Passa al contingut principal

Translations: Com una fàbula tendra i desesperada
















Fotografies: Bito Cels

Al  teatre de la Biblioteca de Catalunya, La Perla29, ens obre un llibre preciós i entranyable amb dibuixos de tinta sucada en la Irlanda de finals del  segle XVIII, quan la desesperança els portava a emigrar a l’Amèrica del nord.

Amb boira de llunyania, una dolça olor de pobresa i degoters al porxo, un grup humà estira - natural i àgil- una corda de fibres naturals per estendre-hi una terra i una llengua que els enamora i que se’ls fon en les paraules.

A Translations s’hi viuen, hi són, de forma explícita i implícita tots els fils que porten a endinsar-se en el camp immens del significat íntim i col•lectiu de la  llengua amb que s’ha après a viure. És una corda de cànem que es desfila davant nostre i cada fil lliga i condiciona les persones que bracegen enmig per subsistir. La corda, infinita, la pot estirar, alhora cada espectador segons la vivència pròpia, el coneixement i l’interés pel tema.

Com  anell al dit, la presència d’aquesta obra a la cartellera de Catalunya ens agafa en un moment de reflexió i acció entorn de la supervivència cultural i lingüística. Esperem una mostra del que s’ha de fer per sobreviure i contemplem, amb sorpresa, algunes actituds i accions que porten cap al sot, més que no pas cap al vol i, per reacció de defensa, celebrem algunes de les sàvies destreses  socials que la nostra comunitat de llengua i cultura utilitza, amb encert, si comparem el resultat de supervivència del català amb el del galès.

Hi ha autocrítica cap als seus en aquesta obra de l’irlandès Brian Friel. I també compassió i un enyorament fidel i absolut al veritable i íntim nom de les coses.

El final ens reconforta:  hem vist com  no s’ha de procedir i on no ens hem d’encallar  i  per on hem d’anar els que volem  sobreviure. I també ens dol la pràctica desaparició en l’ús del gaèlic a Irlanda.
I al final, Ferran Utzet, que ens sap perplexos, ens recull i ens convida a celebrar aquesta descoberta alliberadora de forma sorpresiva, gratificant. I l’hi agraïm l’empatia, com li vàrem agrair que ens presentés La Presa de McPherson, també amb LaPerla29.

La interpretació creix en equip. Tots són i estimen el seu personatge. El comú denominador és l’encert en mantenir-lo al punt exacte de l’instant, en esfullar i mostrar la capa de ceba de cadascun i la delicadesa amb que la deixen a tocar de la nostra valoració. Hi excel•leixen presències i encontres impactants. Posats a  dir noms  els diria tots. Obriu el programa, llegiu, repasseu, recordeu... escolteu,  mireu endins i ho entendreu.















Fotografies: Bito Cels

Mercè Voltas
Espectadora fidel de La Perla 29 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies. 
Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també l…

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…