Passa al contingut principal

LLuís Cases, un abonat de La Perla 29 diu...

En Lluís ens va enviar aquest misstge el passat 3 de març després de venir a veure "La mort d'Ivan Ilitx". Ens ha fet il·lusió i hem decidit penxar-lo al blog.

---

Hola Anna!

Aquest matí volia escriure't sobre l'obra d'ahir, del millor que he vist en temps (mira, tu... que vaig hi conectar!). El cas és que com que he escrit a una amiga recomanant-la, aprofito el missatge enviat per a compartir-lo amb tu, com a part que ets de la Perla29. Als efectes oportuns (que no són altre que reconeixement a tots).

"...no puedo menos que recomendarte (y de qué manera) que veas si te cuadra en la agenda y hay papel, "La mort d'Ivan Ilitx".

Problema? Hasta el domingo tan solo, en la Biblioteca.

Un ejercicio y calidad actorales de collons para mí (fila 1, todo ayuda, seguro). La posada en escena, tiene puntos en común con el ejercicio de 'En alta mar' que hicimos hace dos años, tres personajes que se reparten un sin parar, con mucho movimiento dentro de lo que parecería estático. Unas voces y maneras de narrar... (Mara disfrutaría). Un pasarse el personaje de unos a otros... Y una cuarta presencia que no adelanto en cualquier caso. Más el montaje de luces, sonido. En fin, ya verás.
Profundamente triste por el tema, admirablemente bien llevada. Lo que habrán disfrutado con la creación... bff.

En fin, no sólo conecté yo (peligro de paja mental). Mi acompanyant salió subida también.

Ejercicio grande Eva, grande.

PD: si te interesa, con el carnet este del tresc podría sacar dos entradas a bon preu.
Ahí queda doncs, besos. Lluís. "

Fins la propera, segur.
Lluís.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Traduccions-Translations / 4 notes del director

1/   L'acció de Tranduccions té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833.  Irlanda encara forma part del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de geògrafs militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim Dubh es convertirà en Drumduff.  Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat forma part d'una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès, per descomptat, no s'ensenyarà.  Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó també del grec, de les matemàtiques i del l

Volar amb 'Els cors purs'

Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.  Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i