Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Tot parlant de Traduccions amb Ferran Utzet, Joan Sellent i Joan Yago




“Les bones traduccions no són neutres, prenen decisions i apunten cap a algun lloc”. Així començava Ferran Utzet la seva presentació dimecres passat a ca La Perla29 a la Biblioteca de Catalunya, on ens vam trobar per escoltar-lo a ell, director, a Joan Sellent, traductor, i a Joan Yago, dramaturg i adaptador. Tots tres ens van parlar de les “decisions de traducció” que han viscut en primera persona per tal de poder regalar-nos -perquè no és altra cosa que un regal- el nou muntatge de la companyia, “Traduccions / Translations” de Brian Friel.

Una bona traducció ha de capturar la riquesa i els matisos de l’idioma original però ha de saber explotar també la riquesa de la llengua a la qual l’obra és traduïda. I en aquest cas concret, per Utzet era imperatiu comptar amb una bona traducció, ja que l’obra juga amb el llenguatge com a element central.

Joan Sellent ens va explicar com havia rebut l’encàrrec d’Oriol Broggi de traduir el text de Friel que ell sempre havia definit com a “intraduïble” i del que recordava haver vist un muntatge feia anys que li havia fet creure que es parlaven dues llengües diferents a escena.

Sellent[i] va argumentar la seva decisió de mantenir que tots els personatges parlin la mateixa llengua, tot respectant així la decisió de Friel[ii], i que la diferència fos tan sols una convenció - aquesta “màgia tan característica del fet teatral” a la qual també va apuntar Joan Yago. En aquesta proposta doncs, els personatges parlen tots en català, però mentre els soldats anglesos i els irlandesos més cultes parlen un català estàndard, els personatges que representa que només parlen gaèlic ho fan en un català “popular, intemporal i poc identificable amb cap dialecte concret però, amb totes les seves imperfeccions”.

Precisament, el fet que sigui una versió del català poc identificable amb cap dialecte és important per no distreure ni forçar massa la credulitat de l’espectador i fa, segons Yago, que la majoria del públic s’hi senti identificat, vingui d’on vingui. A més, tal i com deia Ferran Utzet, el fet que parlin la mateixa llengua té molta eficàcia i ha estat un experiment molt interessant tant pels actors com pel públic, que ho va descobrint tot pel seu compte.

L’obra original és molt subtil, no és un pamflet i no hi ha bons ni dolents. Representa un fet, un moment; ni condemna ni reivindica. En aquest sentit, Sellent va explicar que l’opció de moure l’obra d’època i lloc no era una opció, ja que hauria suposat una distorsió històrica innecessària. Per tant, quan se’ls va preguntar per la decisió de mantenir els topònims gaèlics i anglesos, tots tres van coincidir a defensar la necessitat de mantenir aquest contrast  -per seguir jugant amb la convenció teatral i trencar la il·lusió de tant en tant- i de reivindicar l’espai real amb la presència del gaèlic a escena.

El debat també va girar entorn a la diversitat dialectal de la llengua. Sellent va apuntar a una pèrdua de riquesa en l’ús del català i va remarcar la diferència entre el català corromput pel castellà (o altres llengües) i el català “popular i imperfecte” que ell fa parlar als seus personatges i que és autèntic i propi de la llengua, que pel fet de no pertànyer a la norma queda etiquetat com a incorrecte i condemnat a la desaparició.

Des del públic, Ivan Benet també va reivindicar la riquesa de la varietat dialectal del català -que massa sovint queda relegada a l’oblit- i la funció del teatre de recuperar aquest “català de fora [de Barcelona]”. Utzet també va defensar la varietat d’accents dels actors i la necessitat de perdre la por a incorporar actors “de fora”.
Una conversa a tres veus que va subratllar la complexitat de la qüestió lingüística i en que va quedar clar que la llengua que parlem diu molt de qui i com som.  

Si en voleu més, veniu el divendres 21 de febrer al col·loqui postfunció amb el director i els actors, us assegurem que valdrà la pena!

Marta López Carabí
Sòcia d'#AsSocPerla


[i] No transcriurem aquí tot el que va explicar Joan Sellent perquè ho podeu llegir explicat per ell mateix a l’article “No aplego res de lo que diuen” publicat a Nuvol.com (http://www.nuvol.com/opinio/no-aplego-re-de-lo-que-diuen/).
[ii] En el text original tots els personatges parlen en anglès, però fan servir dos registres diferents: els soldats anglesos i Hugh, Manus i Owen fan servir un anglès estàndard, mentre que els habitants de Baile Beg fan servir un anglès amb trets molt marcats de la varietat dialectal irlandesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…