Ves al contingut principal

#AsSocPerla / Tot parlant de Traduccions amb Ferran Utzet, Joan Sellent i Joan Yago




“Les bones traduccions no són neutres, prenen decisions i apunten cap a algun lloc”. Així començava Ferran Utzet la seva presentació dimecres passat a ca La Perla29 a la Biblioteca de Catalunya, on ens vam trobar per escoltar-lo a ell, director, a Joan Sellent, traductor, i a Joan Yago, dramaturg i adaptador. Tots tres ens van parlar de les “decisions de traducció” que han viscut en primera persona per tal de poder regalar-nos -perquè no és altra cosa que un regal- el nou muntatge de la companyia, “Traduccions / Translations” de Brian Friel.

Una bona traducció ha de capturar la riquesa i els matisos de l’idioma original però ha de saber explotar també la riquesa de la llengua a la qual l’obra és traduïda. I en aquest cas concret, per Utzet era imperatiu comptar amb una bona traducció, ja que l’obra juga amb el llenguatge com a element central.

Joan Sellent ens va explicar com havia rebut l’encàrrec d’Oriol Broggi de traduir el text de Friel que ell sempre havia definit com a “intraduïble” i del que recordava haver vist un muntatge feia anys que li havia fet creure que es parlaven dues llengües diferents a escena.

Sellent[i] va argumentar la seva decisió de mantenir que tots els personatges parlin la mateixa llengua, tot respectant així la decisió de Friel[ii], i que la diferència fos tan sols una convenció - aquesta “màgia tan característica del fet teatral” a la qual també va apuntar Joan Yago. En aquesta proposta doncs, els personatges parlen tots en català, però mentre els soldats anglesos i els irlandesos més cultes parlen un català estàndard, els personatges que representa que només parlen gaèlic ho fan en un català “popular, intemporal i poc identificable amb cap dialecte concret però, amb totes les seves imperfeccions”.

Precisament, el fet que sigui una versió del català poc identificable amb cap dialecte és important per no distreure ni forçar massa la credulitat de l’espectador i fa, segons Yago, que la majoria del públic s’hi senti identificat, vingui d’on vingui. A més, tal i com deia Ferran Utzet, el fet que parlin la mateixa llengua té molta eficàcia i ha estat un experiment molt interessant tant pels actors com pel públic, que ho va descobrint tot pel seu compte.

L’obra original és molt subtil, no és un pamflet i no hi ha bons ni dolents. Representa un fet, un moment; ni condemna ni reivindica. En aquest sentit, Sellent va explicar que l’opció de moure l’obra d’època i lloc no era una opció, ja que hauria suposat una distorsió històrica innecessària. Per tant, quan se’ls va preguntar per la decisió de mantenir els topònims gaèlics i anglesos, tots tres van coincidir a defensar la necessitat de mantenir aquest contrast  -per seguir jugant amb la convenció teatral i trencar la il·lusió de tant en tant- i de reivindicar l’espai real amb la presència del gaèlic a escena.

El debat també va girar entorn a la diversitat dialectal de la llengua. Sellent va apuntar a una pèrdua de riquesa en l’ús del català i va remarcar la diferència entre el català corromput pel castellà (o altres llengües) i el català “popular i imperfecte” que ell fa parlar als seus personatges i que és autèntic i propi de la llengua, que pel fet de no pertànyer a la norma queda etiquetat com a incorrecte i condemnat a la desaparició.

Des del públic, Ivan Benet també va reivindicar la riquesa de la varietat dialectal del català -que massa sovint queda relegada a l’oblit- i la funció del teatre de recuperar aquest “català de fora [de Barcelona]”. Utzet també va defensar la varietat d’accents dels actors i la necessitat de perdre la por a incorporar actors “de fora”.
Una conversa a tres veus que va subratllar la complexitat de la qüestió lingüística i en que va quedar clar que la llengua que parlem diu molt de qui i com som.  

Si en voleu més, veniu el divendres 21 de febrer al col·loqui postfunció amb el director i els actors, us assegurem que valdrà la pena!

Marta López Carabí
Sòcia d'#AsSocPerla


[i] No transcriurem aquí tot el que va explicar Joan Sellent perquè ho podeu llegir explicat per ell mateix a l’article “No aplego res de lo que diuen” publicat a Nuvol.com (http://www.nuvol.com/opinio/no-aplego-re-de-lo-que-diuen/).
[ii] En el text original tots els personatges parlen en anglès, però fan servir dos registres diferents: els soldats anglesos i Hugh, Manus i Owen fan servir un anglès estàndard, mentre que els habitants de Baile Beg fan servir un anglès amb trets molt marcats de la varietat dialectal irlandesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…