Passa al contingut principal

Les "meves" Luces de bohemia


En Pere Garcia va veure "Luces de bohemia" a Girona el passat diumenge 9 d'octubre. Aquest és el comentari que ens envia després de veure la funció. 





Tot just arribat del teatre Municipal, on he vist la versió que ORIOL BROGGI ha fet de l'obra mestre de VALLE INCLAN, m'he posat a escriure aquestes ratlles sobre la per mi, millor obra del teatre espanyol de TOTS ELS TEMPS. Si us molesteu a llegir l'informació que sobre mi hi ha a aquesta pàgina, veureu que entre les meves lectures i obres de teatre preferides hi ha LUCES DE BOHEMIA. L'admiració ve de lluny -"mayor en años, menor en prez"- diríem que de mitjans  que dels anys 60 en una lectura a la revista PRIMER ACTO. Va impressionar-me. Quan JOSE TAMAYO va estrenar-la al Bellas Artes de Madrid l'any 1971 amb JOSE Mª RODERO i AGUSTIN GONZALEZ fent de Max i Don Latino vaig vole-hi anar. Però llavors no estaven els temps per viatges teatrals. Qui em diria que anys més tard en feria d'un dia per anar a Londres¡¡. Però et aquí que l'any 1973 el mateix muntatge s'anuncia al Teatro Español de BCN -ara ARTERIA PARAL.LEL-, amb ALEJANDRO ULLOA fent de Max, ja que RODERO va negar-se a fer les 2 funcions diàries obligatòries llavors.La resta del repartiment era el mateix. L'estrena havia de ser a mitjanç de desembre. Però dies abans, CARRERO BLANCO va fer el seu "salt mortal", crec que va dictar-se estat d'excepció i ja em vaig pensar que mai veuria aquesta desitjada obra. No va ser així i l'estrena va tenir lloc. El muntatge de TAMAYO estava molt be. Amb diapositives anava mostrant els diferents espais on passa l'acció i un molt bon repartiment -Pedro del Rio,Margarita Calahorra, Mª Jesús Lara,Manuel Gallardo(el preso catalan), etc.etc- molt ben conjuntats van fer d'aquell un espectacle que vaig veure 3 cops.

L'any 1984 LLUÍS PASCUAL amb espai escènic del genial FABIÀ PUIGSERVER i un repartiment de luxe -era una producció del Centro Dramàtico Nacional- l'estrena a París i desprès, abans d'anar a Madrid, fa estada 5 dies al Municipal de Girona. Una vaga de transportistes impedeix passar el decorat i l'obra s'estrena un dia més tard(va estar a Girona del 26 al 1 de Març del 1984). Vaig veure aquella funció 5 cops mercès a la "generositat" de PERE CODINA, llavors director del teatre. Aquella versió va ser per mi la DEFINITIVA d'aquesta obra excepcional. Un repartiment propi d'un teatre Nacional, que permetia per exemple que pel curt paper de Zaratrusta es contractes a MANUEL ALEXANDRE  o a PACO ALGORA per "un borracho",FELIX ROTAETA Pel "Rei de Portugal", o la CARULLA per fer de "madama Collet",la sensacional VICKY LAGOS com Enriqueta Pisabien, etc.etc. I la fí vaig veure a RODERO fent de Max-EL PAPER DE LA SEVA VIDA-, i el recordat CARLOS LUCENA el seu gos pigall DON LATINO.Un luxe. Després de Madrid l'any 1987 van tornar per 3 dies a Girona i vaig repetir l'experiencia. Hi havia uns petits canvis en el repartiment -el desaparegut i jove NACHO MARTINEZ feia el "preso catalan" en substitució de JOSE GEA, i SANDRA TORAL que aquests dies ha estat a Girona amb "JOSE K.TORTURADO, substituïa a NURIA GALLARDO fent de Claudinita-,novament la força de Valle i els personatges perduts en la nit madrilenya em van impresionar.

Anys més tard(1998), va passar pel Municipal una re-creació del muntatge de TAMAYO, amb MANUEL DEL BLAS i WALTER VIDARTE de protagonistes, però la resta del repartiment ja no estava a l'alçada. La versió que UR TEATRO, dirigida per ELENA PIMIENTA vista a Sant Domènec, és per oblidar.

I arribem a avui i la versió d'ORIOL BROGGI. D'entrada, quan vaig veure anunciades unes  LUCES... feta per actors catalans i que 8 actors donessin vida a 28 personatges em va fer caure l'ànima als peus. Un cop més queda demostrar, que no s'ha de pree-jutjar ja que la funció vista avui té un gran nivell actoral, i BROGGI i SEBASTIÀ BROSSA amb pocs mitjans han fet un molt bon treball escenogràfic -VALLE estava segur que NINGÚ podria representar aquesta obra degut als canvis d'escenaris-, i sobre tot s'ha fet amb un gran respecte al text. S'han retallat algunes escenes -recordo la de les dones que de matí van rentar amb Max mort al carrer-però BROGGI ha fet una cosa que MAI CAP DIRECTOR HAVIA FET: fer recitar les "acotacions" escrites per Valle -no totes, però quasi-, que són una autèntica meravella(Sols JOSE LUIS ALONSO ho va fer en una trilogia que va muntar al MARIA GUERRERO amb "La cabeza del Bautista",lLa enamorada del Rey" i "la Rosa de papel"), i això sol s'ha d'agrair. Del muntatge d'avui sols M'HA DESAGRADAT l'escena en que MARCIA CISTERÓ-magnífica com Enriqueta  Pisabien- fent de guardia civil i l'innecessari enterramorts català.LLUÍS SOLER ha sigut un Max de gran nivell, JORDI MARTINEZ un bon Don Latino i la resta no ha desentonat gens. Destacaria també a CAMILO GARCIA i JACOB TORRES-molt bona l'escena del preso catalan- i he quedat AGRADABLEMENT SORPRÉS de XAVIER BOADA. Fa un parell de dies la meva dona em va dir que van cantar al programa DIVENDRES de TV3 i no m'ho crèia. Doncs si, canta i ho fa molt be, però es que a més, al llarg de la funció tots els papers que fa els broda. LUCES DE BOHEMIA, després de la visió d'avui, segueix sent l'obra de teatre espanyol que m'AGRADA MÉS. O sia, que gràcies ORIOL BROGGI per un espectacle, que guardaré en la memòria com els memorables de Tamayo i Pascual.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l...

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen...

larealitat29

La Perla 29 fa un grapat d’anys que no para de fer coses. Més que pensar, fem... i a base de fer ens hem anat construint com a ens real, que existeix, que ha sabut organitzar un gran equip fix i un grandíssim equip de col.laboradors.   Afiançant i treballant dia a dia un espai teatral per a la ciutat de Barcelona, dins del nostre petit país. Construït amb cada projecte una manera de fer, una imatge, que ens identifica amb una manera d’entendre el teatre i la cultura. Procurant una bona relació amb tot el territori, a través de les gires i les col·laboracions puntuals. Buscant sempre anar més enllà i creuar les fronteres del nostre ecosistema, a Espanya i a la resta del món. Aglutinant espectadors i engendrant una associació d’espectadors entorn al nostre projecte. Avui La Perla és una realitat. Som una realitat. Existim. Som aquí, som reals.    A vegades pensem que ens podríem definir així, com una realitat que existeix, que és aquí malgrat les difi...