Ves al contingut principal

Les "meves" Luces de bohemia


En Pere Garcia va veure "Luces de bohemia" a Girona el passat diumenge 9 d'octubre. Aquest és el comentari que ens envia després de veure la funció. 





Tot just arribat del teatre Municipal, on he vist la versió que ORIOL BROGGI ha fet de l'obra mestre de VALLE INCLAN, m'he posat a escriure aquestes ratlles sobre la per mi, millor obra del teatre espanyol de TOTS ELS TEMPS. Si us molesteu a llegir l'informació que sobre mi hi ha a aquesta pàgina, veureu que entre les meves lectures i obres de teatre preferides hi ha LUCES DE BOHEMIA. L'admiració ve de lluny -"mayor en años, menor en prez"- diríem que de mitjans  que dels anys 60 en una lectura a la revista PRIMER ACTO. Va impressionar-me. Quan JOSE TAMAYO va estrenar-la al Bellas Artes de Madrid l'any 1971 amb JOSE Mª RODERO i AGUSTIN GONZALEZ fent de Max i Don Latino vaig vole-hi anar. Però llavors no estaven els temps per viatges teatrals. Qui em diria que anys més tard en feria d'un dia per anar a Londres¡¡. Però et aquí que l'any 1973 el mateix muntatge s'anuncia al Teatro Español de BCN -ara ARTERIA PARAL.LEL-, amb ALEJANDRO ULLOA fent de Max, ja que RODERO va negar-se a fer les 2 funcions diàries obligatòries llavors.La resta del repartiment era el mateix. L'estrena havia de ser a mitjanç de desembre. Però dies abans, CARRERO BLANCO va fer el seu "salt mortal", crec que va dictar-se estat d'excepció i ja em vaig pensar que mai veuria aquesta desitjada obra. No va ser així i l'estrena va tenir lloc. El muntatge de TAMAYO estava molt be. Amb diapositives anava mostrant els diferents espais on passa l'acció i un molt bon repartiment -Pedro del Rio,Margarita Calahorra, Mª Jesús Lara,Manuel Gallardo(el preso catalan), etc.etc- molt ben conjuntats van fer d'aquell un espectacle que vaig veure 3 cops.

L'any 1984 LLUÍS PASCUAL amb espai escènic del genial FABIÀ PUIGSERVER i un repartiment de luxe -era una producció del Centro Dramàtico Nacional- l'estrena a París i desprès, abans d'anar a Madrid, fa estada 5 dies al Municipal de Girona. Una vaga de transportistes impedeix passar el decorat i l'obra s'estrena un dia més tard(va estar a Girona del 26 al 1 de Març del 1984). Vaig veure aquella funció 5 cops mercès a la "generositat" de PERE CODINA, llavors director del teatre. Aquella versió va ser per mi la DEFINITIVA d'aquesta obra excepcional. Un repartiment propi d'un teatre Nacional, que permetia per exemple que pel curt paper de Zaratrusta es contractes a MANUEL ALEXANDRE  o a PACO ALGORA per "un borracho",FELIX ROTAETA Pel "Rei de Portugal", o la CARULLA per fer de "madama Collet",la sensacional VICKY LAGOS com Enriqueta Pisabien, etc.etc. I la fí vaig veure a RODERO fent de Max-EL PAPER DE LA SEVA VIDA-, i el recordat CARLOS LUCENA el seu gos pigall DON LATINO.Un luxe. Després de Madrid l'any 1987 van tornar per 3 dies a Girona i vaig repetir l'experiencia. Hi havia uns petits canvis en el repartiment -el desaparegut i jove NACHO MARTINEZ feia el "preso catalan" en substitució de JOSE GEA, i SANDRA TORAL que aquests dies ha estat a Girona amb "JOSE K.TORTURADO, substituïa a NURIA GALLARDO fent de Claudinita-,novament la força de Valle i els personatges perduts en la nit madrilenya em van impresionar.

Anys més tard(1998), va passar pel Municipal una re-creació del muntatge de TAMAYO, amb MANUEL DEL BLAS i WALTER VIDARTE de protagonistes, però la resta del repartiment ja no estava a l'alçada. La versió que UR TEATRO, dirigida per ELENA PIMIENTA vista a Sant Domènec, és per oblidar.

