra "Incendis" (Romea de Barcelona), es el mejor teatro que he visto en muchos años. Imprescindible. Clara Segura y Julio Manrique brutales.

@roser_de
#IncendisRomea corprenedor. Et pren el cor i te l'estreny fort, fort, em temo, per dies. No és teatre, és un miracle. @cia_laperla29

@soniamiret
Entreacte d'#incendis brutal..! @cia_laperla29 @Teatre_Romea @clara_segura.

@soniamiret
@Teatre_Romea @cia_laperla29 no tinc paraules m'heu tocat la fibra..! Brillant @clara_segura felicitats a tots! Que no s'acabi mai el teatre!

@mmiraf
A #IncendisRomea el silenci es pot tocar. Crec que encara sento la intensitat que hi havia ahir al teatre. No us la perdeu.

@cugatmataro
El muntatge és fort, molt musculat. Oriol Broggi és el Guardiola del teatre nostre de cada dia. Per concepte, més pel com que pel què.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…