Ves al contingut principal

Temporada 15/16

Com ja us vam avançar, el passat mes de juliol estàvem començant assajos de la primera nova producció d'aquesta temporada. Ara que tornem amb més força, ha arribat el moment de desvetllar-vos el nom de l'espectacle: "Al nostre gust", una obra de creació a partir de textos de Shakespeare, Ibsen, Mouawad... Serà un camí de la ficció a la realitat, el trajecte que fa un personatge teatral fins a adonar-se que és un actor i el viatge de l'actor que esdevé un personatge. Teatre en estat pur, a partir de novembre a la Biblioteca de Catalunya. Molt aviat les entrades a la venda!

Una altra gran notícia és el retorn d' "El Petit Príncep", que torna aquest hivern al Teatre Barts. Una història gravada a la memòria de l'imaginari col·lectiu que l'any passat va reviure amb força de la mà d'Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29, amb una adaptació musical que va agradar tant als més grans com als més petits. Si encara no l'heu vist, a partir del 4 de desembre en teniu oportunitat!

La temporada seguirà amb l'espectacle "Dansa d'agost", una història irlandesa sota la direcció de Ferran Utzet. A partir de març a la Biblioteca de Catalunya. I no marxem d'Irlanda, ja que poc després estrenarem "Els Cors Purs" al Teatre Romea, un relat intens de Joseph Kessel ambientat a la Irlanda del segle XX. Oriol Broggi dirigirà a tres grans actors: Pablo Derqui, Borja Espinosa i Miranda Gas.

Per tancar la temporada al teatre de la Biblioteca de Catalunya us estem preparant una bona sorpresa: acollirem un text inèdit que ha escrit i dirigirà Marc Artigau. 

A més, marxem de gira! Comencem la ruta amb el nou viatge del Petit Príncep, que torna a la Terra per seguir explicant la seva història aquesta tardor a diverses poblacions de Catalunya i Balears. També faran les maletes l'Antonietta i el Gabriele d' "Una giornata particolare". Voltaran per Catalunya els propers mesos de gener i febrer 2016. 

Ens veiem al teatre!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest Sant Jordi... 71 llibres

Avui és un dia especial.
La Perla 29 gaudim d'aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç: Bodas de Sangre, Apunts i cançons de Joan Garriga. Per celebrar-ho, vam organitzar un sorteig i hem obtingut un sorprenent regal: les recomanacions de molts amics i amigues de llibres preciosos, interessants i imperdibles. Per aquest motiu i, ja que no ens podíem quedar aquesta valuosa informació només per nosaltres, us compartim la llista per si encara esteu dubtosos...
Feliç Sant Jordi, Feliç Santa Georgina!


Algú com tu, de Xavier Bosh Amor fou, de Marta Sanz Anatomia della irrequietezza, de Bruce Chatwin Anatomia retrobada, de Wajdi Mouawad Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta és la meva carta al món, d'Emily Dickinson Baluarte, de @elvirasastre Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas Canciones y Romancero de ausencias, de Miguel Hernández Carta de una desconocida, de Stefan Zweig Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Una sopa que crema

La Perla29 ha iniciat l’any 2018 amb una obra d’alt voltatge: Sopa de pollastre amb ordi , del dramaturg Arnold Wesker nascut a Londres i de família jueva.
És una sopa que crema, que cou els budells perquè és aquí on tenim l’ànima. Perquè aquesta sopa va d’ideals i de sentiments. I culleradaa cullerada ens empassem el dolor del desencís polític, de la frustració de la pèrdua dels somnis i de la degradació de les relacions familiars.

Aquesta sopa pot agradar més o menys però no deixa indiferent i obliga a l’espectador a la reflexió, objectiu cabdal de tota obra de teatre, i molt més, al menys a mi em va passar, si fem el paral·lelisme amb la situació política que es viu actualment en el nostre país.

La sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família obrera d’orígen jueu, els Kahn, durant un període de més de vint anys. És un treball coral, set personatges, quatre actors i tres actrius, d’una interpretació extraordinària i acurada plena de mímica i de matisos que donen vi…

Inspirats per un estiu magnífic

Pel juliol s’escola el curs que ja s’acaba, i tots els assajos, les funcions, els bons moments i les angoixes, queden al lloc on eren, esperant al següent curs. Penso en els versos: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res...”, perquè per nosaltres cavalcar una temporada és com els versos de Lorca, quan diu "la noche se está muriendo en el filo de la piedra". Hem acabat el curs contentíssims i orgullosos d'allò que hem fet. L’any vinent hi tornarem, sense parar, sense pensar en descansar, però conscients que no podem fer tantes coses com voldríem. Mai hi cap tot! En una escena, en una obra de teatre, en una temporada, has d’aparcar idees. Alguns recordareu que un juliol parlàvem d’obrir noves finestres... Mai són prous. I sempre, sempre, sempre n’hi ha de noves, i mai es tanquen del tot. L’any vinent en mantindrem bastantes d’obertes mentre recuperem forces. Ha estat una temporada intensa, i encara hi ha públic que demana de veure’n els fr…