Ves al contingut principal

Els dimecres compra nespres!!

Obrim una nova secció que dubtem encara de com anomenar-la. La idea és que cada dimecres us proposarem un parell o tres de cançons, la banda sonora de La Perla. L'Oriol escriurà unes línies i us presentarem així la selecció. Com qui sintonitza una emisora, us convidem a seguir el nostre fil musical. 


Dimecres 9 de novembre


La Perla és com aquesta cançó de Lou Reed, pel to, per com va entrant, per la importància de la melodia, la sensació que et deixa al final, de voler més...

Halloween Parade, LouReed: 


I, com no, escolteu també Tom Waits, en els seus inicis, un vespre plujós, la bohèmia, la passió.


The heart of saturday Night(looking for), Tom Waits:

Fins dimecres vinent!!

Comentaris

  1. Molt bona idea!
    Encara que Pino Daniele no es un dels meus preferits, aquesta canço (Na tazzulell'e café)es molt bona, i em recorda els cafes de la familia Cupiello!

    http://www.youtube.com/watch?v=Dqo730l_eCs

    Records de onLand!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola OnLand!!

    Recomanarem la vostra canço que en realitat ens fa pensar molt en el Natale i que vam tenir damunt la taula alhora de preparar la banda sonora del muntatge.

    Gràcies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Emocions Lorquianes

Lorca segueix removent consciències i emocions avui dia. Explica moltes coses que també ens passen a nosaltres... Us deixem amb un text d'una espectadora amiga de l'#AsSocPerla: 


─¿I Federico?
─En el teatro.
─¿Con La Barraca?
─No, abajo en la Biblioteca!
Sí, des del dimecres 14 de juny, Federico Garcia Lorca, cada vespre, deixa la seva arcàdia de poetes i dramaturgs i s’instal·la a l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya per emocionar-se amb la interpretació de la seva obra Bodas de Sangre fa la companyia de teatre La Perla 29.


L’espai
El primer impacte que reps, com espectador, és la transformació de la sala, cadires noves vermelles (l’esquena ho agraeix) i un bon quadrilàter de sorra àrida, seca, que anuncia on i com es desenvoluparà l’obra. Algú ha dit que semblava un western, a mi em va recordar les pistes romanes on corrien les quadrigues, bé, tan li fa, cadascú que hi busqui i que hi trobi el seu simbolisme, perquè això és el que l’Oriol Broggi vol, que l’espectador…