I arribem a avui i la versió d'ORIOL BROGGI. D'entrada, quan vaig veure anunciades unes  LUCES... feta per actors catalans i que 8 actors donessin vida a 28 personatges em va fer caure l'ànima als peus. Un cop més queda demostrar, que no s'ha de pree-jutjar ja que la funció vista avui té un gran nivell actoral, i BROGGI i SEBASTIÀ BROSSA amb pocs mitjans han fet un molt bon treball escenogràfic -VALLE estava segur que NINGÚ podria representar aquesta obra degut als canvis d'escenaris-, i sobre tot s'ha fet amb un gran respecte al text. S'han retallat algunes escenes -recordo la de les dones que de matí van rentar amb Max mort al carrer-però BROGGI ha fet una cosa que MAI CAP DIRECTOR HAVIA FET: fer recitar les "acotacions" escrites per Valle -no totes, però quasi-, que són una autèntica meravella(Sols JOSE LUIS ALONSO ho va fer en una trilogia que va muntar al MARIA GUERRERO amb "La cabeza del Bautista",lLa enamorada del Rey" i "la Rosa de papel"), i això sol s'ha d'agrair. Del muntatge d'avui sols M'HA DESAGRADAT l'escena en que MARCIA CISTERÓ-magnífica com Enriqueta  Pisabien- fent de guardia civil i l'innecessari enterramorts català.LLUÍS SOLER ha sigut un Max de gran nivell, JORDI MARTINEZ un bon Don Latino i la resta no ha desentonat gens. Destacaria també a CAMILO GARCIA i JACOB TORRES-molt bona l'escena del preso catalan- i he quedat AGRADABLEMENT SORPRÉS de XAVIER BOADA. Fa un parell de dies la meva dona em va dir que van cantar al programa DIVENDRES de TV3 i no m'ho crèia. Doncs si, canta i ho fa molt be, però es que a més, al llarg de la funció tots els papers que fa els broda. LUCES DE BOHEMIA, després de la visió d'avui, segueix sent l'obra de teatre espanyol que m'AGRADA MÉS. O sia, que gràcies ORIOL BROGGI per un espectacle, que guardaré en la memòria com els memorables de Tamayo i Pascual.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cultura en majúscules escrita en minúscules

Us adjuntem el text que Oriol Broggi va llegir el passat 21 de juliol al Teatre Biblioteca de Catalunya durant la presentació a la premsa de la nova temporada teatral 2016-17 de La Perla 29















Benvinguts.
Us voldria presentar la propera temporada de La Perla 29 per al 2016/2017.

Estic content de poder parlar avui aquí, entre actors, directors, artistes, amics, periodistes, crítics, programadors, responsables d’institucions, i els amics espectadors de l’#AsSocPerla.
Gràcies a tots per venir. És un moment ideal per fer una mica de repàs d’on som. I explicar-nos: què estem fent, on hem arribat, i cap on anem. I crec que el fet d’estar tots junts parlant de nous projectes, és el que ens permet repassar i fer balanç d’una forma més completa. 
Cada vegada que penses en el futur ho fas pensant en el passat i el present, valores allà on ets i imagines cap on anar.


Una nova temporada és per un teatrero com un tresor preciós. El “fer teatre” va des de coses molt petites a molt grans. Vas fent cercles al…

Maria Dolors Bonal: “L’art és un foc d’esperança, per viure, per encomanar i per arreglar el món”

No és fàcil fer arribar l'art als més petits i joves; hi ha poques persones que hagin trobat la recepta per fer-ho de la manera adequada, poques que hagin apostat per una pedagogia artística forta. És necessari saber entendre i saber portar l'interès dels nens i nenes, noies i nois. La curiositat, el joc, l'aventura i la motivació haurien de ser les eines reals de la pedagogia i l'educació.
Llegint l'entrevista de Maria Dolors Bonal pensem en el projecte que fa temps que volem tirar endavant i que per fi sembla que està agafant forma: La Perla Petita. Creiem en apropar el teatre des d'una edat temprana, en fer de l'art un nucli de l'educació. Explicar la nostra feina, mostrar com s'aixeca un espectacle, deixar veure el teatre per dins i per fora... Obrir una finestra més, per la qual mirar més enllà de les parets i taules de l'aula.
Tot plegat forma part d'una pedagogia enfocada a donar un ventall de possibilitats als infants i joves, a motiva…

Reconstruint Incendis

Ja fa tres anys que vam estrenar Incendis, aquí al costat, al teatre Romea, amb la impagable i generosa col·laboració de tot l’equip de Focus. Quan l’estàvem assajant intuíem que el muntatge podria ser un èxit, que l’obra podria agradar. El nostre procés era tan intens que hi confiàvem, perquè la intensitat era a cada frase, a cada mil·límetre del text. Però de sospitar això a veure-ho hi va haver un gran pas que ens va deixar a tots al·lucinats. El Teatre Romea va estar ple cada nit les dues temporades que hi vam poder ser, i cada nit es creava un immens i densíssim silenci al final de la funció, que portava a uns aplaudiments especials que no oblidarem mai. Incendis ja no era nostra, ni dels actors, ni del teatre... les paraules, la història, tot passava per damunt nostre i era vostre: dels espectadors, que acollien l’espectacle al seu cor. I estàvem tots feliços, emocionats.  A l’Atenes de Sòfocles, la necessitat de teatre era evident: la societat canviava, la democràcia estava naix…