dilluns, 3 de febrer de 2014

Translations: Com una fàbula tendra i desesperada
















Fotografies: Bito Cels

Al  teatre de la Biblioteca de Catalunya, La Perla29, ens obre un llibre preciós i entranyable amb dibuixos de tinta sucada en la Irlanda de finals del  segle XVIII, quan la desesperança els portava a emigrar a l’Amèrica del nord.

Amb boira de llunyania, una dolça olor de pobresa i degoters al porxo, un grup humà estira - natural i àgil- una corda de fibres naturals per estendre-hi una terra i una llengua que els enamora i que se’ls fon en les paraules.

A Translations s’hi viuen, hi són, de forma explícita i implícita tots els fils que porten a endinsar-se en el camp immens del significat íntim i col•lectiu de la  llengua amb que s’ha après a viure. És una corda de cànem que es desfila davant nostre i cada fil lliga i condiciona les persones que bracegen enmig per subsistir. La corda, infinita, la pot estirar, alhora cada espectador segons la vivència pròpia, el coneixement i l’interés pel tema.

Com  anell al dit, la presència d’aquesta obra a la cartellera de Catalunya ens agafa en un moment de reflexió i acció entorn de la supervivència cultural i lingüística. Esperem una mostra del que s’ha de fer per sobreviure i contemplem, amb sorpresa, algunes actituds i accions que porten cap al sot, més que no pas cap al vol i, per reacció de defensa, celebrem algunes de les sàvies destreses  socials que la nostra comunitat de llengua i cultura utilitza, amb encert, si comparem el resultat de supervivència del català amb el del galès.

Hi ha autocrítica cap als seus en aquesta obra de l’irlandès Brian Friel. I també compassió i un enyorament fidel i absolut al veritable i íntim nom de les coses.

El final ens reconforta:  hem vist com  no s’ha de procedir i on no ens hem d’encallar  i  per on hem d’anar els que volem  sobreviure. I també ens dol la pràctica desaparició en l’ús del gaèlic a Irlanda.
I al final, Ferran Utzet, que ens sap perplexos, ens recull i ens convida a celebrar aquesta descoberta alliberadora de forma sorpresiva, gratificant. I l’hi agraïm l’empatia, com li vàrem agrair que ens presentés La Presa de McPherson, també amb LaPerla29.

La interpretació creix en equip. Tots són i estimen el seu personatge. El comú denominador és l’encert en mantenir-lo al punt exacte de l’instant, en esfullar i mostrar la capa de ceba de cadascun i la delicadesa amb que la deixen a tocar de la nostra valoració. Hi excel•leixen presències i encontres impactants. Posats a  dir noms  els diria tots. Obriu el programa, llegiu, repasseu, recordeu... escolteu,  mireu endins i ho entendreu.















Fotografies: Bito Cels

Mercè Voltas
Espectadora fidel de La Perla 29 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada