Passa al contingut principal

#AsSocPerla / Clavada a la cadira - Translations de Brian Friel

Vaig anar a veure l’obra de La Perla 29, Translations (traduccions), a la Biblioteca de Catalunya. Hi anava— pel què havia llegit—, amb la idea que viuria una reflexió a l’entorn de la llengua i la cultura gaèlica en ser sotmesa per l’imperi britànic. Mediatitzada com estic pel moment que vivim els catalans, pel que fa a la nostra llengua i cultura, què millor que seure entremig de públic disposada a veure què em deien des d’un altre país per sentir-me consolada, que no conformada! Cognició i sentits a punt! I res no em va decebre; al contrari, des de la primera escena em vaig quedar clavada a la cadira, atenta i commoguda pel què passava a l’escenari.

La primera escena, quan la Sara, muda, aconsegueix— per mitjà del bon fer del mestre jove—, pronunciar el seu nom i cognom, i d’on és, ho fa amb un crit: Em dic Sara i sóc de Donegal! És la manifestació més clara que la llengua ens dóna identitat. Som qui som i podem interpretar la realitat quan dominen el llenguatge. Destruir-lo, canviar-lo, transformar-lo és la manera més subtil d’eliminar un poble. Així els va anar a Irlanda i per això lluitem nosaltres, els catalans, perquè no ens passi.














Fotografia: Bito Cels 

Ara bé, la meva reflexió seria molt pobra si em quedés només amb aquest tema. El gran tema de l’obra. Però és que a Translations hi ha molts més temes subjacents i que donen molt de si per pensar-hi. Per això és una obra densa, difícil, i tràgica. Per això l’espectador es queda clavat a la cadira. 

Engrunant l’obra, hi ha la reflexió sobre el paper del traductor, que com un déu pot manipular la informació; hi ha l’enrocament en la tradició que no permet aixecar el vol; hi ha la confrontació familiar entre el passat-present-i-futur; hi ha el nouvingut, que tot i ser l’enemic, troba el seu lloc per viure i s’hi vol integrar: hi ha la perversió del colonitzador que prefereix fer guaret de tot abans que dialogar. I finalment el llenguatge del cos, quan l’amor t’atrapa, i no tens paraules.

Tots aquests elements, i més, en Ferran Utzet ens els ofereix amb un elenc d’actors magnífics; no en destaco cap perquè tots estan a l’alçada de l’obra. Actors i actrius estimen el seu personatge i el mimen de tal manera que l’espectador se sent identificat en cadascun d’ells. L’ambientació és esplèndida, encaixa en el to tràgic de l’obra. I què dir del cant i la dansa final: un regal. Un regal que ens permet eixamplar l’ànima i marxar cap a casa amb el cor una mica més content.    

Anna Folch Bartrolí 

Sòcia núm. 45  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els dimecres compra nespres!!

Reprenem, amb calma... la secció d'"Els dimecres compra nespres" i les recomanacions de cançons a càrrec de l'Oriol.  Avui us proposem escoltar aquesta cançó de Bob Dylan que canta amb Jhonny Cash, si ho recordeu la vam usar per l'espectacle de "Tonio, el poeta", el resultat del taller que vam presentar a la a Biblioteca de Catalunya ara ja quasi fa un any...  Tota vostra! Salut!!

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres...  Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla:  ─¿I Federico? ─En el teatro. ─¿Con La Barraca? ─No, abajo en la Biblioteca! Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29. L’espai El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol

Els dimecres compra nespres!!

Hola família de perles.  Avui, és obligat, anar a parar a Bach.  Potser alguns anireu aquest vespre als temples pertinents a escoltar La Passió en directe. Els altres ho podem fer des de La Revistilla de La Perla 29. Estem assajant Cyrano de Bergerac  aquests dies, i al final, al cinquè acte, al jardí de l'Abadia on Cyrano va a morir estem mirant de posar aquesta música de fons.  A mi em porta a algun lloc grandiós, i alhora em trasllada a quan era petit i sentia això al menjar de casa, no entenia ben bé tot el que feia sentir aquesta música però em semblava que era important.   Bona Setmana Santa a tothom. I si no és tan Santa, tampoc passa res. En tot cas bona setmana. Oriol Broggi